Les cinc condicions del PSC i Junts per als Pressupostos que xoquen amb el pacte entre el Govern i els comuns

Ni el PSC ni Junts estan disposats a renunciar al complex d’oci Hard Rock a Tarragona, el quart cinturó i l’ampliació de l’aeroport del Prat, tres projectes a què s’oposen radicalment els comuns i que generen incomoditat i controvèrsia dins ERC. El Govern intenta sortir del pas i se cenyeix a l’argument que aquestes reclamacions no tenen una vinculació directa amb els Pressupostos del 2023, però tant els socialistes com els postconvergents ho neguen i volen un compromís explícit d’Aragonès. De fet, tots dos partits ja van fer pinça fa dues setmanes al Parlament per aprovar una moció en defensa del quart cinturó. Des del punt de vista d’En Comú Podem, que ja van avisar que l’acord segellat amb ells havia de ser inalterable, és el Govern el que té la responsabilitat de desmarcar-se d’aquests projectes i, alhora, sumar els suports que encara li falten. Albiach ja ha deixat clar que no deixarà de combatre els projectes «megalòmans».

Tant el PSC com Junts arrufen les celles davant els retocs fiscals pactats pel Govern amb els comuns. Els socialistes asseguren que el que més els «grinyola» d’aquest acord són la creació de l’impost sobre els creuers i als aliments ultraprocessats, de què han reclamat més detalls, així com l’increment d’un 33% del dels pisos buits i la pujada dels trams de l’impost de patrimoni. La prioritat d’Illa és que no es faci cap canvi en matèria fiscal, el mateix posicionament amb què l’Executiu va arrencar les negociacions. I en aquesta posició es continuen mantenint els socialistes. Per contra, Junts manté l’exigència de rebaixar trams de l’IRPF i també de l’impost de successions, una aposta que suposa una autèntica línia vermella per als comuns.

Per ara, el Govern i el PSC han pactat un paquet de mesures que ascendeixen a 5.386 milions d’euros. Tanmateix, per als socialistes no n’hi ha prou, perquè consideren que encara queden mesures clau per tancar i perquè el sostre de despesa pot ser més elevat gràcies a una recaptació més gran dels impostos propis, com ha passat aquest any. Però, segons l’Executiu, el partit de Salvador Illa reclama unes mesures addicionals que representen 5.000 milions més que la Generalitat no es pot permetre, sobretot si es renuncia a apujar impostos. «No seria responsable», insisteixen des del Govern, i afegeixen que les previsions per al 2023 deixen entreveure un «fre» de l’economia.

Una altra de les carpetes espinoses són les mesures que reclama el PSC i que, malgrat no tenir un cost elevat o respondre a l’objectiu de la racionalització, són d’un calibre polític alt. El Govern s’oposa a propostes com que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) passi a dependre del Parlament, a frenar l’expansió de les delegacions a l’exterior, que les subvencions dels mitjans de comunicació s’avalin en comissió parlamentària o a reduir en un 10% les entitats –unes 300– que depenen de la Generalitat. Cal dir que es tracta de reclamacions que no entren en col·lisió amb l’acord amb els comuns, perquè en aquest no s’aborden mesures d’aquest tipus, però que sí que suposen un gran hàndicap per a Aragonès.

Més enllà de les mesures estrictament econòmiques, el partit que lideren Laura Borràs i Jordi Turull vincula el seu suport als comptes a l’estratègia de confrontació que reclama que assumeixi el Govern davant l’Estat. Els postconvergents rebutgen la via dialogada amb el Govern defensada per ERC i la proposta de claredat que fa onejar Aragonès per celebrar un referèndum acordat. En aquest sentit, reclamen que es pressupostin mesures que vagin en la línia de fomentar la sobirania, totes, dins d’una resolució que va ser aprovada al Parlament. A més, JxCat vol que continuï el treball que va començar la que va ser la seva consellera Victòria Alsina, just en la línia contrària de l’exigència del PSC que es posi fre a les delegacions.