Sánchez es bolca a contraposar models amb el PP: «El patriotisme més gran és reduir la bretxa social»

La llarga precampanya electoral va arrencar aquest dimarts al Congrés dels Diputats amb la primera compareixença de Pedro Sánchez aquest nou any. El motiu oficial de la convocatòria consistia en el fet que el president del Govern central donés compte de les dues últimes reunions del Consell Europeu, i el líder socialista s’hi va detenir, però sobretot va establir les bases del que serà el seu discurs durant un 2023 abundant en cites davant les urnes, amb les municipals i autonòmiques de maig com a primera estació i les generals de l’hivern com a meta final. «No hi ha més gran patriotisme que reduir la bretxa social», va dir des de la tribuna el líder socialista. 

Sánchez encara la successió d’eleccions amb un guió molt definit. Un Govern per a la «majoria social», no per a una «minoria poderosa». La recuperació del prestigi internacional d’Espanya de la mà d’unes receptes econòmiques que han provocat que la inflació i el preu de l’electricitat siguin aquí els més baixos de la UE. Constants comparacions amb el PP i la seva «resposta neoliberal» a la crisi financera de la dècada passada. Crítiques a Alberto Núñez Feijóoi les seves «profecies apocalíptiques» basades en el presumpte adveniment d’unes «crisis profundíssimes» que mai acaben d’arribar. Molt poc èmfasi en la crisi territorial. «Avui, ningú dubta que Catalunya i per tant Espanya estan millor que el 2017», es va limitar a dir. I cap menció al principal maldecap de l’Executiu: la llei del ‘només sí és sí’ i les seves indesitjades rebaixes de penes als agressors sexuals. 

L’objectiu de tota la intervenció, van explicar després fonts de la Moncloa, va ser «contraposar models» amb el PP, més encara després de la manifestació de la dreta dissabte al centre de Madrid. «Uns tios que diuen que Espanya es trenca, congregats a Cibeles amb banderes falangistes i insultant el president. Feijóo, que no ha fet cap proposta econòmica i ha votat en contra de tot», van assenyalar els col·laboradors del cap de l’Executiu.

«La resposta neoliberal del Govern de llavors –va dir Sánchez sobre les polítiques del seu antecessor a la Moncloa, Mariano Rajoy– va ser imposar, sense acord social, una contrareforma laboral que va accelerar l’acomiadament massiu de treballadors i en va devaluar els salaris i les condicions laborals. [...] Als ciutadans que estiguin seguint aquest debat, els dono dues dades eloqüents: amb la resposta neoliberal, es van trigar vuit anys a recuperar els nivells previs del producte interior brut (PIB), i 10 anys els nivells d’ocupació previs a la crisi financera. Amb la resposta social que estem donant, en dos anys, hem recuperat el nivell d’ocupació previ a la pandèmia, aviat recuperarem els nivells de PIB, i la desigualtat no ha augmentat com sí que va passar durant la crisi financera».

La veritable «unitat» d’Espanya

Notícies relacionades

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

Illa i Junqueras es reuneixen per primera vegada i donen aire a la legislatura a Catalunya

Després de repassar les dues últimes cites a Brussel·les, el seu pas pel Fòrum de Davos i la cimera hispanofrancesa celebrada la setmana passada a Barcelona, el cap de l’Executiu es va detenir en les mesures socials aprovades al Consell de Ministres de l’últim any per fer front a les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna, que hores abans havia ratificat el Congrés: baixades de l’IVA als aliments bàsics i congelació dels lloguers, entre d’altres. 

«Aquestes mesures no només serveixen a la causa de la cohesió social: uneixen Espanya –va concloure–. La uneixen d’una manera molt diferent de la que alguns tenen al cap quan s’arroguen l’exclusivitat del patriotisme. No hi ha cap patriotisme que el que redueix la bretxa social i avança en igualtat d’oportunitats».