Així va ser el sopar de Jordi Turull i els consellers de Junts que podia haver canviat el destí del Govern

Els consellers van aixecar la cella i van posar fil a l’agulla. A l’uníson, van convocar Turull a una reunió d’urgència malgrat que, segons una font, va ser el secretari general qui els va citar. Només Turull, Borràs, Puigneró i l’expresident Carles Puigdemont sabien que es llançaria la bomba si Aragonès no recollia el guant i no es comprometia amb les exigències de JxCat. Aquest nucli dur ja havia tingut una reunió en la qual Borràs es mostrava absolutament decidida a plantejar l’envit mentre que d’altres van advertir de les conseqüències que podia tenir, coneixent la personalitat d’un Pere Aragonès, que ja havia posat en perill la relació interna al vetar la delegació de Junts a la taula de diàleg.

Quan els consellers van sentir Batet van entendre el que ja s’intuïen: que la continuïtat del Govern penjava d’un fil. La tensió al partit ja era un fet des de feia setmanes. I la reunió amb Turull va ser un sopar en un reservat del restaurant Set Portes, a prop del Parlament.

No va anar bé. Més aviat al contrari. Els consellers, d’entrada, van mostrar la seva perplexitat amb el míssil que acabava de llançar Batet i van anar a dir-li a Turull que no veien els beneficis de sortir del Govern, que això convertia en irrellevant el partit. Hi va haver matisos, els que van posar Puigneró i la titular d’Universitats, Gemma Geis, que van saber nedar i guardar la roba. Però la majoria van mantenir la posició davant un Turull molest que es va defensar amb contundència.

Junts o el Govern

Junts o el GovernLa conversa va ser tensa. Sobre el terra de rajoles del restaurant, en forma de tauler d’escacs, es jugava una partida decisiva per al futur del Govern. Els membres de l’Executiu es van quadrar tant que Turull va esclatar: «No he passat per la presó i he assumit el càrrec de secretari general per acabar al capdavant d’un partit de deu o dotze diputats i fer de crossa, com Podem amb el PSOE. Jo podria viure molt bé fent xerrades per tot el país sense haver d’aguantar embolics», va asseverar. Va explicar amb cruesa que ERC estava «escarnint» Junts al Palau i que s’havia avisat reiteradament els republicans que les coses no anaven bé. També va argumentar que mantenia els consellers informats i que ja s’havien reunit tots junts unes setmanes abans en un restaurant pròxim a Sant Celoni, on havia explicat que ERC no cedia.

Segons dues de les diverses fonts consultades, presents al sopar, Turull va acabar dient: «Si he d’escollir entre trencar el partit o trencar el Govern, opto per trencar el Govern». «És clar que va ser un sopar tens, és normal quan hi ha punts de vista diferents», apunta un dels assistents. «Intento oblidar-me’n perquè em ve la toxicitat», afegeix. «No entenc per què Turull va apostar per sortir del Govern», apunta una altra persona que va participar en el sopar.

Turull també es va enfrontar a les crítiques que va rebre sobre el discurs que estava fent el partit. «Amb aquest discurs hem aconseguit 32 diputats i gràcies a això vosaltres sou consellers», va etzibar. «I no oblideu que sou consellers de Junts per Catalunya, no oblideu per a què neix aquest partit, no ho perdeu de vista».

El sopar, que va ser un pica-pica variat, es va allargar i va acabar amb un breu «adeu» de Turull, que va adduir que havia de conduir fins al seu domicili de Parets del Vallès i que l’endemà el debat parlamentari continuava amb la negociació de les resolucions.

Notícies relacionades

Govern i Junts pacten el destí de 280 milions dels Pressupostos

Borràs celebra la possible reducció de condemnes per la supressió de la sedició

De seguida van marxar tots, un a un, del reservat del restaurant amb la sensació que, lluny de solucionar-se el cisma intern, la sortida del Govern era una hipòtesi més que certa i el secretari general del partit, a qui molts consideraven algú de to pactista diferent del de la presidenta de la formació, va mostrar una fermesa en aquell sopar que va fer ja preveure el pitjor per als partidaris de mantenir-se en l’Executiu. L’únic punt en comú va ser la idea d’«intentar fins al final» el manteniment de la coalició.

El partit, certament, no s’ha trencat, però uns i d’altres vetllen armes en funció dels futurs esdeveniments i aquesta decisió, la d’abandonar el Govern, continua coent especialment als qui van haver de deixar el seu càrrec.