Els grans projectes encallen el pacte Govern-PSC per als Pressupostos

Per molt que la part numèrica estigui avançada –no en va s’ha pactat el destí de més de 5.300 milions–, socialistes i republicans estan encara encallats, després d’una vintena de reunions, amb el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport i la B-40 (quart cinturó) entre Sabadell i Terrassa. Aragonès ha deixat clar en una entrevista a Catalunya Ràdio que no hi haurà partides econòmiques en els comptes per a aquests projectes que, ha advertit, depenen del Govern central o, en el cas del complex d’oci de Tarragona, d’un inversor. La seva aposta és que, en tot cas, s’arribi a alguna mena d’acord per explorar-ho al marge dels comptes, però sense calendari a curt termini.

Però l’intercanvi de propostes no prospera perquè el cap de l’oposició pretén just el contrari. Per a Salvador Illa, l’ oferiment és un tot o res que inclou dos mesos per firmar el conveni per al finançament de la B-40, sis mesos per acordar l’ampliació del Prat i l’exigència d’aprovar de manera definitiva el pla director urbanístic perquè les obres del Hard Rock comencin aquest mateix any. «O accepten totes les nostres propostes o no perdem més el temps», ha etzibat des de Cardona, on el PSC celebra unes jornades per enfocar els reptes del 2023.

Illa no és procliu a parlar d’ultimàtum i no posa, ara com ara, data de caducitat al seu possible suport, però sí que va apujant els decibels per pressionar el Govern, estratègia a què s’ha afegit la ministra de Transport, Raquel Sánchez, que ha acusat l’Executiu de no ser «valent» amb els grans projectes que el Govern central li posa amb safata i d’actuar de manera «curtterminista» per motius electorals. Els socialistes s’han esforçat per desactivar qualsevol temptació del president d’aprovar els comptes sense tancar abans un acord amb ells. Si ho fa, han advertit, l’esmena a la totalitat està assegurada.

Fonts del Govern asseguren que no entenen les «posicions maximalistes» del PSC, així com que «evitin» el pacte quan hi ha acord en les partides econòmiques. Tot i que estan intercanviant documentació sobre grans projectes, per al PSC és «insuficient» perquè, com diuen també en públic, volen «tot el que posa al seu document». Per a Aragonès l’aliança no és només possible amb el PSC, sinó també amb Junts. De fet, ha deixat caure, a tall de maldat, que si ell no ostentés la presidència de la Generalitat Junts i el PSC «ja s’haurien posat d’acord» en els Pressupostos. Una manera de simbolitzar la proximitat ideològica entre les dues forces en diversos camps. 

El Govern central s’afegeix a la pressió

Notícies relacionades

Salvador Illa exigeix a Pere Aragonès «un compromís» explícit amb el Hard Rock, l’ampliació del Prat i el quart cinturó

Junts mira de reüll a Aliança Catalana per perfilar la seva estratègia municipal

El gran dubte ara és si és possible un pacte abans de la cimera que reunirà Pedro Sánchez i Emmanuel Macron a Barcelona o si l’horitzó és que s’allargui fins després d’aquesta cita d’alt voltatge per a l’independentisme. Les paraules de la ministra Sánchez no han sigut precisament amables per facilitar l’acord a curt termini. Ha atribuït al Govern d’Aragonès una «histèria» independentista que dificulta arribar a uns acords que, ha precisat, al final accepten «arrossegant els peus» gràcies a l’aposta pel diàleg que ha fet la Moncloa. També ha advertit del «victimisme continu» que alimenta l’Executiu català en matèria d’inversió. «Catalunya ha sigut la comunitat on més s’ha invertit en termes absoluts. Ja n’hi ha prou de projectar una imatge de maltractament que no és real», ha reclamat.

A l’octubre va transcendir que el Govern central havia executat a Catalunya en el primer semestre del 2022 només el 16% de les obres pressupostades, xifres que han sigut recriminades per part del Govern d’Aragonès a la Moncloa. Queda clar que els macroprojectes, les infraestructures i les inversions, sempre amb acusacions creuades, són un escull perenne en la relació entre el PSOE i ERC. Malgrat tot, la negociació, asseguren les dues parts, continua, ja sigui pels Pressupostos o pel conflicte polític encara vigent.