El «perill» que Espanya es contagiï de l’assalt al congrés del Brasil l’any electoral

Espanya no és el Brasil, recorden experts en política internacional, però farien malament els seus representants polítics en subestimar o frivolitzar amb l’atac de diumenge passat a les seus de la democràcia brasilera. «Estem en any d’eleccions i és normal que existeixi la temptació de portar-ho tot al teu propi terreny, però s’ha d’anar amb compte. Encara estem lluny que es produeixi una cosa similar a Espanya, però resulta preocupant la tebiesa amb què han reaccionat determinats partits polítics en un any electoral tan intens com aquest», explica a ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica, Carlos Malamud, investigador principal per a Amèrica Llatina del Reial Institut Elcano.

Diumenge passat a la tarda, quan milers de bolsonaristes van entrar per la força a la seu de les institucions democràtiques brasileres, la «ràpida resposta» de l’Estat va ajudar a desinflar l’assalt a temps, però l’acte va sembrar un «perillós» precedent quant a les maneres de discrepar amb uns resultats electorals, com ja ocorregués durant l’assalt al Capitoli als Estats Units el gener del 2021.

«És complicat pensar en la possibilitat que això es pugui produir al nostre país, i a aquesta escala, però som en una era en què les xarxes socials expandeixen les idees amb molta rapidesa. Si veus les primeres reaccions al que ha ocorregut en l’entorn del PP i del PSOE, semblen dues realitats diferents», apunta l’expert.

Segons un recent informe de la consultora de comunicació Llorente y Cuenta (LLYC), el Brasil és el país amb un grau de polarització més gran quant a la conversa que es produeix en xarxes socials, especialment en temes que tenen a veure amb racisme i llibertat d’expressió. En el conjunt de Llatinoamèrica, diu l’estudi, la polarització ha pujat un 39% des del 2017 fins avui.

Espanya, que no és aliena a aquesta creixent bretxa entre els diferents corrents de pensament dels seus ciutadans, viurà a mitjans del 2023 eleccions autonòmiques en bona part del seu territori, i, a finals d’any, es convocaran eleccions generals quan es consumeix la legislatura actual. Dotze mesos en què la campanya electoral serà contínua i en què es corre el risc de caure en la temptació de polaritzar encara més els discursos.

«A Espanya no tindria cap recorregut intentar importar ‘modus operandi’ com el que s’ha vist al Brasil. Hi pot haver grups molt reduïts que estiguessin disposats a això, però la població, en general, no està oberta a prendre la via de la violència», assegura Mariano Jabonero, secretari general de l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI), que apunta que més aviat provocaria «rebuig» entre la immensa majoria dels votants, com ha ocorregut al país sud-americà.

La política espanyola, enfrontada

Tanmateix, entre la violència i l’entesa hi ha molts matisos. Malgrat que la condemna internacional al que ha passat al Brasil ha sigut pràcticament unànime tant dins com fora del país sud-americà, a Espanya ha servit per enfrontar els diferents partits. La resposta de Cuca Gamarra, portaveu del Partit Popular, a un tuit de Pedro Sánchez en el qual condemnava l’assalt al congrés ha sigut el detonant per a un nou encreuament d’acusacions entre Govern i oposició.

Contigo, en España esto ahora es un simple desorden público… https://t.co/O75XlbB1kL

— Cuca Gamarra (@cucagamarra) 8 de enero de 2023

Un dels primers en criticar les seves paraules va ser el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, que va carregar contra el Partit Popular per no condemnar ràpidament l’assalt.

El president del principal partit de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, va evitar en la seva primera reacció donar el seu suport a Luiz Inácio Lula da Silva, tot i que posteriorment el nou portaveu del comitè electoral del PP, Borja Sémper, va rectificar assegurant que sí que donen el seu «suport» al president brasiler. En qualsevol cas, Sémper ha continuat amb la línia oberta per Gamarra i el mateix Feijóo i ha mantingut la comparació entre els aldarulls del Brasil i el que pot passar «en el futur» a Espanya amb els independentistes i els «populistes». 

Un assalt «esperat»

Els experts consultats per aquest diari apunten, tanmateix, que cal analitzar la magnitud real dels bolsonaristes disposats a prendre per la força les institucions. Segons recorda Jabonero, tot just un de cada quatre votants de l’expresident brasiler recolzen la via de la força, és a dir, un quart del 49% de votants que van acudir a les urnes a finals de l’any passat.

«És important tenir-los en compte, per descomptat, però també cal pensar en la resposta dels cossos de seguretat, de l’Exèrcit, dels polítics, la ciutadania, els mitjans de comunicació... Hi ha hagut una condemna pràcticament unànime del que ha passat», recorda per la seva part Malamud. «És aviat per dir que el que ha passat no tindrà continuïtat durant els pròxims dies, setmanes o mesos, però s’ha demostrat que, malgrat que les democràcies llatinoamericanes tendeixen a ser fràgils, depenent del país, s’ha donat una bona resposta».

Jabonero, per la seva banda, assegura que el que ha passat era una cosa que es podia «esperar», però que ha sigut «clau» també el suport internacional que ha rebut el Govern del Brasil. Un suport que no va ser tan unànime, per exemple, en el cas del Perú de fa tot just un mes. Tanmateix, l’investigador principal del Reial Institut Elcano opina que pensar que Llatinoamèrica està unida en defensa de la democràcia és una perspectiva una mica «utòpica» i que cada país té «la seva pròpia visió de la democràcia».

El Brasil, un mercat clau per a la inversió espanyola

Notícies relacionades

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició

La inestabilitat, tanmateix, «no afectarà previsiblement», diuen els experts, el volum d’inversions de les empreses espanyoles al Brasil, on tenen presència bona part de les companyies de l’Ibex 35. «El Brasil és, com Mèxic a Amèrica Central, un país estratègic per a nosaltres, el nostre mercat clau a Sud-amèrica», apuntava a ‘El Periódico de España’ Antonio del Corro, director executiu de la Cambra de Comerç Brasil-Espanya, en una entrevista prèvia a les eleccions del mes d’octubre passat.

Des de l’any 2001, segons apunten des de l’organisme, la inversió de les empreses espanyoles al país ha superat els 82.000 milions d’euros. Una relació que continua estrenyent-se i que ha portat fins allà gegants com el Banco Santander, que ja és una de les tres entitats financeres més importants del Brasil, Iberdrola, que mitjançant la seva filial és una de les energètiques més puixants del país, o AENA, que recentment s’ha quedat amb la gestió de diversos aeroports.