Perspectives polítiques

L’horitzó de Pedro Sánchez: tres eleccions, una crisi de Govern i cap pont amb Feijóo

  • El president encara un 2023 en el que hi haurà comicis autonòmics, municipals i generals amb les mesures socials davant les conseqüències de la guerra i la bona marxa econòmica com a idees fonamentals

L’horitzó de Pedro Sánchez: tres eleccions, una crisi de Govern i cap pont amb Feijóo

Jose Luís Roca

5
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

«Imagino que serà una pregunta retòrica, si em permet el sarcasme», va contestar Pedro Sánchez quan el van interrogar, la setmana passada, per les seves expectatives sobre la relació amb Alberto Núñez Feijóo. Bàsicament, va venir a dir el president del Govern, cap. L’Executiu i el principal partit de l’oposició no han sigut capaços de pactar res des de la marxa de Pablo Casado, i la crisi institucional a compte del Tribunal Constitucional ha eixamplat encara més la desconfiança mútua. Ni tan sols en un xoc de tanta entitat, sense gairebé precedents, Sánchez i Feijóo es van posar en contacte.

Per al president del Govern, el líder del PP ha entrat de ple en una espiral «trumpista». Qualsevol temptació de despenjar el telèfon va quedar dissipada, expliquen els col·laboradors de Sánchez, al veure l’últim vídeo dels populars, en el qual barrejaven els pactes de l’Executiu amb forces independentistes, els indesitjats efectes de la llei del ‘només sí és sí’ i la Loteria de Nadal per acabar concloent: «Als socis de Pedro Sánchez i als agressors sexuals ja els ha tocat el Gordo».

Aquest nou any res fa pensar que la dinàmica hagi de canviar. Al contrari, assumeixen a la Moncloa. Amb tres eleccions a l’horitzó, qualsevol diàleg serà «gairebé impossible». El PSOE es juga moltíssim a les municipals i autonòmiques del maig: els socialistes confien a recuperar ciutats de tanta rellevància com Barcelona, però alhora s’exposen a perdre territoris com Castella-la Manxa, Extremadura o Aragó, i si passés una cosa així s’instal·laria sobre la política espanyola una sensació de final de cicle que tenyiria per complet les generals de finals d’any. Més encara si Podem i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, no aconsegueixen segellar un pacte per a una candidatura única.  

Abans de les dues primeres cites amb les urnes, en qualsevol cas, Sánchez haurà de remodelar el Govern. Reyes Maroto, ministra d’Indústria, serà l’aspirant del PSOE a l’alcaldia de Madrid i Carolina Darias, titular de Sanitat, es presentarà a Las Palmas de Gran Canaria. Totes dues deixaran les seves carteres els pròxims mesos, però la intenció del secretari general socialista és retardar al màxim el relleu, com va passar amb Salvador Illa a Catalunya, per aprofitar l’impuls electoral que pot suposar la presència de totes dues candidates al Govern. ¿Aprofitarà Sánchez per canviar més peces? Fonts pròximes al president no ho van descartar durant la copa de Nadal celebrada a la Moncloa. 

El missatge central

El que no admet dubtes al nucli dur del cap de l’Executiu és el missatge que desplegarà des d’ara fins a les generals. La vaticinada apocalipsi econòmica per la guerra de Rússia a Ucraïna no ha arribat. A la Moncloa presumeixen aquests dies per un recent estudi de la revista britànica ‘The Economist’, al qual Espanya apareix com un dels quatre països amb millor evolució econòmica durant l’any 2022. El creixement ha sigut més gran del que esperava el Govern i se situa entorn del 5%. La inflació, malgrat situar-se en el 5,8%, és la més baixa de la UE. I l’electricitat costa un 54% menys que a Alemanya. 

Així que Sánchez, una vegada segellats els pactes més polèmics amb ERC (derogació de la sedició i rebaixa de la malversació, reformes de què es beneficiaran els encausats pel referèndum de l’1-O) i resolt a curt termini el xoc institucional gràcies a la renovació ‘in extremis’ del Tribunal Constitucional, vol allunyar-se del soroll i centrar-se en la gestió, amb la «protecció» a la «classe mitjana i treballadora» com a idea central.

«Vull reiterar una certesa: davant qualsevol escenari, l’Executiu continuarà prenent mesures, totes les necessàries, per protegir la gent. Aquestes mesures són molt diferents de les que faria un govern de la dreta amb la ultradreta. Si farà alguna cosa aquest Govern de coalició progressista és continuar protegint la gent corrent», va dir el president durant la seva compareixença per fer balanç del convuls 2022, després d’un Consell de Ministres al qual es va aprovar un nou paquet social que inclou, entre altres iniciatives, la rebaixa de l’IVA dels aliments bàsics i un xec de 200 euros per a les famílies amb menys ingressos. 

La relació amb ERC

Sánchez, en el mateix sentit, es prepara també per prendre distància d’ERC. Una vegada aprovades les modificacions penals, i davant la successió de convocatòries electorals, el cap de l’Executiu exhibeix ja certa confrontació amb els republicans, que acusa d’anar «en contra dels temps» amb la seva insistència a celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya que ell, remarca cada vegada que li pregunten, no autoritzarà en cap cas

Notícies relacionades

Aquí, al flanc territorial, el missatge és molt similar al de l’econòmic i social. Sánchez també es presenta com a escut. En aquest cas, de la integritat d’Espanya. Davant els qui l’acusen d’haver cedit massa davant ERC i EH Bildu, dins i fora del seu partit, el president sol repetir, i ho farà més cops els pròxims mesos, que els referèndums sobre la independència es van celebrar amb el PP, mentre que des que ell és a la Moncloa «no s’ha fet cap consulta». 

«Em pregunten què farà l’any electoral el Govern progressista –va dir Sánchez la setmana passada, durant el seu repàs del 2022–. Bé, doncs, farà el mateix que en anys que no són electorals. Apujar el salari mínim, revaloritzar les pensions, i protegir la classe mitjana i els treballadors davant l’alça dels preus. És a dir, el Govern de coalició progressista farà el que hem vingut fent: governar per a la majoria social, governar per a la gent. I això, no en tinc cap dubte, donarà el seu resultat electoral». En un moment en què les enquestes plasmen el seu desgast després dels acords amb ERC, i amb Feijóo per davant en gairebé totes, no són pocs al PSOE que ho posen en dubte.