Carles Vallejo: «La comissaria de la Via Laietana és el forat negre de la repressió del franquisme»

És el forat negre de la repressió del franquisme. Dins de la topografia del terror de Barcelona, és el punt més transcendental on s’exercia la tortura sistemàtica als antifranquistes. Jo era un treballador de la Seat amb consciència social i democràtica i vaig intentar organitzar el sindicalisme, que estava prohibit. La conseqüència va ser la detenció, les tortures i les condemnes. 

¿Com va ser la seva detenció?

Em van venir a buscar a casa quan anava a treballar. Se’m van tirar a sobre tres persones i vaig imaginar de forma immediata de què es tractava. Vaig intentar córrer, però em van atrapar i va començar el malson, els maltractaments amb puntades de peu i cops durant tot el trajecte fins a la Via Laietana. Quan em van detenir portava la bossa amb un bocata, les claus, els documents i el que ells anomenaven ‘propaganda clandestina’, que era un poema de Rafael Alberti.

Quan va veure que entrava a la comissaria de la Via Laietana, ¿era conscient que hi duraria 20 dies?

Ho veia a venir perquè s’havia decretat l’estat d’excepció pel Procés de Burgos. No era innocent, sabia el risc que assumia. En la normalitat de la dictadura les detencions eren de 72 hores, però no estàvem preparats per a detencions indefinides. Estàs en la penombra, no saps si és de dia o de nit, no tens rellotge ni contacte amb ningú de l’exterior. Perds la noció del temps. Dels cops, tenia tota la zona de la panxa negra i els era igual perquè tenien la complicitat dels metges forenses.

¿Quin impacte va tenir aquest episodi en la seva vida?

M’ha marcat el destí. Em van acomiadar de la Seat per incompareixença, perquè vaig anar a la presó. Després dels 20 dies a la comissaria, vaig estar sis mesos a la Model. Em van tornar a detenir el novembre del mateix any i vaig estar a la presó un mes més. Davant la petició del fiscal, més de 20 anys per propaganda i associació il·legal, el gener de 1972 me’n vaig anar a l’exili, primer a França i després a Itàlia, fins al 1976. Vaig tornar amb l’indult d’aquell any. Els que passem per la Via Laietana patim conseqüències de tot tipus. Ningú s’ha preocupat d’atendre les seqüeles psicològiques de la tortura, cosa que en altres països democràtics s’ha fet.

¿Per què creu que, si ja es va transformar la Model en espai de memòria, costa tant que passi el mateix en el cas de la prefectura?

No entenc que un govern d’esquerres, un Govern del PSOE, es mantingui sord davant la reivindicació del que és un espai de dolor. Un espai policial no pot ser un edifici de memòria del dolor dels demòcrates que lluitaven contra la dictadura. No es pot comparar la policia franquista amb l’actual, però si volen que aquesta comparació no sigui fàcil, la millor manera és marxar d’allà. Els primers a estar incòmodes allà haurien de ser els mateixos professionals.

¿Què espera de la denúncia presentada per crims de lesa humanitat?

Fins ara no n’ha prosperat cap. Però en la nova llei de memòria hi ha esquerdes per intentar que tiri endavant. La llei declara il·legals i il·legítimes les condemnes sofertes i això hauria de ser un element més perquè la querella prosperi. Ho sabrem a mitjans de febrer.

¿Què li demana al Govern de Pedro Sánchez?

Sé que estan incòmodes i que en el fons voldrien acabar amb aquesta patata calenta. El que no entenc és aquesta por de certs estaments policials i de la dreta política i mediàtica. S’ha de tenir la valentia de demostrar que s’està de part de les víctimes i la millor manera de fer-ho és traspassar la comissaria de la Via Laietana d’ús policial a ús memorial. Seria un gest de valentia i no de debilitat. 

¿Ha parlat amb els socialistes d’aquesta qüestió?

Sí, són en una situació molt incòmoda. Formaven part de la cultura antifranquista i provenen d’una cultura democràtica. La millor manera és fer el salt ja i acabar amb aquestes reticències i pors. Serà una manera de fer cultura democràtica en un moment d’autèntica involució a Europa i al món. Les noves generacions han de conèixer el passat i el sacrifici que va ser lluitar per les llibertats, perquè ningú ens les ha regalat.

Notícies relacionades

Primera querella contra policies franquistes de la comissaria de Via Laietana

Com més població, més recursos

El despatx de l’associació que presideix és a escassos metres de la prefectura. ¿Què pensa cada vegada que hi passa per davant?

No hi he tornat a entrar perquè no ens deixen. En la querella demanem visitar-la com a element pericial i testifical. Necessito anar-hi a veure per recordar el que em va passar. Per a mi passar-hi per davant va ser un tabú durant molts anys i hi ha gent que continua sense poder fer-ho o per a qui és una angoixa. Aquest grau l’he superat, però cada vegada que passo per allà em passa pel cap el que vaig viure. Hi ha gent que no ha parlat i que encara porta el patiment en silenci. Els pocs que ens atrevim a explicar aquesta experiència ens veiem amb el deure i l’obligació de fer-ho en nom dels que no poden o no han pogut fer-ho perquè ja no són aquí.