El Govern català adverteix Pedro Sánchez: «Sense un referèndum, el conflicte no acabarà»

La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha advertit el president del Govern central, Pedro Sánchez, que sense un referèndum d’autodeterminació el conflicte polític català «no acabarà», per la qual cosa ha suggerit que la Moncloa encara té «molts deures» pendents amb l’independentisme.

En una entrevista amb Efe, la número dos de la Generalitat i interlocutora directa amb el Govern central en el marc del procés de diàleg obert entre els dos executius ha destacat els avenços aconseguits en aquesta taula de negociació, però ha deixat clar que l’objectiu d’ERC és abordar ara la carpeta del referèndum.

«El procés independentista no ha mort», ha afirmat Vilagrà, i ha replicat així a les paraules de Sánchez fa unes setmanes. «Hi havia dues carpetes: la primera, la de la desjudicialització, que per a nosaltres encara té recorregut. I després la de l’autodeterminació, perquè a Catalunya puguem decidir el nostre futur polític.»

Si bé la consellera ha exhibit els «resultats» aconseguits en la desjudicialització –com els indults, la derogació del delicte de sedició i la reforma del de malversació–, ha considerat que aquest camí ha de culminar en una «amnistia» definitiva.

L’Acord de Claredat

Però el pla de la Generalitat per al 2023 passa sobretot per explorar la possibilitat de pactar un referèndum: el full de ruta del president Pere Aragonès, seguint la via canadenca, aposta per articular aquest any un Acord de Claredat, que es produiria després d’un debat intern a Catalunya i la suma d’aliances amb actors polítics, econòmics, sindicals i socials.

Una vegada articulada aquesta proposta catalana –que fixaria les condicions per a aquest referèndum–, es traslladaria a la negociació amb l’Estat, per pactar llavors la hipotètica consulta.

La consellera s’ha mostrat convençuda que, malgrat que les postures estan «allunyades», els dos governs podran «treballar» aquesta qüestió i permetre aquesta consulta.

«Sabem que és complex i que el camí no serà fàcil, però estem absolutament convençuts que és la línia per aconseguir que el conflicte polític s’acabi. Sense la votació de la ciutadania de Catalunya, el conflicte polític no s’acabarà», ha apuntat.

Els deures pendents

Vilagrà, una de les principals peces de l’engranatge de la taula de diàleg i amb interlocució directa amb el ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha evitat donar detalls sobre els contactes discrets entre executius, però ha suggerit que el Govern central «sap» que ERC vol «treballar aquesta qüestió» i que «amb l’independentisme hi ha molts deures encara per fer», per exemple el referèndum.

Perquè, ha avisat, el president Sánchez «s’estaria equivocant si pensés que només per haver obert la línia de la desjudicialització el conflicte s’ha acabat. Al contrari, el conflicte continua vigent. Simplement mirant cap a un altre costat no s’acabarà. Aquesta carpeta, més aviat que tard, l’han d’obrir».

I sobre si ERC donarà suport a Sánchez en una futura investidura si no acceptés aquestes demandes, la dirigent ha opinat que el seu partit haurà de veure «què dona de si aquesta legislatura» i, llavors, «valorar quin ha sigut l’èxit d’aquesta via i quins resultats se n’han obtingut».

L’aliança amb els comuns

Aquesta setmana, la líder parlamentària d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha assegurat que al Parlament no hi ha «una majoria suficient» per al pacte de claredat que defensa Aragonès, que va emplaçar a convocar la taula de partits catalans per decidir «entre tots» quina és «la gran proposta de país».

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

No obstant, Vilagrà ha recalcat que el Govern català aspira a afegir finalment els comuns a aquest acord de claredat a l’estil del Canadà amb el Quebec: «El primer pas és arribar a acords a Catalunya i aconseguir suports a Catalunya. Les idees sovint necessiten una certa maduració perquè tirin endavant i els mesos vinents treballarem per poder obtenir una coalició potent per anar forts a Madrid».

El Govern català «evidentment compta amb un partit com En Comú Podem», ha insistit, no només perquè s’afegeixin a aquesta «coalició» per al referèndum, sinó també que «aporti propostes» al respecte i «millori» el plantejament que la Generalitat porti a Madrid.