ERC perd una de cada cinc votacions al Parlament des que governa en solitari

Les derrotes més significatives per ara són de pes relatiu. La primera, pocs dies després de la ruptura: el Parlament va rebutjar el projecte de llei del Pla estadístic de Catalunya per als pròxims cinc anys, es va retardar la convalidació d’un decret sobre funcionaris i es va modificar el Fons de Transició Nuclear, contra el criteri d’Esquerra. En el primer dels casos, ERC va considerar «incomprensible» que Junts s’abstingués en el pla estadístic quan es tractava d’una iniciativa cuinada a la Conselleria d’Economia de Jaume Giró, de Junts.

Quant als funcionaris, l’oposició el que va fer va ser retardar un tràmit, però finalment, el 21 de desembre, ERC va aconseguir el suport dels comuns i Ciutadans, mentre que el PSC, Junts, Vox i el PP s’hi van abstenir, i la CUP hi va votar en contra. En total, 47 vots a favor, 9 en contra i 77 abstencions. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, es va felicitar que el projecte, validat com a projecte de llei, «millorarà la situació de molts treballadors».

La derrota amb més contingut tangible fins ara és la referida a la qüestió de les nuclears. El PSC va presentar una proposta per modificar la llei que crea l’impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient, perquè els municipis beneficiats siguin els que es troben a menys de 30 quilòmetres respecte a les centrals d’Ascó i Vandellòs, i augmentar el percentatge de recaptació que s’ha de destinar al fons, fins a un 50%. Els socialistes van aconseguir tirar endavant la norma al presentar algun retoc amb Junts. I ERC hi va votar en contra amb la CUP, el PP i Vox.

On numèricament Esquerra ha perdut més votacions ha sigut en el debat de les mocions, textos amb valor polític més que tangible, que insten el Govern a prendre determinats rumbs o proclamen objectius polítics genèrics. En concret, des de l’octubre, ERC ha constatat que no aconseguia el seu objectiu en 91 mocions de tot tipus. La més dura políticament per a Aragonès, la que, amb 77 vots a favor, va constatar la seva soledat parlamentària. Esquerra va votar en contra de 28 mocions que es van aprovar o es va abstenir en 61 textos que finalment es van aprovar o es van rebutjar.

Les conseqüències

Com és lògic, el partit que més ha remarcat aquestes derrotes d’ERC és el seu fins fa tres mesos soci al Govern, Junts per Catalunya. Des de la decisió de les bases de Junts d’abandonar en Govern, la direcció del partit ha mantingut un discurs contundent al Parlament per remarcar que ERC s’hauria de sotmetre a una qüestió de confiança o convocar eleccions al constatar que disposa de poc més del 20% dels escons a la Cambra i ha perdut els dos suports amb què Pere Aragonès va ser investit president: Junts i la CUP, partit, aquest últim, que no ha volgut ni negociar els pressupostos.

Notícies relacionades

Els comuns avisen que no acceptaran que el Govern pacti el Hard Rock amb el PSC

Junts tanca l’any de la seva metamorfosi per recuperar el centre polític el 2023

El missatge de Junts ha vingut acompanyat de votacions en què s’ha desmarcat d’Esquerra, cosa que automàticament ha fet aflorar similituds amb el PSC en qüestions com els grans projectes d’infraestructures (l’ampliació de l’aeroport del Prat a Barcelona, el complex Hard Rock al Camp de Tarragona i l’anomenat quart cinturó viari al Vallès), que ja es van produir el primer any del Govern, i també ha evidenciat les crítiques de Junts a l’estratègia pactista d’ERC al terreny sobiranista. Però en aquest àmbit Junts no té majoria per fer prosperar determinades votacions, ja que només pot comptar amb els 9 escons de la CUP. Esquerra s’ha adherit a proclamacions independentistes sempre que no qüestionin, òbviament, la seva estratègia negociadora a Madrid, la desaparició de la sedició i la reforma de la malversació, així com la viabilitat de la taula de diàleg entre la Generalitat i el Govern del PSOE.

En suma, en només tres mesos les derrotes d’ERC són numèricament significatives, però amb un contingut encara no lesiu per al seu pla governamental. La prova definitiva de la soledat parlamentària, la que sí que faria redoblar les pressions de l’oposició perquè es convoquin eleccions o una qüestió de confiança, seria la incapacitat d’Aragonès d’aprovar els pressupostos d’aquest any.