El Govern esprem les vies per convertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria

Tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona encapçalen aquesta reivindicació que ve de lluny i que no cessa per la tenacitat durant dues dècades de les entitats memorialistes, que just dijous passat van obrir una nova via legal per reclamar que es traspassi i deixi de ser d’ús policial. Tanmateix, per ara no hi ha hagut un gest del Govern per cedir l’edifici més enllà d’alguna declaració d’intencions enmig de negociacions de pressupostos en les quals el vot d’ERC era determinant. Tot i així, el Govern continua esprement totes les vies, «públiques i discretes», segons fonts del mateix Executiu, per aconseguir aquest objectiu que topa amb l’oposició, especialment, del Ministeri de l’Interior que dirigeix Fernando Grande-Marlaska.

La pressió política des de Catalunya va en augment. «Treballarem per convertir la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana en un centre d’interpretació de la memòria i denúncia del franquisme», va dir el president Pere Aragonès en el seu primer debat de política general a finals de setembre del 2021. El 23 de desembre passat, amb els vots de comuns, ERC i Junts –el PSC es va abstenir–, l’Ajuntament de Barcelona va subscriure una petició per a la qual fins i tot l’actual govern municipal té ja un projecte esbossat sobre com seria el futur museu. I el Parlament va aprovar en l’últim ple de l’any una moció impulsada pels republicans en què reclamava a l’Estat el traspàs de la titularitat de la prefectura. La primera vegada que aquesta institució va sol·licitar formalment la resignificació de l’edifici va ser l’octubre del 2013.

Els referents del Departament de Justícia, amb Gemma Ubasart al capdavant, són el centre de documentació a l’edifici que va ocupar la presó Stasi, a Leipzig, o el museu Topografia del Terror de Berlín, així com el Museu Sitio de Memoria ESMA de Buenos Aires, perquè compleixen amb els principis del dret internacional i els drets humans. «Treballem amb aquesta idea en l’horitzó per propulsar-la conjuntament amb el Govern català, el de Barcelona i l’estatal», asseguren des de la conselleria. Recorden, de fet, que la comissió d’Interior del Congrés va aprovar el juny del 2017 una proposició no de llei per transformar la prefectura i que tots els partits, excepte el PP, van votar a favor. També el PSOE, que en aquell moment estava a l’oposició. «Ara, amb la llei de memòria és un bon moment per plantejar aquesta qüestió i no s’entendria cap reticència», insisteixen des del Govern.

La querella interposada per Vallejo, amb el suport d’Òmnium Cultural, Irídia i entitats memorialistes, és contra sis membres de la policia de la dictadura, entre ells el comissari Vicente Juan Creix. Està a expenses de si s’admet a tràmit i el 10 de febrer té una citació judicial. Calcula que alguns de la desena d’agents que van participar en les tortures que va patir podrien ser encara vius i, per tant, ser identificats. La llei de memòria estableix que els crims de lesa humanitat, el genocidi i la tortura no prescriuen i contempla la creació d’un fiscal de drets humans i memòria que ha d’impulsar la investigació de crims del franquisme.

Un «espai de dolor»

Notícies relacionades

Primera querella contra policies franquistes de la comissaria de Via Laietana

El Govern central reconeix que la prefectura de Via Laietana va ser un centre de tortures

«Via Laietana 43 és un espai de dolor, fins que no sigui un espai de memòria estarem en dèficit democràtic amb les víctimes de la repressió i les que van lluitar contra el franquisme. Mentre la policia estigui en aquest edifici l’ombra del franquisme es projectarà sobre ells. Si volen trencar amb el passat, que marxin d’allà», reivindica Vallejo, que lamenta que els sindicats policials, que s’han pronunciat en contra del traspàs, no hagin volgut parlar amb les entitats memorialistes. Des de la Comissió de la Dignitat, impulsora de la reclamació perquè es resignifiqui la prefectura, Josep Cruanyes insisteix que no es tracta d’una reivindicació de caràcter «simbòlic», sinó d’una necessitat per a la reparació de les víctimes.

Dos dimarts de cada mes, convoquen davant l’edifici per escoltar el testimoni dels que van patir l’horror allà dins amb dos objectius clars: que no s’imposi la desmemòria i que, justament, el record del succeït serveixi perquè no es torni a repetir. «El ministre Marlaska hauria de comprometre’s amb això», conclouen.