¿Com s’està aplicant la reforma de la sedició als líders del procés? Tres claus

En el cas dels fugits de la justícia amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont al capdavant qui ha de pronunciar-se és el jutge que va instruir la causa del procés Pablo Llarena. Ho va fer el dia 12 passat quan va modificar l’ordre de processament que pesava contra ells per eliminar el delicte de sedició i considerar que la seva conducta només podia ser enquadrable en un delicte de desobediència. En canvi, mantenia la malversació de cabals en la modalitat que pot estar penada amb fins a 12 anys de presó. No va reactivar les euroordres en contra seu a l’espera del que digui la justícia europea.

En canvi per als condemnats pel Suprem, com el president d’ERC, Oriol Junqueras, qui té l’última paraula són els sis magistrats que sota la presidència de Manuel Marchena van dictar la sentència. El tribunal ha donat vuit dies a les acusacions i les defenses perquè es pronunciïn sobre la revisió de les condemnes, pel que fa a la pena d’inhabilitació, ja que la de presó va ser indultada pel Govern de Pedro Sánchez. Fonts de l’alt tribunal assenyalen a EL PERIÓDICO que la decisió no es coneixerà fins almenys mitjans del mes de febrer vinent.

La fiscalia del Tribunal Suprem ha recorregut la interlocutòria de Llarena a l’entendre que, tot i que la reforma debilita els instruments de l’Estat per combatre els atacs que es puguin produir contra l’ordre constitucional, això no significa que les conductes atribuïdes al Govern de Puigdemont només puguin ser castigades ara com una desobediència. Segons l’opinió del ministeri públic gran part de l’ocorregut a la tardor del 2017 pot castigar-se amb el nou delicte de desordres públics agreujats, penats amb fins a cinc anys de presó. No dubta de la seva aplicació, perquè afirma que segueix la màxima que sigui més beneficiós per al reu.

Els fiscals del procés Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno consideren que tant el 20 d’octubre com l’1 de novembre es van produir «fets tumultuaris amb resultat d’alteracions greus de l’ordre públic, dificultats i talls en la circulació, invasió d’instal·lacions i edificis amb greu afectació del funcionament de l’Administració de Justícia i dels serveis essencials de tals centres, actes d’intimidació i violència sobre persones i coses, danys que es van produir en nombrosos moments i escenaris, i sobretot greus i, en ocasions, violents enfrontaments de milers de ciutadans mobilitzats a tals efectes amb les forces i cossos de seguretat».

El recurs contra la interlocutòria de Llarena s’ha produït una vegada obtingut l’aval del fiscal general de l’Estat, Álvaro García, al criteri dels representants del ministeri públic en el cas. Encara s’han de pronunciar sobre la revisió de la sentència dictada. En l’escrit que preparin per al tribunal del procés defensaran el canvi de la sedició pels desordres agreujats i l’acusació de malversació. El quid de la qüestió serà determinar quanta inhabilitació queda per complir els condemnats amb la reforma legal, però no sembla que s’acceleri la possibilitat que es puguin presentar a les eleccions.

La decisió de Llarena i la posició de la fiscalia ha suposat un revés per als interessos de les defenses que coincidint amb l’entrada en vigor del canvi en el Codi Penal tenien previst fins i tot sol·licitar l’absolució de la majoria dels condemnats. El tribunal els ha concedit també un termini de vuit dies per informar sobre com els ha de ser aplicada la derogació de la sedició i la reforma de la malversació.

Tot just conèixer-se les esmenes en les quals es plantejava la modificació del delicte inclòs entre els de corrupció, experts consultats per aquest diari van assenyalar que no podria aplicar-se als líders del procés, ja que l’«ànim de lucre» significa més que posar-se els diners a la butxaca pròpia i el delicte de destinar uns diners públics a una altra finalitat pública no podria ser aplicat, perquè un il·lícit com un referèndum il·legal mai podria ser considerat una finalitat pública.