Cimera Espanya-França
Aragonès justifica la fugida amb Sánchez i Macron: «El procés no s’ha acabat»
La Moncloa titlla la seva marxa de simple «anècdota» i remarca que l’important és que ha assistit a la cimera
El cap del Govern saluda els presidents quan arriben al conclave i se’n va abans dels himnes espanyol i francès
Directe | La cimera hispanofrancesa a Barcelona
Hidroducte Espanya-França: el primer gran corredor d’hidrogen d’Europa
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), vestit de gala i amb les files militars llestes perquè els presidents d’Espanya i França passessin revista, ha sigut el lloc en el qual el president Pere Aragonès ha arrencat uns minuts al cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, per assegurar-li que, en contra del que defensa la Moncloa, el procés independentista continua viu.
Amb les esbroncades de fons, provinents de la manifestació independentista als peus de Montjuïc, Aragonès ha acudit salutació institucional al cap del Govern central i al president de França, Emmanuel Macron, junt amb la delegada del Govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la de l’Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín. Però, a diferència de totes elles, Aragonès se n’ha anat després de saludar Macron i no s’ha quedat als honors militars, moment en què han sonat els himnes.
La Moncloa ha restat importància a la marxa del president. «És una anècdota. L’important és que ha estat en la cimera. Les relacions entre Sánchez i Aragonès són fluides, com prova el diàleg que han mantingut», han assenyalat fonts oficials del Govern central.
Aragonès i Sánchez han mantingut una conversa d’uns 40 segons després d’estrènyer-se les mans, i després, ja apartats del grupet, una altra d’uns 3 minuts, en la qual el president català li ha assegurat que «el procés no ha acabat». Després de la conversa amb Sánchez, el cap de la Generalitat ha conversat uns moments amb Macron, a qui ha «agraït la visita i les bones relacions amb l’administració francesa», mentre que li ha assegurat que Catalunya «vol ser un soci europeu».
«Aquesta no és una trobada improvisada», remarquen aquestes fonts. L’Executiu ja sabia per endavant que el president se n'aniria del MNAC abans que sonessin els himnes. «Al Govern central li interessa el clima de normalitat institucional. Aragonès hi ha estat el temps que ha estimat convenient. L’important és que estigués en la línia de salutació», han assenyalat fonts de la Moncloa. En aquest sentit, han recordat que durant la cimera entre Espanya i Alemanya, celebrada l’octubre passat a la Corunya, el president gallec, Álvaro Lapuerta, ni tan sols va assistir a la cita. «Això sí que va ser una insolència», assenyalen a l’Executiu.
L’avís al Govern central
En una compareixença posterior al Palau de la Generalitat, Aragonès ha justificat l’assistència a la salutació, compensada de cara al sobiranisme per la presència del líder d’ERC, Oriol Junqueras, en la manifestació independentista als peus de Montjuïc, com una oportunitat per rebatre el discurs del final del procés: «Hi ha qui ha volgut utilitzar aquesta cimera per imposar una percepció que no és real, que diu que el conflicte polític ja no existeix, però la realitat és tossuda i és que continua existint una majoria sòlida, àmplia i transversal, que vol decidir lliurement i pacíficament el futur del país», ha etzibat, no sense rematar amb un avís el Govern central: «Mentre continuïn ignorant aquesta realitat, hi haurà conflicte polític, perquè, en democràcia, la voluntat d’una majoria no es pot aturar i s’hi ha d’oferir una resposta democràtica [...] No es pot donar l’esquena a la realitat».
Aragonès ha insistit en el seu particular Acord de Claredat a fi d’aconseguir un referèndum pactat amb l’Estat i que, a diferència de la consulta unilateral de l’1-O, compti amb el plàcet de la comunitat internacional i «ofereixi una capacitat real de negociació».
Sobre la breu xerrada amb Macron, el cap del Govern català ha argumentat que Catalunya no pot deixar passar oportunitats de col·laboració amb França ni que es deteriorin les relacions, però ha afirmat que quedar-se als honors militars suposaria «donar validesa a la presència de l’Exèrcit i reconèixer-lo com a propi», una cosa que no estava disposat a fer.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia