El Constitucional de Conde-Pumpido arrenca amb plans per impulsar assumptes pendents

El Tribunal Constitucional acabat de renovar i ja presidit per Cándido Conde-Pumpido arrenca aquest dimarts, i ho fa amb la convocatòria d’un Ple governatiu que abordarà la seva nova configuració interna i repartirà les ponències d’assumptes que estaven en mans dels magistrats que van sortir el 9 de gener passat i que ara correspondran a algun dels quatre nous membres que llavors van prendre possessió. 

Entre aquests hi ha, per exemple, un dels recursos contra la reforma de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) de març de 2021, que impedeix des d’aleshores fer nomenaments a un Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que encara s’hagi de renovar. La sortida del vicepresident Juan Antonio Xiol obliga a tornar a repartir aquest assumpte, concretament el recurs que va ser presentat pel PP, mentre María Luisa Balaguer manté la ponència de la impugnació de la mateixa norma per part de Vox.

Un altre tema que encara s’ha de resoldre de nou repartiment té a veure amb un dels recursos d’empara encara pendents presentats per Alberto Rodríguez, que va ser diputat de Podem, contra la sentència del Tribunal Suprem i contra la pèrdua del seu escó. El primer dels assumptes va recaure en el magistrat que també va concloure el seu mandat Santiago Martínez-Vares, de manera que també s’haurà de repartir de nou.

Tal com va anunciar quan va presentar als seus companys del sector progressista el seu programa com a aspirant a la presidència, Conde-Pumpido s’ha proposat entre els seus objectius donar impuls als més de cent assumptes que hi ha actualment pendents des de fa mesos o, fins i tot anys, i començar pels més antics. 

Entre els quals destaca el recurs del PP contra la llei vigent de terminis de l’avortament del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, ponència de què s’ocupa el magistrat conservador Enrique Arnaldo. Fonts jurídiques assenyalen que la intenció del nou president és tancar aquest assumpte els pròxims mesos.

Al Ple d’aquest dimarts, al qual no es tractarà encara cap assumpte jurisdiccional concret, sí que se substanciarà la nova composició de les sales primera i segona de la cort de garanties i de les seves quatre seccions, així com els criteris de repartiment de les ponències.

Criteris de repartiment

Els nous magistrats –Juan Carlos Campo, Laura Díez, María Luisa Segoviano i César Tolosa– heretaran les ponències encarregades als magistrats que han substituït –Pedro González-Trevijano, Juan Antonio Xiol, Santiago Martínez-Vares i Antonio Narváez–. Detallen, a més, que es podrien produir canvis de ponent en els assumptes que s’estudien a escala de Sala (n’hi ha dos a l’òrgan), i que no serà així amb els elevats al Ple, que continuaran en mans dels seus actuals ponents.

Es tracta del primer Ple del TC que té lloc des de l’elecció, dimecres passat, de Conde-Pumpido com el seu nou president, en substitució de González-Trevijano, com a conseqüència de la renovació parcial que es va formalitzar la setmana passada, després de més de sis mesos des que van acabar els mandats dels magistrats sortints.

Prestigi i impuls al nou òrgan

Entre els objectius del tribunal presidit ara per Conde-Pumpido, i de majoria progressista, de set enfornt quatre, també hi ha el de recuperar el «prestigi» que l’òrgan ha pogut perdre en els últims temps a l’evidenciar-se la seva fractura en blocs irreconciliables en relació amb assumptes com el decret d’estat d’alarma o, recentment, el recurs del PP que va suposar la paralització d’un tràmit parlamentari al Senat.

Entre la llista de pendents, a més dels temes ja citats, hi ha els recursos de la llei catalana que elimina la quota del 25% de castellà a les aules, o contra lleis de gran transcendència social com la llei de l’eutanàsia.

Altres recursos a l’espera de setència al Constitucional són els presentats per Vox, el PP i Alberto Casero contra la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per la votació del 3 de febrer del 2022 de la reforma laboral, que va tirar endavant per 175 vots a favor enfront els 174 en contra, en què va ser clau l’emès telemàticament pel diputat popular, que es va sumar per error seu als ‘sís’. El TC també ha admès, però no resolt, les impugnacions del Govern madrileny d’Isabel Díaz Ayuso i Vox contra el decret d’estalvi energètic aprovat l’agost passat, així com les impugnacions contra la nova llei educativa, la LOMLOE, també coneguda com a ‘llei Celaá’ –la ministra que la va impulsar–. 

Fiscalia sobre la polèmica mesura de Trevijano

Al president Conde-Pumpido també li correspon decidir sobre la continuació del recurs presentat pel PP que va permetre a l’antecessor al seu càrrec, Pedro González-Trevijano, portar a Ple per a la seva aprovació una polèmica mesura cautelar que va permetre suspendre cautelarment la discussió al Senat de dues esmenes dirigides a accelerar la renovació d’aquest òrgan.

De fet, aquest mateix dilluns es va conèixer la valoració al respecte feta pel fiscal de la Sala davant el Tribunal Constitucional, Pedro Crespo, que va demanar revocar la controvertida decisió adoptada el 19 de desembre passat, mentre adverteix que aquesta resolució obre una via que podria convertir la cort de garanties en un «òrgan de fiscalització» de les iniciatives legislatives en tràmit. Aquest punt de vista és compartit pels magistrats que van subscriure vots particulars en contra de la resolució de la majoria, entre els quals hi ha Conde-Pumpido.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

El fiscal fixa que, «tret d’error, a l’ordenament jurídic espanyol no hi ha cap norma que habiliti de manera expressa el Constitucional a suspendre el tràmit parlamentari d’una iniciativa legislativa», i es dedueix que, «si no hi ha una previsió normativa que permeti al tribunal interferir en el procés parlamentari, és perquè no ha d’ocórrer», informa Europa Press.

A més recorda que, segons el TC, la «urgència excepcional» ve donada per «la irreversibilitat del perjudici que es mira de prevenir», això és la vulneració dels drets dels parlamentaris per la manera en què es van tramitar les esmenes, si bé Crespo creu que de la demanda d’empara presentada pel PP es pot entendre que «la lesió del dret fonamental ja hauria quedat consumada» amb l’aprovació de les esmentades esmenes al Congrés dels Diputats.