Cuixart es remet al seu recurs davant el TEDH, al considerar que la derogació de la sedició no el repara

Entre els condemnats per la seva responsabilitat en el procés pel Tribunal Suprem hi ha qui no presentarà al·legacions davant l’alt tribunal sobre com afecta a aquesta sentència la derogació de la sedició i qui sí. L’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart ha optat per una via intermèdia: les ha presentat, però per declarar que la reforma legislativa no l’afecta i que la reparació dels seus drets només es produirà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg.

Al seu escrit, de cinc pàgines, el líder independentista, condemnat a nou anys de presó per un delicte de sedició –per això la derogació d’aquest delicte no pot sinó beneficiar-lo–, assegura que la reforma del Codi Penal aprovada pel Govern de Pedro Sánchez no el repara en la vulneració de drets que pateix des que va ser empresonat. Per això considera que només ho podrà fer el màxim garant dels drets fonamentals de la justícia europea.

Així assenyala que, «malgrat l’obertura de l’expedient de revisió, continua sense reconèixer-se la vulneració de drets fonamentals al·legada al llarg del procediment, no es repara i no es fixen garanties de no repetició. Fins que això no es produeixi, la condemna del Regne d’Espanya davant el Tribunal d’Estrasburg continua sent absolutament procedent i necessària».

Segons la seva opinió, que es declari que els fets pels quals va ser condemnat i pels quals va ser a la presó tres anys i vuit mesos fins a ser indultat per l’Executiu central «constitueixen un exercici d’un dret fonamental, més enllà del debat estricte de legalitat penal, és una necessitat democràtica present i futura en un context» en el qual el mateix Jordi Cuixart ha anunciat que ‘ho tornarem a fer’.

Drets vulnerats

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat també demana a Llarena que processi Puigdemont per desordres públics

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

La representació de Cuixart afirma que «la derogació del delicte de sedició no implica en cap manera un reconeixement que l’empresonament i la seva successiva condemna van vulnerar els drets a un jutge establert per la llei, a un tribunal imparcial i independent, a la legalitat penal, a la llibertat de reunió, a no ser objecte de detenció arbitrària i a la desviació de poder».

Per això no es molesta a al·legar si la sedició queda totalment despenalitzada, si només pot substituir-se per un delicte de desobediència, com defensava l’instructor del procés, Pablo Llarena, respecte a l’expresident català Carles Puigdemont i la resta de fugits, o havia de castigar-se ara amb els desordres públics agreujats, com defensen en els seus recursos de reforma la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.