De la corrupció del PP al procés: aquests són els judicis que marcaran el 2023

L’Audiència Nacional ha assenyalat per al 17 de gener el començament de l’últim judici que li queda pendent a l’expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps. Es tracta del cas relatiu a l’adjudicació a Orange Market, la branca valenciana del grup d’empreses de Francisco Correa, de l’expositor valencià de Fitur del 2009.

Camps, que va ser absolt del judici per les crítiques que hauria rebut de la trama corrupta de la Gürtel, s’enfronta a una petició fiscal de dos anys i mig de presó. La vista, de la qual l’expresident valencià va intentar apartar diversos judicis de l’Audiència Nacional, entre ells José Ricardo de Prada, que va participar en la sentència de la primera època de la Gürtel, es prolongarà fins al 23 de maig.

L’endemà del dia que està previst que finalitzi el judici de Francisco Camps, l’Audiència Nacional té començar el primer judici del cas Lezo, però sense el seu principal imputat, l’expresident de Madrid Ignacio González. En aquesta ocasió es tracta de la peça en la qual s’ha investigat l’operació de compra de la colombiana Inassa per part de Canal de Isabel II. És a dir, abans de les pràctiques presumptament corruptes que s’atribueixen a l’exdirigent del PP madrileny en l’empresa pública encarregada de gestionar l’aigua a Madrid. En aquesta peça seran jutjats dos exconsellers del Govern regional d’Alberto Ruiz-Gallardón (Pedro Calvo i Juan Bravo) per als quals la fiscalia demana 7 anys de presó.

Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Madrid apunten a EL PERIÓDICO que, tot i que no hi ha assenyalada una data,està previst que al segon trimestre d’aquest any també se celebri un nou judici contra l’ex vicepresident econòmic del Govern de Mariano Rajoy i president de l’FMI, Rodrigo Rato, per la causa en la qual s’investiga el seu patrimoni, que gestionava a través d’empreses i comptes en paradisos fiscals. La Fiscalia Anticorrupció sol·licita per a ell un total de 70 anys de presó per 11 delictes contra Hisenda, així com de blanqueig de capitals, insolvència punible, corrupció i falsedat documental.

La presidenta de Junts, Laura Borràs, s’asseurà al banc dels acusats del 10 de febrer a l’1 de març (vuit sessions de matí i tarda) per presumptament afavorir un amic quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidiran si l’expresidenta del Parlament va cometre o no els delictes de prevaricació administrativa i de falsedat en document públic, pel qual la fiscalia li reclama sis anys de presó, 21 d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros. Aquest procés judicial li va costar el càrrec al Parlament, ja que el 28 de juliol va ser suspesa com a diputada i màxima representant de la institució amb els vots del PSC, ERC i la CUP en compliment de l’article 25.4 del reglament que decreta el cessament temporal dels parlamentaris als quals se’ls obri el judici oral per un presumpta corrupció. Borràs sempre ha negat les acusacions i ha arribat a al·ludir una suposada persecució per ser independentista.

El Tribunal Suprem va ordenar al TSJC que repeteixi el judici als exmembres de la Mesa del Parlament en l’època de Carme Forcadell, als quals va condemnar per desobediència per permetre la tramitació de les lleis que van constituir la bastida jurídica del procés. L’alt tribunal va admetre la falta d’imparcialitat de dos dels magistrats que van formar part de la Sala que els va jutjar, com reclamaven els acusats. El 14, 15 i 16 de març del 2023 tornaran a asseure’s al banc d’acusats Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó.

El Suprem va anul·lar la sentència que els va imposar 20 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros per ignorar les resolucions el Tribunal Constitucional que vetaven la tramitació de les lleis de desconnexió. Aquesta sentència va absoldre l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, que va ser l’encarregada de presentar una d’elles i que no queda afectada per la repetició de la vista perquè ella no va recórrer la decisió ara anul·lada.

Està previst que la fiscalia presenti l’escrit d’acusació contra l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, contra el dirigent d’ERC al Parlament i exsecretari general de Vicepresidència i Economia, Josep Maria Jové, i contra l’exparlamentari i ara president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, pel preparatius de l’1-O. Garriga està processada per un delicte de desobediència greu, mentre que a Jové i a Salvadó també se’ls atribueixen els presumptes delictes de prevaricació i malversació.

El TSJC haurà d’assenyalar el judici després que la fiscalia i les defenses presentin la seva qualificació. Aquest procés es va retardar a l’incloure Garriga quan va ser nomenada consellera. Les indagacions deriven de la causa oberta al Jutjat d’Instrucció número 13 Barcelona que manté processats 28 alts càrrecs del Govern i empresaris per la seva suposada participació en l’organització de la consulta. Una de les proves admeses pel tribunal ha sigut requerir el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) perquè informés si aquell organisme o un altre de governamental ha efectuat alguna mena d’investigació o espionatge en el qual s’hagi utilitzat programes informàtics sense el seu consentiment.

El judici també té pendent d’assenyalar la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, per un presumpte delicte de desobediència greu al Tribunal Constitucional. La fiscalia li reclama un any d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic i una multa de 12.000 euros. Segons l’acusació pública, Serret coneixia «perfectament la il·legalitat» de les decisions que es van prendre durant la tardor del 2017 després que se li notifiquessin diverses advertències de l’alt tribunal. La parlamentària va estar tres anys fugida a Brussel·les després de la DUI i va tornar a Espanya el març del 2021 per posar-se a disposició del Tribunal Suprem, que l’havia processat pels delictes de malversació i desobediència.

L’Audiència de Barcelona va comunicar el 19 de juliol que el judici contra els cinc síndics electorals de l’1-O s’havia de repetir, com demanava la fiscalia. Mesos abans, el Jutjat Penal número 11 de Barcelona els va absoldre, malgrat que l’acusació pública demanava per a tots ells dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques. En aquesta sentència, la magistrada afirmava que «no s’acredita que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel Tribunal Constitucional». La fiscalia va presentar recurs contra l’exculpació al considerar que la jutge no havia valorat correctament les proves i l’Audiència li va donar la raó. La nova vista encara no està fixada i afecta l’actual consellera de Feminismes, Tània Verge.