«Hi ha un pla ocult de mutació constitucional»: milers de persones clamen contra Sánchez a Madrid

L’Espanya virulentament ‘antisanchista’ s’ha concentrat aquest dissabte a la madrilenya plaça de Cibeles en una convocatòria que pretenia ser una demostració de força de la dreta després de la reforma del Codi Penal pactada entre el PSOE i ERC i davant la successió de comicis aquest any. Arribades en autobusos des de punts de tot Espanya, milers de persones (31.000, segons la Delegació del Govern), la majoria amb banderes d’Espanya a la mà o al coll, van acudir al centre de la capital per corejar «Govern, dimissió», «Pedro Sánchez traïdor» i aplaudir tesis d’aroma conspiracionista sobre la presumpta existència d’un «pla de mutació constitucional que es manté ocult». 

El precedent més clar de l’ocorregut a Cibeles se situa en la concentració que es va celebrar al febrer del 2019, a només 650 metres, a la plaça de Colón. Llavors, com ara, Espanya entrava en precampanya electoral. La cita també estava convocada per protestar contra les aliances de Sánchez amb els sobiranistes. Però hi ha diferències. 

Aquella vegada el focus estava posat en els partits polítics. Allà es van citar el llavors líder del PP, Pablo Casado; el de Ciutadans, Albert Rivera, i el de Vox, Santiago Abascal. Dels tres només queda Abascal, que ha acudit a la manifestació d’aquest dissabte, protagonitzada sobretot per les associacions convocants (Foro España Cívica, Fundación Libertad y Alternativa i diverses desenes més), que representen des del nacionalisme espanyol fins a l’ultracatolicisme, passant per l’extrema dreta i alguns antics càrrecs del PSOE molt crítics amb l’actual direcció del partit, com Rosa Díez i l’exalcalde de la Corunya, Francisco Vázquez. 

També hi ha hagut negacionistes del coronavirus. «¿Vacunes? La gran mentida. Nuremberg 2: Jutgem els responsables», deia una pancarta. Al seu costat, una parada improvisada venia parafernàlia adornada amb la bandera franquista: mitjons, tasses, clauers i polseres.  

Les absències 

A diferència d’Abascal, els substituts de Casado i Rivera han optat per absentar-se aquest dissabte. Ni Alberto Núñez Feijóo ni Patricia Guasp, recentment nomenada líder de Cs, es van deixar veure a Cibeles. 

Feia dies que el PP sospesava la convocatòria. Va animar els seus militants a acudir-hi, però va enviar una representació molt modesta formada pel vicesecretari de Coordinació Autonòmica i Local, Pedro Rollán; el vicesecretari d’Organització, Miguel Tellado, i la portaveu al Parlament Europeu, Dolors Montserrat. Després de la crisi amb Vox a Castella i Lleó a compte del protocol contra l’avortament anunciat i mai aplicat i en plena aposta per recuperar el seu perfil institucional, Feijóo es va mantenir aliè a una cita a la qual tampoc va assistir la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Els populars admeten que qui sol capitalitzar aquestes mobilitzacions és Abascal, que, d’altra banda, va anunciar fa un mes i mig una segona moció de censura a Sánchez que està, com la primera, destinada al fracàs i que continua sense presentar. 

Per part de Ciutadans, que hi té molt menys a perdre perquè ja ho ha perdut gairebé tot, va estar la seva antiga presidenta i actual portaveu al Congrés dels Diputats, Inés Arrimadas, així com la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís.

El manifest 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Hi ha un pla de mutació constitucional que es manté ocult als ulls de la ciutadania i que està sent acordat amb els representants del populisme totalitari, els nacionalismes secessionistes i els hereus del discurs del terror d’ETA», van assenyalar els encarregats de llegir el manifest de la concentració, amb referència a Unides Podem, ERC i EH Bildu. Els manifestants es van posar a aplaudir.

Fa dos dies, a Barcelona, Sánchez va equiparar la convocatòria independentista davant la cimera hispanofrancesa celebrada a la capital catalana amb la de Cibeles. «Entre el que ha passat avui [per dijous] a Barcelona i el que passarà dissabte a Madrid és on es troba la majoria dels espanyols», va dir el president del Govern. El recurs d’igualar els extrems per intentar ocupar la centralitat és vell i és una mica oportunista, però algun paral·lelisme sí que hi va haver. A Madrid, entre visques a la Constitució, al Rei i a Espanya, també es va demanar, com a Barcelona, presó per al líder d’ERC, Oriol Junqueras.