Els escenaris que s’obren per a Puigdemont després de la decisió de Llarena

En la seva resolució, el jutge acota els delictes pels quals Puigdemont continua sent perseguit per la justícia espanyola als de desobediència i malversació de cabals públics. Derogada la sedició, i pràcticament despenalitzada la conducta comesa per l’expresident català i el seu Govern, el magistrat considera que només se li pot imputar per aquesta un delicte de desobediència, penat amb multa i inhabilitació de fins a dos anys. Tanmateix, argumenta que la reforma de la malversació no ha servit per deslliurar del banc dels acusats als que s’imputa aquest delicte pel procés.

En aquest sentit, afirma que «l’ànim de lucre» no és només posar-se diners a la butxaca i que «resulta igualment apreciable quan es desposseeix l’Administració d’uns fons públics per atendre obligacions de pagament que corresponen al subjecte actiu del delicte i que estan plenament desvinculades del funcionament legítim de l’Administració, com quan s’atribueix a l’Administració una obligació de naturalesa particular i totalment aliena als interessos públics que es gestionen. En els dos supòsits es disposa dels béns públics com a propis i s’aparten del seu destí per a l’obtenció d’un benefici particular». Per això li atribueix un delicte de malversació de l’article 432 que en la seva modalitat més greu pot ser castigat amb fins a 12 anys de presó.

Fonts pròximes a l’expresident Carles Puigdemont han manifestat el seu desig de tornar a Espanya. Tanmateix, la interlocutòria del jutge Llarena li deixa meridianament clar que, si ho fa, serà immediatament detingut perquè es manté la seva recerca i captura nacional pels delictes de desobediència i malversació de cabals públics. En canvi, de moment a Europa pot estar tranquil, perquè el magistrat ha retirat les euroordres que hi havia en contra seu per sedició, cosa que comunicarà a Bèlgica i Europa, i ha decidit no cursar-ne d’altres fins a saber què resol la justícia europea en els dos procediments que té oberts, un en relació amb la immunitat parlamentària que li confereix l’escó de parlamentari europeu i un altre, per les mateixes euroordres.

Puigdemont no haurà d’esperar gaire per saber què decideix la justícia europea i, en funció d’això, quin serà el següent pas de Llarena pel que fa a les euroordres. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea donarà a conèixer el pròxim dia 31 la sentència en la qual determinarà la capacitat d’un país per negar una entrega a través d’una euroordre a un altre Estat membre. Serà en resposta a les preguntes que va elevar el mateix magistrat del Suprem davant la negativa belga a entregar l’exconseller de Cultura Lluís Puig per considerar que alt tribunal espanyol no era el competent per reclamar-lo.

Coneguda aquesta sentència serà el torn del Tribunal General de la Unió Europea per pronunciar-se en relació amb les demandes presentades per Puigdemont contra el Parlament Europeu al considerar que no el va protegir davant el suplicatori cursat per Llarena pel procés. El quid de la qüestió és a l’abast de la immunitat que li confereix l’Eurocambra. Durant les vistes la representació d’Espanya va argumentar que només el protegeix fora del territori nacional, just el contrari que la defensa de l’expresident

Com que l’experiència és un grau, el jutge Llarena no farà un nou pas internacional fins a saber què resol la justícia europea. Si el TJUE determina que un Estat no pot rebutjar una euroordre llevat de davant vulneracions de dret sistèmiques per part del reclamant, el magistrat tornarà a cursar noves peticions d’entrega contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per desobediència i malversació de cabals. Si no, esperarà amb el procediment suspès que decideixin tornar per si mateixos a Espanya.

L’abast de la immunitat parlamentària també haurà de ser estudiat pel magistrat per decidir quan és el millor moment per tractar que els fugits siguin posats a disposició de la justícia espanyola.