Vistiplau del fiscal general a la malversació i els desordres agreujats dels líders del procés

La fiscalia del Tribunal Suprem sol·licitarà que la sentència del procés, després de l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, en el sentit que la conducta castigada amb el delicte derogat de sedició ho sigui ara amb el nou delicte de desordres públics agreujats i que la malversació de cabals públics es peni segons la seva manera més greu, fet que suposarà que les penes d’inhabilitació imposades per l’1-O no es modifiquin, van confirmar fonts fiscals a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

La proposta de qualificació dels fiscals del procés, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, compta amb el suport del fiscal general de l’Estat, Álvaro García, cosa que suposa que aquest serà el sentit amb què el ministeri públic informarà el requeriment fet pel tribunal que va condemnar en el Suprem els líders independentistes. La Sala presidida per Manuel Marchena va donar vuit dies a les parts per pronunciar-se sobre com afecta la sentència el canvi registrat en el Codi Penal, un termini que finalitzarà a finals de setmana o a principis de la pròxima.

En el cas que el criteri fiscal sigui el finalment seguit per la Sala Penal del Suprem, el president d’ERC, Oriol Junqueras, no veurà modificats els 13 anys d’inhabilitació que encara està complint, fet que li impedirà presentar-se a les pròximes eleccions. La pena de presó li va ser indultada pel Govern de Pedro Sánchez.

Recórrer la interlocutòria de Llarena

A més, implicarà que la fiscalia haurà de recórrer la interlocutòria dictada dijous passat pel jutge d’instrucció del procés al Suprem, Pablo Llarena, en relació amb els fugits de la justícia: l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, i la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, que junt amb l’exconsellera pròfuga es presenten com les principals beneficiades per la reforma del Govern central, a l’estar només reclamades per sedició.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Segons el criteri marcat per Llarena en la seva resolució, totes dues passarien a estar només acusades d’un delicte de desobediència, penat amb multa i inhabilitació de fins a dos anys, perquè considerava que la conducta que es castigava amb la sedició quedava gairebé despenalitzada amb la reforma feta.

En el cas de Ponsatí i Rovira això els evitaria l’ingrés a la presó en cas de tornar a Espanya, segons l’ocorregut amb les processades per aquest delicte que també van fugir: Meritxell Serret i Anna Gabriel.