Les 10 comissions d’investigació sobre el rei Joan Carles frustrades al Congrés

«El rei és inviolable» i «el Congrés no té entre les seves funcions controlar la direcció de l’Estat». Aquests són els dos motius que els socialistes, els populars i els ultradretans han esgrimit sempre per rebutjar les comissions d’investigació. El seu ‘no’ a la Mesa del Congrés, on tenen majoria, s’ha produït la gran majoria de les vegades després d’escoltar els lletrats de la Cambra, tot i que no sempre.

Establint doctrina

El juny del 2014, Joan Carles I va abdicar a favor del seu fill, Felip VI. Quatre anys després, el juliol del 2018, van sortir a la llum una declaracions fetes per Corinna zu Sayn-Wittgenstein a l’excomissari José Manuel Villarejo en les quals assegurava que el rei emèrit va obtenir una comissió per la construcció de l’AVE a la Meca. Una setmana després, Unides Podem va registrar la primera de moltes sol·licituds per investigar les «presumptes irregularitats comeses» per Joan Carles I. La iniciativa no va ser admesa a tràmit.

Va ser en aquells dies que es va consolidar el primer dels arguments que s’han utilitzat des d’aleshores per rebutjar les altres propostes: el rei és inviolable. Els lletrats del Congrés van elaborar un informe al qual van deixar clar que no es podia investigar el monarca perquè l’article 56.3 de la Constitució assenyala que és «inviolable», «no està subjecta a responsabilitat» i aquesta protecció «inclou tot el període en què s’exerceix la direcció de l’Estat». La doctrina era clara, a Joan Carles I no se’l podia investigar per res que hagués fet durant el seu mandat.

Tot just rebre la resposta del PSOE, el PP i Vox, els morats, aquesta vegada amb el suport d’ERC, van registrar una nova comissió d’investigació, però aquesta vegada relativa a «les pressuposades il·legalitats comeses per l’actual monarca emèrit des que va deixar de ser cap d’Estat». Amb aquesta nova redacció, Unides Podem confiava a esquivar l’anterior veto, però, una altra vegada, va ser rebutjada sota el pretext de l’article 56.3 de la Constitució i amb l’afegiment que entre les funcions del poder legislatiu (les Corts Generals) no hi havia el control de la direcció de l’Estat.

Les ocasions següents

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Assentades aquestes bases, cap petició de comissió d’investigació sobre Joan Carles I ha prosperat. La desena d’iniciatives que s’han anat registrant al Congrés permeten fer un recorregut per les polèmiques entorn de l’emèrit dels últims anys. Dues es van presentar el març del 2020, quan es va conèixer que la fiscalia suïssa estava investigant una suposada donació de 65 milions d’euros a Corinna zu Sayn-Wittgenstein des d’un compte vinculat a una fundació panamenya.

Una altra, el juny del mateix any, després de saber-se que la Fiscalia del Tribunal Suprem havia obert una investigació sobre unes suposades comissions abonades per l’Aràbia Saudita pel contracte de l’AVE a la Meca en comptes atribuïts a Joan Carles I, i dues més, abans que finalitzés el 2020 per l’ús de targetes opaques per part del rei emèrit i alguns membres de la seva família. El març del 2021, amb la segona regularització que va presentar el rei emèrit davant Hisenda de 4 milions d’euros, va arribar una altra nova petició per investigar la contractació i l’abonament a càrrec de la fundació Zagatka –constituïda pel cosí del monarca, Àlvar d’Orleans-Borbó– de vols privats. Des d’aleshores se n’han registrat mitja dotzena més, sempre amb la resignació de saber que no tiraran endavant.