Patronals i sindicats aplaudeixen la cimera hispanofrancesa com a símptoma de «normalitat»

Foment del Treball i Pimec es mostren optimistes que se celebri la reunió entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, i especialment que sigui a Barcelona. «És una trobada d’alt nivell entre dos governs amics de dues de les economies més importants d’Europa i esperem compromisos realistes», afirma el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. «Arribar a acords clau en matèries prioritàries, com l’energètica, implica aquesta mena de reunions. És tant una oportunitat com una necessitat», declara el president de Pimec, Antoni Cañete.

Les dues entitats patronals tenen altes expectatives en el gasoducte Bar-Mar. Tot i que «no només esperem la foto, sinó que concretin acords», insisteix Cañete. «Qualsevol oportunitat per posar Barcelona al mapa i guanyar prestigi és una operació positiva per a tothom. No podem pensar en una Barcelona petita i d’esquena al món; volem una ciutat oberta i ambiciosa», considera Sánchez Llibre.

Els empresaris aplaudeixen l’ambient d’estabilitat en el qual esperen que se celebri la cimera i demanen que les discrepàncies polítiques que han manifestat des de part de l’independentisme no la compliquin. «Com amb la cançó de Shakira, seria un error que ens centréssim en la música i no en la lletra», fa broma el president de Pimec.

CCOO i UGT no es mostren tan entusiasmats amb la reunió al màxim nivell entre Espanya i França, si bé coincideixen que la falta de crispació als carrers és un bon senyal. «El clima polític ha recuperat cotes de certa normalitat i estan funcionant les mesures en favor del diàleg que fa anys que defensem», considera el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco. 

«[La polèmica entorn de la cimera] m’és igual, és un debat al qual no trobo lògica. Que se celebrin els actes institucionals que s’hagin de celebrar. No veig sentit a la polèmica alimentada ni d’una banda ni de l’altra», afirma el secretari general d’UGT de Catalunya, Camil Ros. «Ja que té lloc a Barcelona, espero que es promogui la connectivitat entre el Mediterrani», afegeix. 

«No coneixem formalment l’agenda que tractaran. Estaria bé que també parlessin de l’agenda social; en aquest aspecte podríem semblar-nos més a França en matèria salarial», apunta Pacheco. Macron ja ha concretat la pujada del salari mínim interprofessional per al 2023, que a França arriba ja als 1.353 euros. A Espanya encara no està clar a quant es revaloritzarà i segueix en els 1.000 euros. 

Pel president d’Òmnium, Xavier Antich, el contingut de la cimera ha quedat «relegat» per la vocació del Govern central d’utilitzar-la per vendre «el relat prefabricat» que el conflicte polític amb Catalunya està resolt. «No hi ha normalitat democràtica, es vulneren drets fonamentals sistemàticament, la maquinària repressiva funciona a tot drap i hi ha més de 4.000 persones afectades en causes judicials», afirma. Antich considera clau que la protesta convocada és unitària de l’independentisme, a diferència dels últims mesos, per això crida a centrar els esforços en l’objectiu comú davant el risc que s’acabi posant el focus en les discrepàncies internes entre partits.

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, també lamenta que la Moncloa busqui «maquillar la repressió» i transmetre que la mobilització s’ha esfumat, motiu pel qual defensa que cal sortir al carrer per fer evident que «no s’ha acabat res», el lema que encapçala la convocatòria. A més, defineix la cimera com un «acte de poder i exhibició de la sobirania» de França i Espanya sobre Catalunya perquè aquesta no ha tingut cap capacitat de decisió sobre un hidroducte sobre el qual projecta dubtes, com per exemple l’impacte ecològic territorial que pugui implicar. «Prenen decisions que afecten tot Espanya utilitzant Catalunya. Volem prendre les nostres decisions», demana Feliu, que remarca que ni l’Estat ni França reconeixen la nació catalana i recorda el conflicte obert amb la defensa del català. 

Al marge de les derivades polítiques a la interna, hi ha tres aspectes clau de la cimera que assenyalen els experts en relacions internacionals. Els resumeix el president del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), Pol Morilla. En primer lloc, es tracta d’una trobada que «reforça la relació bilateral» entre Espanya i França a un nivell similar a la que té França amb Alemanya i Itàlia amb la firma del tractat d’amistat. En segon lloc, l’acte es produeix pocs mesos abans que el Govern de Pedro Sánchez assumeixi la presidència rotatòria de la Unió Europea, l’última abans de les eleccions del 2024.

«És un moment de grans debats oberts, com les reformes fiscals i del mercat energètic», assenyala Morilla, que afegeix que això fomentarà la «projecció internacional» del Govern i dels seus ministres, així com un enfortiment de les seves relacions a escala europea que Sánchez busca capitalitzar davant el nou cicle electoral. I en tercer lloc, Espanya i Barcelona se situen en la «centralitat» dels debats i infraestructures de futur amb un hidroducte que juga un paper clau al nou mapa energètic i la transició verda que s’està dibuixant com a conseqüència del conflicte entre Rússia i Ucraïna i la vocació d’Europa de fomentar la seva autonomia energètica.