Sánchez salvarà el seu nou decret anticrisi malgrat el malestar per una rebaixa en protecció mediambiental

L’11 de gener, Aliança Verda, el segell ecologista d’Unides Podem, va compartir una nota de premsa a la qual expressava el seu malestar per un punt del decret anticrisi aprovat pel Govern a finals de desembre. Va qualificar d’«error greu» la supressió dels requisits de tramitació de la declaració d’impacte ambiental per a instal·lacions d’energies renovables. A Més País-Verds-Equo s’ha fet la mateixa lectura. I a ERC, també. Segons han informat fonts parlamentàries coneixedores de converses sobre aquest assumpte amb el Govern, el decret malgrat tot, no corre perill. El Congrés l’avalarà, tot i que l’haurà d’afegir a la llarga llista de projectes de llei en procediment.

Perquè al final aquest decret tindrà dues votacions. A la primera serà convalidat i continuarà en vigor, gràcies fonamentalment a l’abstenció del PP. A la segona es tramitarà com a projecte de llei. Així ho propiciarà una majoria parlamentària en la qual figurarà Unides Podem, soci principal del PSOE, i ERC, aliat preferent.

El problema resideix a l’article 22 del decret, sobre la determinació d’«afecció ambiental per a projectes d’energies renovables», al qual es diu que «amb caràcter excepcional i transitori» es podran excloure del procediment d’avaluació, sempre que no s’ubiquin a espais de la Xarxa Natura 2000, és a dir, en àrees de conservació de la biodiversitat, i a «espais naturals protegits».

Aliança Verda, la plataforma ecologista de Juantxo López de Uralde, diputat d’Unides Podem, vaticina que les mesures no seran positives. A la nota de premsa de l’11 de gener, el parlamentari va dir: «Som conscients que hi ha un retard en les tramitacions i que s’ha de resoldre, però eliminar l’avaluació ambiental no beneficiarà les renovables, sinó que pot ser fins i tot perjudicial, al donar via lliure a projectes que generin més rebuig, fet que afectaria el conjunt del sector». Ja llavors va avançar que el grup parlamentari sol·licitarà el tràmit del decret com a projecte de llei, cosa que obre la porta a canvis i correccions de la redacció.

L’experiència d’aquesta legislatura, tanmateix, no convida a pensar que hi haurà precisions o canvis. Són nombrosos els decrets que, una vegada avalats pel ple del Congrés, es converteixen en projectes de llei. Per exemple, el decret anticrisi que el Govern va portar a la Cambra a finals d’agost del 2022 va continuar en vigor perquè el PSOE es va comprometre amb ERC i EH Bildu, així com amb el PDECat, que al cap d’un mes a tot estirar es formalitzarien les seves reclamacions mitjançant el tràmit del projecte de llei. Ha arribat el gener del 2023 i no s’hi ha tocat una coma.

Per això, Més País-Verds-Equo està molest. Fonts d’aquesta formació expliquen que novament la tècnica legislativa del Govern es torna contraproduent. Les formacion que al Congrés representen Íñigo Errejón i Inés Sabanés estan en contra de la rebaixa de la protecció mediambiental per a instal·lacions d’energies renovables, però no s’oposaran al decret. No votaran en contra d’un compendi de mesures que «van en la direcció» que necessita Espanya i que són el reforç de l’anomenat escut social.

Perquè barrejar mesures d’àmbits diferents en un decret comporta que, si un punt no agrada, votar en contra seu significa votar en contra de tot el decret.

L’enuig d’ERC

Una altra formació incòmoda és Esquerra. També discrepa de la rebaixa de la protecció mediambiental, entre d’altres punts. És cert que preveu l’ampliació a 2 quilòmetres del radi d’acció de les unitats d’autoconsum, una cosa que feia temps que sol·licitava i que la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, va avançar fa un parell de mesos al Congrés. Tanmateix, segons el parer de les fonts independentistes, la regulació del decret abocar molts projectes de renovables al seu final i encoratja l’ampliació de la potència de les instal·lacions de renovables i el consegüent impacte a l’entorn natural.

Els 13 diputats i diputades d’Esquerra, tanmateix, no han decidit el vot. Fonts parlamentàries pendents de les converses entre els grups per dilucidar el desenllaç de la votació de dimarts no descarten el seu ‘no’. Indiquen que la ruptura de les negociacions pressupostàries a Catalunya, procés en què s’havien embarcat ERC i PSC, pot repercutir en el clima del Congrés, on els republicans són essencials. L’aplicació de l’agenda progressista de Sánchez necessita el suport de la formació de Gabriel Rufián.

Sense aquest suport, les previsions del PSOE i d’Unides Podem s’esquerden. Poden sortir les seves lleis perquè l’aritmètica permet l’entrada en joc del PDECat i de totes les formacions regionalistes. Però obrir aquesta finestra complica sobre manera les negociacions.

Aquest dilluns, la sessió de la Diputació Permanent del Congrés va aportar un exemple molt gràfic. ERC va votar diferent del PSOE i d’Unides Podem en les peticions de compareixença de diversos ministres i ministres, cursades pel PP. Això va provocar nerviosisme, perquè la sol·licitud d’assistència del titular d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, per explicar la posició espanyola a la reunió d’alt nivell amb el Marroc que tindrà lloc a Rabat els dies 1 i 2 de febrer ha estat a punt de cristal·litzar-se. Els ‘nos’ d’ERC, el PP, Cs i Vox, així com les abstencions inicials del PNB, EH Bildu, Compormís i Coalició Canària, van forçar el Govern a una negociació inesperada.

Al final, el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, Rafael Simancas, va aconseguir que els nacionalistes bascos, canaris i valencians passessin al vot en contra de la petició del PP. Ha aconseguit que Albares, en comptes d’anar abans de la reunió de Rabat, que era una cosa que no desitjava l’Executiu, vagi al Congrés després, en tot cas després.

Aquest moviment ‘in extremis’ ha il·lustrat bé la importància d’ERC en la forja de la majoria progressista. Majoria sobre la qual es recolzarà el president, Pedro Sánchez, durant el període de sessions parlamentari que començarà d’aquí una setmana. El que passarà aquest dimarts a la Cambra és que el cap de l’Executiu compareixerà a petició pròpia, però és avantsala i aperitiu del que vindrà, de l’ofensiva social que vol desplegar al Congrés.

Punta de llança són la nova llei de vivenda i la derogació de la llei mordassa, les negociacions de la qual prossegueixen. Aquest dimarts, també en sessions extraordinàries, es reuniran les ponències. Els avenços que s’esperen, diuen les fonts, tenen a veure amb el procediment, no amb el contingut. Els socis de la coalició no aconsegueixen llimar diferències amb EH Bildu ni amb... ERC. Malgrat això, intentaran deixar llest un document que permeti passar a la fase següent del procés: la comissió.

El mal a l’Espanya buidada

Terol Existeix, que està representada al Congrés per Tomás Guitarte, no en comparteix el contingut, i no el comparteix fins al punt que la plataforma de l’Espanya Buidada ha instat els diputats de les províncies més despoblades que rebutgin el decret. En una nota de premsa difosa aquest dilluns, l’entitat indica que es rescindeixen «totes les garanties de protecció mediambiental i sostenibilitat» per a les instal·lacions, per exemple les d’energia eòlica. Hi haurà «conseqüències nefastes per al medi rural», i no només des d’una perspectiva ecologista, sinó també econòmica. La «destrucció de llocs de treball» és una d’aquestes conseqüències, segons el comunicat.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Amplia el focus de la crítica a l’article del decret que «obre la porta a limitar la participació ciutadana en el tràmit d’exposició pública» dels projectes. Els conflictes que puguin sorgir només es podran encarrilar per la via judicial, ja no per l’administrativa, denuncia la plataforma.

Pedro Sánchez, per tant, acudirà aquest dimarts al Congrés per informar sobre els consells europeus de l’octubre i el desembre de l’any passat i per detallar les mesures socials en què està embarcat, com les del decret anticrisi que el Congrés avalarà. En aquest decret es planteja la rebaixa de l’IVA d’aliments de primera necessitat o la pròrroga del límit dels preus de lloguer. Mesures que els aliats progressistes recolzen i que mantindran, a la fi, la vigència del decret malgrat un «dèficit» mediambiental que ha generat un malestar considerable.