Espanya i França segellen a BCN un front comú de cara a les «grans decisions» de la UE

Un nou eix dins la Unió Europea (UE) va néixer aquest dijous a Barcelona. Pedro Sánchez i Emmanuel Macron van aprofitar la cimera entre Espanya i França per segellar una aliança amb pocs precedents basada en la cooperació i la sintonia entre els dos països. A curt, mitjà i llarg termini. «Fins ara només es parlava de l’eix franco-alemany. Ara també hi haurà un eix hispano-francès», van explicar a la Moncloa. Els dos presidents van firmar un nou tractat d’amistat, amb què van reforçar més que mai els seus vincles i van pactar intentar arribar a partir d’ara a Brussel·les amb una «posició comuna» de cara a les «grans decisions» que allà es prenen, però també van compartir anàlisis sobre qüestions més concretes i apressants.

Per exemple, com reaccionar davant el pla d’estímuls aprovat pel president dels Estats Units, Joe Biden, una de les principals preocupacions que té davant seu la UE. Dotada amb prop de 370.000 milions de dòlars, la iniciativa del president nord-americà busca combatre la inflació i afavorir les inversions verdes i les empreses implantades als EUA. Els estats membre de la UE temen, amb raó, els efectes negatius que el pla pot tenir sobre la competitivitat de les seves economies, ja que funcionarà de forma molt més àgil que el lent engranatge europeu, però no acaben d’arribar a una entesa sobre com fer-hi front. 

Sánchez i Macron van mostrar les seves cartes amb claredat durant la compareixença posterior a la cita bilateral. «Europa ha de donar una resposta ferma. «Celebrem que els EUA s’incorporin a la transició verda. Però hem de trobar un acord en què aquest compromís no signifiqui la desindustrialització d’Europa. I alhora, també hem de fer els deures dins. S’ha de resoldre l’embolic burocràtic de la Comissió Europea, perquè hi hagi procediments molt més àgils», va explicar el president espanyol. 

Al seu costat, Macron va compartir el diagnòstic. «Els EUA han decidit accelerar la descarbonització de la seva economia. Això ens afecta. Tots dos som conscients que s’ha de reaccionar de forma molt proactiva. Volem mecanismes ràpids com els dels EUA, no fragmentar la UE. Mobilitzarem diners nacionals i europeus», va dir. 

En el fons, es tracta de la primera aplicació pràctica del tractat que els dos mandataris acabaven de firmar minuts abans. Anomenat l’Acord de Barcelona, el nou text (Espanya només en té un d’anàleg amb Portugal; França, amb Alemanya i Itàlia) assenyala en l’article 4: «Tant en l’ambit polític com d’alts funcionaris, les parts es consultaran regularment abans de les grans decisions europees sobre temes d’interès comú, per tal de mirar d’establir posicions comunes i d’impulsar-les conjuntament, en el si de les institucions europees i davant els altres estats membre [...]». Durant el procés de negociació de noves normes comunitàries i la seva posterior transposició, les parts s’esforçaran per coordinar-se entre si». 

És a dir, Espanya i França intentaran anar de la mà en tot moment en una Europa que a causa de la guerra d’Ucraïna i el pla dels EUA, va dir Sánchez, es troba en un «moment crític». I en el mateix sentit, una iniciativa que té un enorme valor simbòlic. «Almenys una vegada cada tres mesos i per rotació», explica el tractat, un membre del Govern «d’una de les parts serà convidat al Consell de Ministres de l’altra part». 

El futur de l’hidroducte

Reunits al Museu Nacional d’Art a Catalunya després de saludar al president català, Pere Aragonès, que va optar per marxar de seguida per no assistir als himnes d’Espanya i França, tocats per la banda de l’Exèrcit, Sánchez i Macron també van assegurar anar en la «mateixa direcció» per a una reforma del mercat elèctric que, va dir el líder del PSOE, creuen que ha de ser aprovada «en els pròxims mesos». 

Notícies relacionades

Aragonès justifica la fugida amb Sánchez i Macron: «El procés no s’ha acabat»

Ni contra Pedro Sánchez, ni contra Emmanuel Macron: esbroncades a Oriol Junqueras en la manifestació anticimera

Dins l’àmbit energètic, el tractat d’amistat també remarca l’aposta per l’H2Med, una infraestructura gegant que connectarà la capital catalana i Marsella a través d’un hidroducte. Si la UE decideix a finals d’aquest any donar el vistiplau i finançar-lo, estarà a punt el 2030 i transportarà prop de dos milions de tones d’hidrogen verd anuals. «Les parts reafirmen el seu compromís de desenvolupar els projectes d’interconnexió elèctrica i el projecte H2Med de forma equitativa i de conformitat amb les normes europees. Amb aquesta finalitat, les parts col·laboraran amb els reguladors energètics i la Comissió Europea per maximitzar el finançament europeu dels projectes d’interconnexió energètica i facilitar la seva avaluació i desplegament», recull l’Acord de Barcelona.

Dins una cimera marcada per aquesta sintonia, també hi va haver algun aspecte en què no es va aconseguir avançar. El més important, la reobertura de vuit llocs fronterers al Pirineu, que França manté tancats per temor de la immigració. Espanya volia sortir de la cimera amb aquest compromís, però no va ser possible. Els ministres d’Interior dels dos països crearan ara un «grup de treball conjunt» per explorar solucions.