Carles Puigdemont afronta el seu possible retorn a Espanya després d’una odissea judicial per Europa

I no li ha anat malament. Almenys en els moments més crítics que ha viscut en la seva particular odissea: els dos arrestos que ha patit des que va marxar a l’estranger a conseqüència de les euroordres dictades en contra seu pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés.

La primera detenció va ser a Alemanya al març del 2018, en plena Setmana Santa, quan, confiat en la llibertat de moviments que disfrutava a Bèlgica, va viatjar amb cotxe per participar en una conferència a Finlàndia. Malgrat els dies que va passar entre reixes, l’episodi va acabar amb el primer revés seriós que patia la justícia espanyola a conseqüència del delicte de rebel·lió que imputava llavors els responsables del referèndum de l’1-O.

Alemanya només es va mostrar disposada a entregar-lo per malversació de cabals públics i Llarena va refusar acceptar-lo en aquestes condicions, ja que els que sí que s’havien mantingut a disposició de la justícia espanyola estaven acusats també de rebel·lió i Puigdemont era ni més ni menys que el principal responsable dels fets. El Tribunal Suprem va acabar condemnant per sedició en concurs amb malversació la resta dels dirigents de la consulta, que són els delictes que s’imputen a l’expresident, almenys fins que entri en vigor la reforma legislativa amb la qual es va acomiadar el 2022 i l’alt tribunal determini com ha de ser aplicada tant als fugits com als que van ser sentenciats.

La segona detenció va ser molt més recent. Es va produir al setembre del 2021 a Sardenya i va servir perquè la justícia europea li tornés cautelarment la immunitat de la qual disfruta com a europarlamentari, una garantia que precisament li havia sigut arrabassada arran de la concessió del suplicatori tramitat per Llarena al Parlament Europeu per poder actuar contra Puigdemont si es movia per Europa.

Immunitat

Just aquesta immunitat va ser la protagonista de les últimes vistes que s’han celebrat davant el Tribunal General de la Unió Europea. A finals de novembre, el tribunal amb seu a Luxemburg va estudiar les dues demandes presentades per Puigdemont contra la decisió de l’Eurocambra d’anul·lar-li la immunitat al concedir el suplicatori espanyol. L’argument de la representació de l’expresident, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, deia que la Cambra no l’havia defensat prou davant la investigació del Tribunal Suprem.

Durant hores, els jutges van preguntar sobre la immunitat que li confereix un escó que per a les autoritats espanyoles no hauria de tenir, ja que no va acudir en persona al Congrés a jurar o prometre la Constitució, ni tan sols a acatar-la «per imperatiu legal», segons la fórmula elegida pels diputats i senadors independentistes. Aquest argument el va defensar el representant del Parlament Europeu durant les vistes per demostrar la generositat amb què la Cambra havia actuat amb ell i oposar-se a les seves demandes.

També es va discutir l’article del Reglament Europeu pel qual es va concedir l’autorització per investigar-lo, per determinar si afectava Espanya o només els països europeus pels quals transiti i per si les euroordres podien formular-se abans de la concessió del suplicatori o si no era necessari a l’haver adquirit la condició d’eurodiputat després d’haver sigut processat a Espanya.

En aquesta línia es va mantenir la representació espanyola, que va insistir que si Puigdemont torna a Espanya, la justícia podrà actuar contra ell independentment de la immunitat que s’aixequés amb el suplicatori, perquè no seria necessària la tramitació d’una euroordre per al seu arrest i per, a més, ser el procediment penal anterior a l’adquisició de l’escó.

Notícies relacionades

¿Què està en joc ara per a Puigdemont en la justícia europea?

Els tres escenaris sobre el futur de Carles Puigdemont segons les decisions que prengui la justícia europea

Segons fonts de l’entorn de l’expresident, la seva tornada a Catalunya dependrà de la decisió que adopti la justícia europea tant en les seves demandes com en relació amb les qüestions prejudicials amb què Llarena va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les euroordres. Està previst que aquesta sentència es doni a conèixer el 31 de gener. La proposta de l’advocat general de la UE Jean Richard de la Tour era partidària de rebutjar que un país pugui denegar una entrega excepte en cas de vulneració sistèmica de drets, però això a Espanya no passa.

El Tribunal General resoldrà les demandes contra el Parlament Europeu previsiblement al febrer. Si dona la raó a Puigdemont, aquest té intenció de tornar a Catalunya, encara amb el risc de ser detingut. Si no, recorrerà les sentències davant al TJUE, que actua com una segona instància i la sentència del qual és definitiva. El seu entorn confia que l’Eurocambra, en canvi, no recorri la sentència tot i que li sigui desfavorable.