Protesta independentista

Ni contra Pedro Sánchez, ni contra Emmanuel Macron: esbroncades a Oriol Junqueras en la manifestació anticimera

Els crits d’una vintena d’exaltats fiquen picant a la desangelada concentració independentista contra la reunió

Hidroducte Espanya-França: el primer gran corredor d’hidrogen d’Europa

Ni contra Pedro Sánchez, ni contra Emmanuel Macron: esbroncades a Oriol Junqueras en la manifestació anticimera

No hi ha constància que Pedro Sánchez, veient les imatges dels concentrats davant la font de Montjuïc, hagi fet acte de contrició per haver aixecat acta de defunció del procés. Però el que és segur és que a les seves orelles ha arribat que la concentració als peus de les columnes de Josep Puig i Cadafalch (6.500 persones segons la Guàrdia Urbana; 30.000, per a l’organització) ha suposat una mostra més de la divisió entre unilateralistes i pactistes dintre del secessionisme. Una manera fina de definir el ‘tots contra ERC’ (a excepció d’Òmnium), que, aquest cop, ha pujat un esglaó per la presència entre els concentrats del president d’ERC, Oriol Junqueras. La primera convivència del líder republicà amb l’unilateralisme irredempt, després de la seva absència en la passada Diada ‘unitària’, per voluntat del seu partit de desmarcar-se de l’unilateralisme de l’ANC, i en les anteriors per estar empresonat per l’1-O.

«‘Vade retro’, que hi ha el mossèn!». Junqueras finalitzava les seves declaracions als mitjans, davant el CaixaForum, quan un grup de segurs jubilats han passat al costat del remolí de cables que acompanyen tota carxofada. Com bé preveien els republicans, Junqueras ha sigut el focus d’atenció de part dels manifestants. Però tampoc es pot exagerar. Tensió, la justa, la que poden provocar una vintena de vociferants assistents. Això, sí, si les mirades fossin dards...

Cal assenyalar que, entre el gran fred regnant i la gran quantitat d’assistents amb bastons d’esquí de fons, la superfície que envolta la font de Montjuïc semblava Baqueira Beret o un anunci de la candidatura olímpica de Barcelona 2034. Les condicions en què s’ha desenvolupat l’acte semblaven dissenyades per Félix Bolaños, el ministre de la Presidència que no es cansa de proclamar que el procés és cosa del passat. El dia, feiner; l’hora, les nou del matí, i la temperatura, 5 ºC, han fet efecte donant com a resultat un una cosa desangelada i insípida.

Manifestació confederada

Tot i que anunciada com una manifestació unitària, la concentració s’ha constituït més com una federació o confederació de grups, amb assistents que s’han arremolinat al voltant de la bandera de la seva entitat (més de 30 han subscrit el manifest) o partit (ERC, Junts i la CUP). Mirant cap al MNAC, a la dreta, s’ha situat Junqueras, envoltat de càrrecs, militància i un grup de les joventuts d’Esquerra que tenien com a missió sortir al pas, com a forta defensa, davant qualsevol incursió sonora que els unilateralistes miressin de perpetrar en ‘terreny republicà’.

I s’han hagut d’esforçar més d’una vegada, perquè els espontanis apareixien a les òrbites més excèntriques d’aquest cercle de confiança de Junqueras per deixar anar un ‘botifler’ o un ‘traïdor’. El president d’ERC n’ha fet cas omís i ha conversat salutacions i conversa amb els seus càrrecs i militants. Quan s’escoltava algun crit fora de lloc, les joventuts recorrien al repertori antiespanyol més ‘vintage’, com el «no volem ser una regió d’Espanya», que ja es cantava quan Jordi Pujol era un quarantí.

La ‘provocació’ de Junqueras

A pocs metres, un parell de senyores miraven el líder republicà indignades: «És que ve perquè el xiulin, ve a provocar». La parella d’una d’elles, amb els bastons a la mà, els donava la raó, però portant l’aigua a un altre molí, perquè, potser, no veia clar que la mera assistència suposés un afront per a ningú: «Sí, sí. Els d’ERC no saben negociar», ha dit.

També hi ha hagut records per al president Pere Aragonès, a qui no pocs han titllat de ‘majordom’ i, fins i tot, un de més castís, de ‘palanganero’, per allò de trobar-se al MNAC donant la benvinguda a Sánchez i a Emmanuel Macron. I s’ha cridat, com qui diu als nassos del mateix Junqueras, el de «Puigdemont, el nostre president». Un ‘com dient’ gens subtil.

Notícies relacionades

Durant la lectura del manifest, tot just 15 metres han separat Junqueras de la presidenta de Junts, Laura Borràs. Ella i el diputat Francesc de Dalmases acompanyaven el matrimoni Torra. Els líders republicà i postconvergent ni s’han vist. Ni s’han volgut veure. Ni s’han saludat. Ni s’han volgut saludar.

.@junqueras abandona la concentració contra la cinera enmig d’una escridassada per part d’una vintena d’assistents. @elperiodico pic.twitter.com/1k3WpIRjHa
— XabiBarrena (@XabiBarrena) 19 de enero de 2023

El zenit s’ha produït quan, com estava previst, Junqueras ha abandonat l’acte, poc abans de les deu. Un parell de desenes de persones l’han seguit –a distància– amb tota la bateria de sinònims de ‘traïdor’, desitjant-li el seu retorn la presó i altres floretes. Junqueras se n’ha anat just quan el sol començava a dominar l’àrea de concentració. Sánchez i Macron ni havien arribat al MNAC.

Temes:

Política Catalunya ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras

Inicia sessió 0 Comentaris