Aragonès al MNAC, Junqueras a la protesta: ERC activa la seva bicefàlia per respondre a Sánchez

Els republicans consideren, portes endins, que les paraules i els fets portats a terme per Sánchez des que es va aprovar la reforma del Codi Penal van més enllà del lògic i gairebé pactat distanciament mutu que les dues forces volen prendre’s, amb vista a les conteses electorals d’aquest 2023.

ERC considera que en el seu afany per desfer-se de l’assetjament de l’oposició, la política i la judicial, enervada per aquesta reforma de la carta de delictes, Sánchez s’ha passat de frenada i ha mirat de segar l’herba sota els peus d’Esquerra. Les reiterades proclames que el procés ha mort i l’expressada voluntat de demostrar, mitjançant una plàcida cimera hispanofrancesa, que Catalunya sota el comandament del ‘sanchisme’ és un recés de pau en el qual l’independentisme és un vague record, ataquen la línia de flotació d’ERC. 

El mandat d’Aragonès s’erigeix, van pensar al seu dia els republicans, per ser l’únic que podia combinar el realisme en la gestió, especialment en l’àmbit de l’economia i la creació de riquesa, amb l’aspiració sobiranista. Junts posa l’accent en el segon, van desenvolupar a la seu del carrer de Calàbria el 2021, mentre que la resta de partits, còmodes amb l’‘statu quo’ actual, no perden ni dos minuts en això.

I aquesta dualitat és, precisament, l’esquelet de la resposta que els republicans donaran a aquest intent de Sánchez de demostrar que la seva agenda del retrobament ha funcionat. Amb Aragonès com a president en el paper institucional felicitant-se d’aquesta canonada entre Barcelona i Marsella que haurà de transportar hidrogen, i amb Junqueras demostrant que l’independentisme hi és i hi serà. 

Posició republicana

Els republicans han aconseguit, a més, que la manifestació que tenia origen en la protesta contra la celebració de la reunió, instigada per Carles Puigdemont, comptarà finalment amb un lema que descriu la posició d’ERC: ‘Aquí no s’ha acabat res’. 

Aquesta, però, és una situació no desitjada pels republicans. Entre el 30 de desembre i el 10 de gener, quan es va fer públic que Aragonès assistiria a la cimera, els republicans es van esforçar a fer patent que la decisió de portar a Barcelona la reunió hispanofrancesa era exclusivament de la Moncloa i que la part catalana no en sabia res. Tot això acompanyat del genuí enuig que encara perdura.

Fonts de l’Executiu català van assenyalar a aquest diari, però, que l’Executiu coneixia els plans de Sánchez. No com a consulta o petició de permís, sinó com un fet consumat i, per raons pràctiques, no calia muntar en va un operatiu de seguretat per a la cimera. Reforçat, a més, per la previsible (com va passar) reacció de l’independentisme.

Negociació pròxima

Notícies relacionades

Pere Aragonès: «Si Junts tingués la Generalitat acudiria també a la cimera»

Els grans projectes encallen el pacte Govern-PSC per als Pressupostos

Un altre factor que inquieta els republicans és la proximitat entre la negociació pressupostària entre el Govern i el PSC. És a dir, la ja esperada bel·licositat del secessionisme unilateralista contra el republicanisme «pactista» pot veure’s potenciat pel pacte amb els socialistes catalans. Sobretot si s’arriba a aquest acord i se sanciona públicament en vigílies de la cimera.

Amb tot, asseveren fonts d’ERC, això no fa variar gens la voluntat d’Aragonès d’aprovar, avui millor que demà, caigui quan caigui al calendari, els comptes del 2023. «Sigui com sigui, tindrem batibull igualment en la manifestació, així que el millor antídot és aprovar ja els Pressupostos.» Una manera de dir que ERC ja dona per perdut l’irredempt elector unilateralista i mira d’acostar-se a capes de la societat més sensibles a les millores socials.