‘Catalangate’

L’ONU insta el Govern espanyol a investigar i imposar sancions per l’espionatge amb Pegasus

El text alerta del perill al dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya després de la vigilància a líders independentistes

L’ONU insta el Govern espanyol a investigar i imposar sancions per l’espionatge amb Pegasus

David Castro

2
Es llegeix en minuts
ACN

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha alertat de vulneracions de drets humans en el cas de l’espionatge amb Pegasus i ha instat el Govern espanyol a «investigar, processar i imposar sancions». Així ho reclama una resolució dels relators especials sobre qüestions de les minories sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació. El text respon a un comunicat de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, enviada en nom dels espiats republicans i en coordinació amb la resta d’entitats afectades pel ‘Catalangate’.

L’organització internacional ha expressat una «preocupació molt seriosa» per aquest «programa d’espionatge extens i ben coordinat» sobre activistes i figures públiques independentistes i ha denunciat que l’espionatge massiu va vulnerar el dret a «reunir-se pacíficament i participar en associacions», a «tenir vida privada i privacitat en la correspondència» i a «ser iguals davant la llei». També considera que l’ús generalitzat d’aquest tipus de ‘software’ pugui augmentar l’«autocensura» i que això es tradueixi en un «efecte inhibidor» sobre el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya. Les Nacions Unides remarquen una preocupació especial pel fet que els afectats són tots «membres de la minoria del poble català» i que «el seu atac sembla estar relacionat amb les seves activitats pacífiques en favor de la minoria catalana». «Aquesta focalització específica sembla interferir en el dret dels grups minoritaris a afirmar i promoure lliurement la seva identitat, cultura i punts de vista», afirma. Finalment, els tres relators que la firmen veuen «un patró consistent i un programa molt planificat per adreçar-se als activistes de la minoria catalana i els seus seguidors».

La resposta del Govern espanyol

El Govern espanyol va apuntar que tota intercepció es fa «seguint els requisits previstos en l’ordenament jurídic espanyol» i «amb ple respecte als drets fonamentals i llibertats» i va recordar a l’ONU que Espanya és un «estat de dret ple en el qual funcionen tots els sistemes de garanties internes i externes pròpies d’una democràcia avançada de la Unió Europea». Així, va argumentar que no és possible pronunciar-se sobre casos que són objecte d’investigació judicial però, de tota manera, va traslladar les conclusions de la investigació del Defensor del Poble, que es «verificava» que l’actuació del CNI s’havia fet «d’acord amb la Constitució i la llei».

Notícies relacionades

El text de les Nacions Unides recull l’espionatge al president del Govern, Pere Aragonès; a la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret; als exlíders de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sánchez; a l’advocat Andreu Van der Eynde; a la secretària general d’ERC, Marta Rovira; a l’exdiputat d’ERC i actual director de l’Oficina d’Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià, i als eurodiputats republicans Jordi Solé i Diana Riba.

Al conèixer els detalls de la resolució, ERC ha etzibat que continuarà exigint transparència al Govern sobre quines entitats governamentals van utilitzar Pegasus per espiar, a fi que n’assumeixi les responsabilitats pertinents i que garanteixi que fets com aquests no es tornin a repetir. A més, Esquerra reclama que es repari les víctimes, tal com ha sol·licitat també l’ONU, i que això impulsi la Justícia a deixar d’entorpir el curs de les querelles presentades i porti a terme una investigació efectiva dels casos d’espionatge denunciats.