La B-40, l’últim gran escull per al pacte de pressupostos entre ERC i el PSC

Els macroprojectes en debat són, sobretot, tres. El complex turístic Hard Rock, al Camp de Tarragona; l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat i la construcció de la B-40, la tercera autovia orbital a Barcelona, tot i que se la numerés, fa dècades, com a Quart Cinturó perquè l’avui ronda del Mig se la considerava la primera circumval·lació. I d’aquests tres, el que segons fonts republicanes pot suposar un veritable obstacle és el de l’autovia.

L’exigència del PSC és també temporal. Dona dos mesos per firmar el conveni per al finançament de la B-40 i acordar l’ampliació de l’aeroport durant el primer semestre del 2023, així com aprovar de manera definitiva el pla director del Hard Rock perquè s’iniciïn les obres aquest mateix any. 

Hi ha un quart element del qual es parla menys, però no per això menys important: firmar en dos mesos el contracte-programa de Rodalies, una de les qüestions més candents de la comissió bilateral d’infraestructures. Per molt que el Govern insisteixi que l’acord sobre aquests projectes ha de transitar al marge dels comptes, Salvador Illa insisteix que han de tenir un «reflex pressupostari» i està «a l’espera» d’una resposta del president Pere Aragonès.

Reunió positiva

Fonts del Govern asseveren que la reunió sabatina entre Aragonès i Illa «va anar bé». I que ben aviat l’Executiu traslladarà una nova proposta, que sembla que serà, diuen els republicans, l’última i definitiva. I és que segons s’avança en el calendari, i més s’acosten les eleccions de maig, tant per als republicans com per als socialistes (PSOE i PSC) més complicat està que els implicats desitgin aparèixer en una foto conjunta en una encaixada.

De fet, els republicans afirmen «no entendre què busca el PSC». No entenen per què no s’ha formalitzat ja un pacte pressupostari per a un exercici en el qual uns nous comptes «són tan transcendents, per exemple, per a la sanitat catalana». I segons aquestes fonts, en el cas del complex turístic no hi ha cap veto republicà. Recorden que l’impulsor del projecte actual, després de reduir els casinos de sis a un, va ser la mateixa Conselleria d’Economia en temps d’Oriol Junqueras, fins i tot a desgrat seu. «El maneig dels temps de la tramitació del projecte no és qüestió del Govern i pressionar per accelerar-los seria il·lícit», apunten fonts d’Esquerra.

‘Millora’ de l’aeroport

Tampoc l’aeroport presenta un obstacle insalvable. Des de fa uns mesos ERC treballa en una proposta pròpia de millora de l’aeroport que passaria per optimitzar «la gestió». Allà, les línies vermelles passarien per respectar els espais naturals i no denominar els treballs resultants com a ‘ampliació’ i sí com a ‘millora’ per aconseguir una connectivitat intercontinental més gran de l’aeròdrom barceloní.

El més ardu és l’autovia. Una obra més pròpia dels anys 80 i 90, quan, sense anar més lluny, es van construir, sense dilacions, les seves ‘homòlogues’ madrilenyes (M-45 i M-50). ERC insisteix que, i es tracta de millorar la capil·laritat de la xarxa viària al Vallès, això es pot aconseguir amb una sèrie de microoperacions. I que, en qualsevol cas, mai es prestaran a executar el tram entre Terrassa i Granollers, perquè mediambientalment no se sosté. Així les coses, segons algunes fonts, el Govern es podria comprometre a dissenyar un petit tram del projecte existent (només el dibuix, perquè els diners i l’execució van a càrrec de l’Estat).

Per molt que els republicans esbossin aquesta setmana com el temps límit per teixir un pacte, el líder del PSC manté que ni s’aixecarà de la taula ni sucumbirà a una pressió de caràcter temporal. I si a l’Executiu l’acaba guanyant la urgència i aprova els comptes sense tenir una entesa segellada, els socialistes asseguren que es pot donar per segur que presentaran una esmena a la totalitat per tombar-les.

Aritmètica diversa

Notícies relacionades

Salvador Illa defensa que l’autogovern uneix més que l’independentisme

Les reunions entre Aragonès i Illa pels Pressupostos: al tercer cop també han fallat

Illa ha tornat a reivindicar que aquesta és una negociació entre dues parts amb el mateix pes perquè tant el PSC com ERC tenen 33 diputats i que justament per això tots dos estan obligades a «cedir». Una cosa que els republicans neguen, recordant que el seu projecte ja compta amb el vistiplau dels comuns, és a dir, el ‘marcador’ és de 41 a 33.

I des de la barrera observen el ball negociador els comuns, que asseguren tenir la paraula del presidentque no s’alterarà ni una coma de l’acord firmat fa ja un mes. El grup de Jéssica Albiach critica les «anades i vingudes» dels socialistes i, a més de demanar «responsabilitat» a totes les parts, ha deixat caure, no innocentment, que espera que la cimera de dijous no sigui el motiu pel qual s’està dilatant el pacte.