Puigdemont i Llarena coincideixen a esperar Europa abans de decidir el seu pròxim pas

Per fer el seu pròxim pas, l’instructor de l’1-O al Suprem considera necessari saber què decideix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respecte a les euroordres i el Tribunal General (TGUE) sobre les demandes presentades per Puigdemont contra el Parlament Europeu, al qual l’expresident acusa de no haver-lo defensat prou davant el suplicatori cursat per Llarena.

En funció de si les dues decisions són favorables als seus interessos o no, decidirà si torna a tramitar les euroordres que va anul·lar dijous en la interlocutòria en la qual retira el delicte de sedició, després de la derogació del Govern, però manté el processament per desobediència i malversació en la seva modalitat més greu, que pot estar penada amb fins a 12 anys de presó.

Possible arrest

Per la seva banda, Puigdemont també vol saber què diu la justícia europea en cada un d’aquests procediments, sobretot del segon, perquè d’ell dependrà en gran mesura l’abast de la immunitat que li confereix el Parlament Europeu. Aquesta informació serà vital per decidir si torna o no a Espanya, malgrat tenir la certesa que si ho fa serà detingut, sobretot ara que Llarena ha aclarit que la reforma del delicte de malversació no l’afecta perquè l’ànim de lucre no és només posar-se a la butxaca els diners malversats.

La interlocutòria, de 71 pàgines, també descartava que la seva conducta pogués emmarcar-se en el nou 433, que introdueix un delicte del Codi Penal del franquisme que va ser despenalitzat el 1995. És el que castiga amb fins a quatre anys de presó aquell qui destina diners públics a una altra finalitat pública, però Llanera no situa en aquesta situació un referèndum il·legal, com el de l’1-O, igual que el tribunal del procés, perquè, si hagués sigut així, els hauria absolt de la malversació, ja que llavors no estava tipificada al Codi Penal. Amb el text socialista s’entenia que es tractava de conductes que només havien de ser castigades pel Tribunal de Comptes.

D’allà que, malgrat que l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, va assegurar dijous que tant Puigdemont com la resta de fugits tenien intenció de tornar a Espanya, l’expresident pot acabar retardant aquell moment. En el seu discurs institucional va afirmar que no tornarà «emmanillat ni rendit davant un jutge espanyol perquè sigui indulgent» i que lluitarà «per tornar lliure».

De ser així, la seva tornada trigarà més del previst, a diferència de la d’altres, com Clara Ponsatí, que com que només acusada de desobediència té en contra una ordre de detenció a efectes de prestar declaració. Mentre que l’exconsellera ha mostrat la seva intenció de retornar com abans millor, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en la mateixa situació, va descartar qualsevol decisió «imminent».

Delictes diferents

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Boye, molt crític amb el to de la interlocutòria de Llarena, va assenyalar que el magistrat «havia derogat» pel seu compte «la reforma del delicte de malversació» i va recordar que al seu dia va rebutjar l’entrega de l’expresident per Alemanya només per malversació, que li va permetre fer broma amb la frase de Groucho Marx «aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc d’altres», per atribuir una suposada incoherència a la reclamació espanyola quant als delictes que se li atribueixen en cada moment.

Fonts de l’alt tribunal recorden a EL PERIÓDICO que quan el magistrat del Suprem va rebutjar l’entrega alemanya per aquest delicte va ser per la incoherència que hauria suposat poder jutjar-lo només per aquest delicte quan els seus subordinats també ho estarien per rebel·lió o sedició, delicte pel qual finalment van ser condemnats.