Sánchez prepara una gran foto preelectoral amb els líders europeus a l’Alhambra de Granada

Serà en termes d’impacte visual com el sopar de gala al Museu del Prado de la Cimera de l’OTAN, però aquesta vegada amb els màxims líders del Vell Continent. El Govern prepara al complex històric de l’Alhambra de Granada la cimera informal de caps d’Estat i de Govern dels 27 del Consell Europeu. Serà el 6 d’octubre, com a part dels actes del semestre de la presidència espanyola de la UE. Un dia abans, i al mateix lloc icònic, Pedro Sánchéz rebrà els 44 socis de la Comunitat Política Europea (tots els de la UE més el Regne Unit, Turquia i Ucraïna, entre d’altres). Tot i que oficialment no s’ha fet públic el lloc de la cita, fonts diplomàtiques i del Govern confirmen a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA que ja hi ha equips preparant la trobada a la ciutat andalusa.

Pedro Sánchez compaginarà així, durant sis mesos, la presidència de torn del Consell de la UE i la presidència del Govern d’Espanya. I ho farà en plena precampanya electoral i a tan sols uns dies de dissoldre el Parlament, si compleix la seva paraula d’acabar la legislatura. Els comicis s’han de celebrar com a molt tard el 10 de desembre, i per a això la dissolució de les càmbres s’ha de produir 25 dies abans (en aquest cas, el 16 d’octubre). En aquest context, la seva imatge passejant amb Emmanuel Macron, Olaf Scholz, Recep Tayyip Erdogan, Rishi Sunak o Ursula von der Leyen pels jardins, els palaus i les fortaleses del complex de l’Alhambra tindrà un valor polític. La Moncloa mirarà de reeditar l’èxit indiscutit d’imatge internacional que va suposar la cimera de l’OTAN, quan les càmbres internacionals van captar els màxims mandataris internacionals vestits de gala xerrant somrients en una de les principals pinacoteques del món. 

No hi hauria d’haver cap referència explícita a la política nacional ni es preveuen respostes a les preguntes que hi estiguin relacionades dels centenars de periodistes que hi seran presents, entre altres coses perquè el Consell de la UE insisteix sempre que aquestes són cites europees i només això, segons remarquen fonts de l’organització. En qüestió de comunicació política, suposa per al president una oportunitat, però també un risc. Pot ser que alguna cosa no vagi bé. Aquesta coincidència d’una precampanya electoral i la presidència de la UE ja li va passar a Emmanuel Macron el primer semestre del 2022. Llavors es va debatre si això li donaria un impuls electoral (al permetre-li mostrar el seu fort europeisme, la seva capacitat executiva i la seva talla internacional) o podia suposar també un perill (en cas d’haver-hi algun incendi entre els 27 o de no aconseguir tirar endavant res del proposat a la seva agenda). Una cosa similar es pot esperar per al cas espanyol.

Les ambaixades dels països europeus a Espanya treuen ja fum preparant el semestre, i especialment la cita de Granada, tot i que queda més de mig any. A més del Consell, hi haurà dues dotzenes de reunions de ministres europeus, repartides per tot el territori nacional, d’Albacete a Santiago de Compostel·la, de Madrid a Barcelona, Albacete o Bilbao. Són seguicis de centenars de persones (ministres, polítics, ambaixadors, personal de seguretat, assessors) que Espanya ha de rebre i atendre i que les delegacions diplomàtiques al nostre país han d’escortar. Junt amb aquestes persones venen també centenars de periodistes. Un reporter d’una agència internacional feia broma amb quina de les cites es demanaria cobrir. La més cotitzada és la del Consell d’Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors, perquè se celebra a Las Palmas de Gran Canaria. 

Prioritats marcades per Espanya

Prioritats marcades per EspanyaQuan l’1 de juliol s’inauguri el semestre espanyol de la Unió Europea, hauran passat 12 anys de l’última vegada que li va tocar a Espanya aquesta presidència rotatòria i quedaran els mateixos anys per a la següent. Pedro Sánchez, com a president de torn, haurà de decidir quins temes prioritza al debat europeu i quins deixa de banda. I quins dels expedients legislatius pendents s’atendran primer. La presidència espanyola és una de les anomenades «de tancament», és a dir, que ha d’anar concloent els temes prioritaris a l’agenda europea, perquè el 2024 ja hi torna a haver eleccions al Parlament Europeu, després de cinc anys de les anteriors.

De moment, aquestes claus de la presidència es porten amb amb un sigil relatiu, per deixar que Sánchez reveli les seves iniciatives. Aquest diari va avançar que una de les prioritats per a Espanya serà la d’impulsar una política d’immigració (Pacte sobre Migració i Asil) que inclogui el repartiment de quotes. Era una agenda feta junt amb Itàlia fa un parell d’anys, però el gir cap a la ultradreta al Govern d’Itàlia l’ha convertit en una incògnita. Sí que s’ha de progressar en un altre dels assumptes clau del moment: la independència energètica i l’autonomia estratègica, obsessió col·lectiva després de l’inici de la guerra energètica de Rússia contra Europa pel suport a Ucraïna.

El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va esbossar alguns dels temes marc que perseguirà Espanya aquell semestre. Ho va fer durant una compareixença al Congrés dels Diputats a principis de setembre. Va repetir molt els mantres de la transició ecològica, la transformació digital (especialment, la connectivitat) i les polítiques socials de la UE (l’anomenat Pilar Social Europeu). Hi va afegir l’autonomia estratègica (la capacitat de la UE de garantir els seus subministraments, a més de les seves decisions geopolítiques), la seguretat energètica i les interconnexions, i la resposta a les crisis migratòries, a la guerra a Ucraïna i a la pandèmia del coronavirus.

A més, la UE té pendent tancar una reforma sobre el sistema de majories que defineix la governança de la mateixa Unió i les polítiques de desenvolupament del mercat interior. Tant Madrid com Brussel·les volen rellançar també el tractat de lliure comerç amb els països de Mercosur (l’Argentina, el Brasil, el Paraguai, l’Uruguai i Veneçuela). En aquest sentit, i també dins del marc de la presidència, al juliol se celebrarà a Brussel·les la cimera de la Unió amb els països d’Amèrica Llatina i el Carib (CELAC).

Una trentena de reunions d’alt nivell

Una trentena de reunions d’alt nivellLa presidència espanyola de la Unió Europea es concretarà en una trentena de reunions, sobretot dels ministres dels diferents rams. Són trobades informals, a les quals no es pren cap decisió que es plasmi en un comunicat conjunt. ¿Quins temes s’hi tractaran? És difícil de preveure en un món tan canviant; si se celebressin avui, els titulars d’Energia debatrien sobre el preu del gas o la manera de garantir-ne el subministrament; els d’Economia, sobre la lluita contra la inflació, i els d’Exteriors i Defensa, sobre la guerra d’Ucraïna. 

El dia 5 d’octubre, i de manera independent dels actes de la presidència europea, Pedro Sánchez rebrà a l’Alhambra un total de 44 caps d’Estat i de Govern de la Comunitat Política Europea. És el que amb tant entusiasme es va celebrar a Praga l’octubre de l’any passat i que va deixar una foto enorme de suport a Ucraïna dels països del Vell Continent. La Comunitat Política Europea és un constructe impulsat per Emmanuel Macron, amb tan sols un any de vida, i que inclou els 27 països de la UE més països «veïns» o pròxims, com el Regne Unit, Ucraïna, Turquia, els països EFTA (Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein), els socis dels Balcans Occidentals i Moldàvia, Geòrgia, Armènia i l’Azerbaidjan. Tots els líders d’aquests governs seran, si tot surt com està previst, a l’Alhambra de Granada. La incògnita, com és habitual, és si el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, hi acudirà presencialment (ja ha fet un viatge als Estats Units) o hi intervindrà per videoconferència.

Notícies relacionades

2023: un any potencialment explosiu per a Espanya a Brussel·les

Espanya en la construcció d’Europa: claus de les quatre presidències de torn de la UE

Els actes del semestre arrencaran a Madrid, amb l’acte inaugural de passada de testimoni de la presidència actual (Suècia) i la recepció del Col·legi de Comissaris de la Comissió Europea. Començaran llavors els consells dels diferents rams. A Vigo el 6 de juliol, el d’agricultura i pesca; el d’energia i transports a Valladolid el 17 d’aquell mes; el de justícia de Logronyo el 21 de juliol; el de salut a Las Palmas de Gran Canaria el 27 de juliol... 

Tot l’entramat, que implica l’actuació de diversos ministeris, però, sobretot, el de Presidència (Félix Bolaños) i el d’Exteriors (José Manuel Albares), estarà dirigit per l’Oficina de Coordinació de la Presidència Europea, amb Aurora Mejía al capdavant, junt amb un comitè de la Secretaria d’Estat de la Unió Europea de Pascual Navarro.