Yolanda Díaz s’enfronta al seu any electoral amb el temor d’una ruptura amb Podem

Aquest estiu, Díaz es va animar a recórrer tot Espanya sota la marca de Sumar per anar configurant el seu espai amb el qual presentar-se als comicis que es convocaran a finals del 2023. Sense confirmar la seva candidatura i sempre avisant que serà la militància qui tingui l’última paraula quan del pas, fa mesos que la vicepresidenta celebra actes per tot el territori amb diferents col·lectius. La seva intenció és finalitzar aquesta etapa abans de finals de febrer, però els seus plans no paren de canviar.

De moment, conscient de la incertesa que genera l’escassa concreció del seu projecte, Díaz està disposada a avançar algunes fites i anunciar la seva intenció de liderar les llistes un cop s’instal·lin les urnes, expliquen fonts del seu equip més pròxim. Això podria passar, per tant, al gener. En els següents mesos, la vicepresidenta anirà revelant les conclusions del procés d’escolta en el qual està immersa i que serviran per configurar el seu programa electoral. «Pedro Sánchez ens fa un favor al no convocar eleccions anticipades», admeten les mateixes fonts, que reconeixen que encara tenen molta feina abans de poder presentar una opció sòlida als votants.

Equilibrar la balança

El cert és que un avenç de les eleccions beneficiaria la direcció de Podem, que fa mesos que exigeix a la vicepresidenta que aclareixi si serà candidata i com pretén construir l’espai. «Això li haureu de preguntar a ella» és la resposta habitual dels màxims dirigents del partit cada vegada que els periodistes els pregunten sobre com es configurarà la candidatura per als comicis generals. Tot i que els morats no deixen d’assenyalar Díaz com a cap de llista, la tensió en els últims mesos no ha fet més que créixer. Fins al punt que petits gestos com no creuar-se una salutació o no ser anomenat en un missatge de Twitter desencadenen enutjos considerables.

Podem no fa més que erigir-se com el vaixell central, la nau nodrissa que ha de pilotar l’espai. Però les intencions de Díaz, o el poc que se’n sap, és que tots els partits –dels quals arriba a renegar– siguin al mateix nivell i, principalment, per sota d’ella. Els morats es neguen i exigeixen un tracte d’igual a igual i conformar una coalició. Gens de subsumir-se en Sumar. La secretària general de Podem, Ione Belarra, va arribar a reclamar a mitjans de desembre la celebració de primàries per veure qui ha de ser la candidata.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Yolanda Díaz: ¿sumar o restar? Els 430.000 vots que poden llastar la majoria d’esquerres

No obstant, tot està aturat a l’espera que Díaz faci un pas endavant i expliqui el seu projecte a nivell formal. En aquesta tensa espera, tant en l’equip de la vicepresidenta com en la direcció de Podem es comença a entreveure la possibilitat que la unitat acabi sent impossible. És cert,que els dos sectors no fan més que proclamar la necessitat d’anar cohesionats davant el temor que la divisió frustri les expectatives de renovar el Govern de coalició (al PSOE aquesta por és real), però les discrepàncies –moltes d’elles de caràcter personal– podrien portar la relació a un punt de no retorn.

Un punt d’inflexió

Els plans d’uns i d’altres estan condicionats també per la celebració d’eleccions locals i autonòmiques al maig. Díaz ja va deixar clar que no arribarà amb Sumar a aquesta cita, però fonts del seu entorn han explicat que s’implicarà en aquells territoris en els quals hi hagi unitat. No obstant, els morats creuen que la vicepresidenta els hauria de recolzar a ells en totes les places. Més enllà de la campanya, les dinàmiques d’aliances que es generin per a aquests comicis –Podem i IU treballen per anar-hi junts, però no serà així en tots els llocs– i els resultats que obtinguin podrien restar poder de negociació als morats o deixar tocat el projecte de Díaz si les coalicions no triomfen, com va passar a Andalusia. Una incògnita més per a l’any electoral de la vicepresidenta.