Sánchez i Macron consoliden a Barcelona la seva aliança estratègica

Per exemple, la reobertura de vuit llocs transfronterers que estan tancats a la frontera del Pirineu, una cosa que Pedro Sánchez defensa i que Emmanuel Macron acull amb algun recel per por a la immigració. O la possibilitat d’aprofundir en la interconnexió elèctrica entre els dos costats de la serralada. O un nou marc de relacions militars. O la pròxima construcció d’un dels principals projectes energètics europeus: l’ H2Med, un hidroducte que el 2030, si la Comissió Europea dona el vistiplau i decideix finançar-lo, connectarà Barcelona amb Marsella per traslladar al voltant de dos milions de tones d’hidrogen verd a l’any.

Les relacions entre Espanya i França arribaran d’aquesta manera a una profunditat no vista fins ara, durant una cimera en què Sánchez i Macron estaran acompanyats per 10 ministres dels respectius governs. Però ja eren per si mateix molt estretes. El país veí és el primer destí de les exportacions espanyoles (50.480 milions d’euros el 2021) i el tercer proveïdor (34.000 milions d’euros el 2021). Passa una cosa similar a la inversa. Espanya, per a França, és el quart client i el cinquè proveïdor. El comerç francès amb Espanya és més destacat que el que té amb la Xina. I l’espanyol amb França, superior al que té amb tot el continent americà.

La mobilització de l’independentisme

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

De tot això se’n debatrà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que acollirà la cimera, a Montjuïc. El president, Pere Aragonès, participarà a la cita, però només a l’inici, durant la salutació, igual com l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El paper d’Aragonès serà exactament igual que el d’altres mandataris autonòmics en altres cimeres bilaterals celebrades a diversos punts de la geografia espanyola: purament protocol·lari. Mentrestant, les entitats i partits independentistes (inclosa ERC, el partit del president) es manifestaran fora per transmetre que, al contrari del que manté el Govern central, el procés continua viu. El lema triat no deixa cap espai a la interpretació: ‘¡Aquí no s’ha acabat res!’. 

La Moncloa confia que el que passi al carrer no eclipsarà els acords de la cita bilateral. No espera greus aldarulls, com els que van tenir lloc el desembre del 2018, quan Sánchez va portar el Consell de Ministres a Barcelona. I insisteix que el procés és ja una via cega. No hi haurà un nou referèndum a Catalunya, remarquen a l’Executiu central, ni pactat, ni unilateral. «No ho tornaran a fer», ha assenyalat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, aquest dimecres a Telecinco. Aquí el Govern central recorre sempre que pot a la comparació amb el 2017, amb el PP en el poder. També aquesta vegada. «La cimera és una manera ben clara de mirar al futur a Catalunya –ha argumentat Bolaños. Hi ha un projecte d’energia verda que és el més important d’Europa i connecta Barcelona i Marsella. El 2017 les empreses van fugir; ara hi ha inversions milmilionàries».