Infraestructura energètica submarina

Sánchez i Macron volen abordar l’hidroducte entre Espanya i França en la cimera de Barcelona

La capital catalana acollirà la setmana vinent una reunió bilateral entre els dos països
El Govern espanyol també vol que la cita serveixi per plasmar el «canvi de paradigma» territorial

Kai Forsterling/EFE

Quan li van preguntar per què Barcelona serà la seu de la cimera hispano-francesa de la setmana que ve, la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, va assenyalar cap a un conducte submarí de 455 quilòmetres de longitud que transportarà hidrogen verd entre la capital catalana i Marsella. «És la infraestructura energètica més gran a Europa en els pròxims anys. Barcelona tindrà un protagonisme indiscutible», va dir aquest dimarts Rodríguez des del palau de la Moncloa. «L’hidrogen renovable suposa una oportunitat molt rellevant per a Espanya. Estem en bones condicions, des del punt de vista geogràfic, per projectar la indústria necessària», va afegir al seu costat la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

L’elecció de la capital catalana per acollir aquesta reunió entre els dos països, que tindrà lloc dijous 19 de gener al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), té un valor simbòlic indiscutible. L’Executiu, després d’aquests anys de distensió, vol que la cita serveixi per plasmar que aquest procés de normalització institucional també té la seva traducció al carrer, malgrat que tant les entitats sobiranistes com ERC, el partit que governa la Generalitat, han anunciat per a aquell dia mobilitzacions a favor de la independència.

Però la cimera, que ajuntarà els presidents d’Espanya i França, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, junt amb una desena dels ministres de cada govern, també tindrà molts altres components, més tangibles, expliquen a la Moncloa. Entre d’altres, un tractat d’amistat (es dirà Acord de Barcelona), un nou marc de relacions militars, l’Any Picasso i, sobretot, l’hidroducte, una obra faraònica anomenada H2Med sobre la qual els dos executius tenen visions que no coincideixen per complet.

Les diferències

Després d’avortar el projecte MidCat, que pretenia transportar a través del Pirineu gas natural primer i hidrogen verd després, Sánchez, Macron i el primer ministre de Portugal, António Costa, van arribar a un pacte a l’octubre sobre la nova infraestructura, un hidroducte que s’espera que comenci a funcionar el 2030, amb un diàmetre de 28 polzades a 2.557 metres de profunditat, per transportar prop de dos milions de tones d’hidrogen verd a l’any, amb un cost de 2.500 milions d’euros.

Els mandataris dels tres països (l’hidroducte també unirà per terra Portugal i Espanya) van anunciar els detalls de l’H2Med a principis de desembre, durant la cimera Euromediterrània celebrada a Alacant. Ja llavors, malgrat les bones paraules, es va poder veure que encara quedaven assumptes per llimar entre Macron i Sánchez.

El #H2med será el primer gran corredor europeo de hidrógeno

Es el compromiso para una Europa más limpia, mejor conectada y más próspera, y hoy ha sido presentado
🇵🇹🇪🇸🇫🇷 pic.twitter.com/WCsI1TH5H2
— Transición Ecológica y Reto Demográfico (@mitecogob) 9 de diciembre de 2022

«La voluntat és que porti hidrogen baix en carboni, hidrogen net que pot aconseguir-se bé amb energies renovables, bé amb energia nuclear», va dir el president francès durant la declaració institucional. Espanya no comparteix aquest enfocament. Fonts del Ministeri de Transició Ecològica insisteixen que el projecte s’ha de fer servir només per transportar hidrogen provinent de les renovables, no de les nuclears.

La discussió continua oberta. El Govern espanyol vol que la cita de Barcelona serveixi per abordar possibles solucions, però descarten que d’allà hagi de sortir ja un acord concret i tancat. Entre altres motius, perquè la UE encara ha de declarar l’H2Med com a projecte d’interès comunitari i dotar-lo de finançament, una cosa que no s’espera que faci fins a finals d’aquest any que acaba de començar. I sense diners europeus, coincideixen aquí els dos països, la infraestructura no tirarà endavant.

Les manifestacions

El Govern espanyol, mentrestant, també estarà molt atent el dia de la cimera al que passi al carrer. De reunions bilaterals celebrades fora de Madrid n’hi ha hagut moltes. Però aquesta vegada és diferent. Cada acte del Govern central a Barcelona funciona també com un termòmetre de la crisi territorial. El desembre del 2018, per exemple, Sánchez va decidir traslladar el Consell de Ministres a la capital catalana. La reunió es va portar a terme sota enormes mesures de seguretat, amb alguns manifestants independentistes bloquejant carreteres i cremant contenidors a les portes de la Llotja de Mar, on va tenir lloc la reunió de l’Executiu central. Hi va haver 13 detinguts per desordres públics i 77 ferits, cap d’ells de gravetat. Ara la Moncloa confia que una cosa així no es repetirà.

Notícies relacionades

«Avui a Catalunya s’ha guanyat en convivència i s’han normalitzat les relacions institucionals», va argumentar Rodríguez aquest dimarts. La portaveu del Govern espanyol va evitar criticar les protestes («no tinc res a dir», va assenyalar) i també va treure ferro al fet que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, acudeixi com a convidat a la cimera mentre el partit al qual pertany, ERC, participa en les manifestacions.

Fonts del Govern central van descartar després que la cita hagi de servir també perquè Sánchez i Aragonès tinguin una reunió a soles. Però la cimera, van continuar, sí que evidenciarà el «canvi de paradigma» que s’ha produït a Catalunya. «Ara, en lloc del que passava fa uns anys, estem parlant d’inversions, de corredors d’energia i de futur», van concloure.