Les entitats augmenten la pressió sobre el Govern perquè la comissaria de Via Laietana sigui un espai de memòria

Les entitats memorialistes mouen una fitxa més per reclamar al Govern que traspassi la comissaria de la Direcció de la Policia de la Via Laietana i es converteixi en un espai de memòria de la repressió durant la dictadura. La reclamació és vigent des de fa dues dècades i compta amb la complicitat tant del Govern de la Generalitat com de l’Ajuntament de Barcelona, però per ara la Moncloa no ha fet cap pas. Amb l’aprovació de la nova llei de memòria democràtica, les entitats entenen que existeix una esquerda perquè l’edifici sigui inclòs a l’inventari d’espais que han d’abandonar les seves funcions policials per convertir-se en un de record de les tortures que van patir els moviments antifranquistes.

Aglutinades sota el paraigua de l’Ateneu Memòria Popular, entitats com l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme o Irídia han presentat la seva iniciativa davant les delegació del Govern a Barcelona. Dimecres ja van formalitzar la petició al registre electrònic de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, que depèn del Ministeri de Presidència, sota la batuta de Félix Bolaños. Segons la presidenta de l’Ateneu, Angelina Puig, el Govern hauria d’actuar d’ofici per promoure que la comissaria passi a ser un espai de memòria i es ressituï l’ús policial, però que davant la falta de resposta han decidit pressionar amb aquest nou mecanisme.

Notícies relacionades

Primera querella contra policies franquistes de la comissaria de Via Laietana

El Govern urgeix ERC i els Comuns a avalar «ràpid» tota l’ampliació de crèdit si volen millores en habitatge i mobilitat

La petició de les entitats se suma a altres accions recents, com la presentació, després de l’aprovació de la nova llei de memòria, de la primera querella per crims de lesa humanitat interposada pel sindicalista antifranquista Carles Vallejo, que presideix l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i que va ser torturat el 1970. També al Parlament, a proposta d’ERC, i a l’Ajuntament de Barcelona s’han aprovat recentment propostes per exigir el desallotjament de la Policia Nacional de l’edifici de Via Laietana 43, que va ser la seu de la temuda Brigada Política-Social durant el franquisme. De fet, el govern d’Ada Colau ja té un esbós de proposta per a la reconversió de la infraestructura.

Per registrar la petició, les entitats han aportat estudis històrics, patrimonials i arquitectònics per argumentar que la prefectura compleix tots els requisits per ser considerat un espai de memòria en els termes que estableix la llei vigent.