El Govern espanyol tem que la interlocutòria de Llarena compliqui els seus plans a Catalunya

El Govern no amaga que la nova interlocutòria del jutge Pablo Llarena sobre Carles Puigdemont queda lluny de l’efecte que buscava la reforma penal. La idea de l’Executiu, expliquen fonts de la Moncloa, implicava que l’expresident fos acusat de desordres públics, el nou delicte que va substituir la derogada sedició, i se li rebaixés la imputació per malversació en aplicació de la nova regulació que aquesta setmana ha entrat en vigor i que els socialistes van impulsar a instàncies d’ERC. En canvi, el magistrat del Tribunal Suprem va mantenir la malversació en el seu vessant agreujat, amb una sanció de fins a 12 anys de presó, i va eliminar la sedició sense substituir-la per un altre delicte, al considerar que l’ocorregut el 2017, quan el Govern va convocar el referèndum unilateral sobre la independència, no encaixa en els desordres públics. 

Aquest moviment amenaça el pla traçat per l’Executiu, que pretenia complir amb la demanda d’ERC de «desjudializar» el problema català i contribuir que els seus processats o condemnats per malversació veiessin reduïdes les penes. Els republicans ho han reclamat obertament i el president del Govern, Pedro Sánchez, ha assumit que aquesta era la finalitat al vincular els canvis en aquest delicte amb la millora de la convivència a Catalunya.

Per això el Govern està una mica descol·locat. Els socialistes temen que el criteri sobre la malversació de Llarena, que instrueix la causa sobre Puigdemont, també l’apliqui la Sala Segona del Tribunal Suprem a dirigents ja jutjats com Oriol Junqueras, una decisió que comprometria la seva tornada a la política. Sense una rebaixa continuaria pesant sobre el president d’ERC la pena d’inhabilitació que se li va imposar al seu dia, i això l’impedeix presentar-se a eleccions.

Com va publicar aquest diari, catedràtics de Dret Penal i destacats membres de la Fiscalia ja van advertir que la reforma exprés de la malversació podria no afectar els implicats en el procés. S’hi suma el pes que la decisió de Llarena, que aprecia igualment ànim de lucre perquè es busca un benefici propi, té per a la resta de jutges del Suprem.

Fonts de l’Executiu assenyalen que, «com tothom sap, l’aplicació de la llei correspon als tribunals». «Nosaltres hem complert l’acord», afirmen amb referència a ERC.

Durant aquestes setmanes, la màxima preocupació del Govern era que es produïssin rebaixes de penes a altres condemnats per malversació en casos de corrupció, la majoria molt mediàtics. Però sempre han donat per fet que els líders catalans se’n veurien beneficiats. Però el Suprem, que és qui ha d’interpretar la nova regulació, no està disposat a posar-ho fàcil. Almenys Llarena.

El jutge, integrant del bloc conservador dins del poder judicial, també ha utilitzat la seva interlocutòria per criticar amb duresa la reforma penal. Bàsicament, va assenyalar que el discurs del Govern en aquest assumpte no tenia sentit.

D’una banda, assenyala, en contra del que ha mantingut l’Executiu en els últims mesos, que el derogat delicte de sedició no contenia «imprecisions» ni casava malament amb altres regulacions de països europeus. De l’altra, argumenta que el canvi legislatiu, que substitueix aquest delicte per un de desordres públics i que Llarena no considera aplicable a Puigdemont, genera «un context pròxim a la despenalització» per als dirigents independentistes que encara no han sigut jutjats pel referèndum.  

Toc d’atenció a Llarena

A la Moncloa també es regiren contra les «llicències» de Llarena en el seu escrit. Els socialistes consideren que el magistrat s’ha extralimitat en les seves valoracions sobre la controvertida reforma judicial. Sense sortir del respecte institucional, María Jesús Montero, vicesecretària general del PSOE i ministra d’Hisenda, va ser molt clara divendres. 

«No entrarem en els continguts de l’ordre, de la mateixa manera que demanem que cada un exerceixi la seva responsabilitat. Nosaltres no entrem en pronunciaments judicials. De la mateixa manera, sempre demanem que tampoc s’entri en la legitimitat que té la política per al desenvolupament de la seva legislació. Sempre hem pensat que la justícia ha d’administrar justícia i que la política ha de promoure els marcs per aconseguir les finalitats que es proposa en cada cas. En aquest cas, el de la convivència al nostre país», va assenyalar Montero després d’una trobada a la seu del PSOE per preparar el nou curs polític, marcat per la successió de cites electorals, al qual van assistir Pedro Sánchez, els ministres socialistes i l’Executiva del partit.

Tot i així, dins d’aquesta sensació de desavantatge, el Govern s’esforça ara per treure dues conclusions positives del que ha passat. La interlocutòria de Llarena demostra que el retret penal al procés no ha desaparegut, malgrat que el propi magistrat afirma que l’escenari està «més a prop de la despenalització» i ara, amb la desaparició de la sedició, serà «més fàcil» aconseguir l’extradició de l’expresident de la Generalitat.

Notícies relacionades

Llarena elimina la sedició i manté la recerca i captura de Puigdemont per malversació i desobediència

Un xoc i moltes espines

De fet, divendres es va saber que la Fiscalia valora castigar el desafiament independentista amb el delicte de desordres públics agreujats.

Però per a l’Executiu, en l’arrencada d’aquest any electoral, aquesta situació és un contratemps. Es parla d’això i no de les dades econòmiques i, si al final no hi ha rebaixa de la malversació en el tema català, la cúpula d’ERC no estarà ni tranquil·la ni satisfeta.