Les incògnites que deixa la interlocutòria del jutge Llarena i el seu impacte en els condemnats pel procés

¿Serà extensible als condemnats pel procés la derogació de la sedició?

La decisió sobre els condemnats pel Suprem l’octubre del 2019 correspon al tribunal que va dictar la sentència, no al jutge Pablo Llarena, que va ser l’instructor de la causa. Els sis magistrats presidits per Manuel Marchena han de decidir si comparteixen el criteri del seu company de la Sala Penal i si declaren que la conducta dels líders del procés ha quedat pràcticament despenalitzada després de la reforma legal que va entrar en vigor aquest dijous o, per contra, si veuen possible substituir la sedició per la qual se’ls va condemnar pel delicte de desordres públics agreujats, com argumenta el Govern de Pedro Sánchez.

Per adoptar una decisió, el Suprem ha donat vuit dies a les parts perquè presentin les seves al·legacions. La majoria de les defenses van demanar la revisió de les seves condemnes en funció de la reforma del Codi Penal. Confiaven fins i tot en una sentència absolutòria, ja que entenien derogada la sedició i, com a mínim, molt atenuada la malversació. No obstant, Llarena substitueix la sedició per una desobediència i manté la malversació penada amb fins a 12 anys de presó.

La Fiscalia, no obstant, està valorant reclamar la substitució de la sedició pel delicte de desordres públics agreujats, penat amb un màxim de cinc anys de presó. Si arriba a aquesta conclusió, haurà de recórrer la interlocutòria de Llarena. Respecte als condemnats, l’última paraula correspondrà a Manuel Marchena i els altres cinc magistrats que van constituir el tribunal que va jutjar l’1-O (el setè, Luciano Varela, es va jubilar a l’acabar el judici).

¿Els afectaran els criteris de màxims sobre la malversació de Llarena?

Respecte a la malversació, Llarena veu lucre personal en la conducta de Puigdemont i la resta de fugits, per la qual cosa, segons el seu parer, la reforma impulsada pel PSOE i ERC no afecta els fets comesos el 2017 a Catalunya i la condemna per aquesta conducta ha de continuar sent aplicada en la modalitat agreujada. La incògnita passa ara per saber si la sala que va jutjar els fets acull o no aquest mateix criteri a l’hora d’aplicar la reforma als líders independentistes que van ser condemnats.

En cas de ser així i no aplicar-se cap rebaixa en la pena imposada per aquest delicte, queda per veure fins on queden afectades les inhabilitacions per exercir càrrec públic, ja que aquesta condemna es va imposar per un delicte de sedició en concurs medial amb la malversació. Amb la tesi de Llarena, el president d’ERC, Oriol Junqueras, continuaria inhabilitat, una mesura que frustraria les seves expectatives de poder presentar-se a les eleccions generals de l’any vinent o a les catalanes del 2025.

Segons el magistrat, en el cas del procés no es pot aplicar el nou delicte de desviació de diners públics a altres finalitats públiques –article 433 del Codi Penal– perquè, segons va exposar en la interlocutòria en la qual va aplicar els canvis als fugits, «l’ànim de lucre resulta igualment apreciable quan es desposseeix l’Administració d’uns fons públics per atendre unes obligacions de pagament que corresponen al subjecte actiu del delicte i que estan plenament desvinculades del funcionament legítim de l’Administració». 

Fonts de la Fiscalia del Tribunal Suprem han avançat que no tenen dubtes respecte que la malversació comesa pels ja condemnats pel procés és la més greu de les previstes, malgrat la reforma aprovada pel Govern, per la qual cosa en aquest extrem coincideixen amb la posició de Llarena, i així ho comunicaran al tribunal que revisarà les condemnes imposades el 2019.

¿I a la resta de processats per l’1-O?

Qualsevol reforma legislativa obliga a revisar les condemnes imposades pel delicte afectat i els procediments en els quals hi ha imputats. Aquest és el cas de la causa que s’instrueix al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona contra gairebé una trentena de persones, entre ells ex alts càrrecs de la Generalitat, per la seva suposada participació en els preparatius de la consulta sobiranista de l’1-O.

D’aquesta causa deriva la investigació judicial contra el diputat d’ERC i exsecretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové, i l’actual president del Port de Barcelona i exsecretari d’Hisenda, Lluis Salvadó, que tenen la condició d’aforats i seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual la fiscalia ja ha sol·licitat retardar la celebració del judici per adequar la seva petició de penes contra els dos en funció del criteri que el ministeri públic fixi sobre el delicte de malversació.

¿Va ser la reforma una conseqüència directa de la sentència del 2019, segons el Suprem?

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La reforma del Govern crea un delicte específic de malversació per castigar la desviació de diners públics a altres finalitats públiques que sembla dissenyat de manera específica per als líders independentistes però que Llarena ha rebutjat aplicar. D’haver-ho fet, la pena màxima de 12 hauria passat a quatre anys amb una inhabilitació especial d’ocupació o càrrec públic de fins a sis anys. La sanció queda reduïda a una mera inhabilitació si no s’acredita «perjudici o destorb greu del servei».

En la seva interlocutòria, Llarena és molt crític amb la reforma de l’Executiu de Pedro Sánchez i afirma que la interpretació que fa de la sedició obeeix que no li va agradar la sentència del procés. «La iniciativa legislativa ha trobat la seva gènesi, precisament, en la sentència que va resoldre part d’aquesta causa penal», diu el magistrat, que al·ludeix igualment al seu escrit en els discursos públics que han acompanyat els treballs legislatius que han cristal·litzat en la reforma penal.