La fiscalia demana mantenir la inhabilitació a la qual es va condemnar Junqueras, Romeva, Turull i Bassa

Els fiscals del procés ja han informat el Tribunal Suprem sobre com ha de revisar la sentència que va condemnar els líders independentistes per la seva responsabilitat en l’1-O, pel que fa a les penes d’inhabilitació que encara compleixen, ja que van ser indultats de les de presó. En el cas del president d’ERC, Oriol Junqueras; Raül Romeva; Jordi Turull, i Dolors Bassa, sol·licita que es mantinguin els 13 anys imposats al primer i els 12 als altres tres pels delictes de sedició i malversació, a l’entendre que la pena que se’ls va imposar l’octubre del 2014 no es veu afectada per la derogació del primer delicte i la reforma del segon feta pel Govern.

A l’escrit, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, sí que sol·licita rebaixes mínimes per a les inhabilitacions que encara compleixen l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ho fa perquè cap dels cinc va ser condemnat per malversació i considera que el delicte de sedició pel qual van ser condemnats ha de ser substituït pel nou delicte de desordres agreujats i per desobediència.

En concret, per a Forcadell considera que la seva inhabilitació d’11 anys i mig ha de quedar en 9 anys i 2 mesos (7 anys i mig d’inhabilitació absoluta pel delicte de desordres públics agreujats, i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel de desobediència). Per a Forn i Rull sol·licita que la seva inhabilitació es rebaixi de 10 anys i mig a 8 anys i 2 mesos (6 anys i mig d’inhabilitació absoluta pel delicte de desordres públics, i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per la desobediència).

Per als líders de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural la tardor del 2017, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, sol·licita que la seva inhabilitació es redueixi de nou a cinc anys pel delicte de desordres públics, ja que ells no van ser condemnats per cap altre i la seva conducta no va incloure la desobediència. 

Més de la meitat

L’escrit, de 56 pàgines, en dedica més de la meitat (31) a reproduir la sentència quan descriu el que va passar el 20 de setembre del 2017, durant els registres a la Conselleria d’Economia, i l’1-O, així com l’assumpte de la malversació. I es reafirma, com ja va dir al recórrer la interlocutòria de l’instructor del procés, Pablo Llarena, respecte a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de fugits, que la derogació de la sedició «ha eliminat un dels instruments penals de resposta davant les agressions a l’ordre constitucional, i ha debilitat la seva adequada protecció».

Però això no significa que la seva desaparició equivalgui «a una despenalització de tots els fets abans subsumibles en aquests ni, en concret, comporta la despenalització dels fets que van motivar la condemna per aquest delicte». La necessitat d’«aplicació retroactiva de la nova llei quan resulti favorable al reu obliga a examinar les possibilitats de subsumpció dels mateixos fets en els tipus penals vigents, de manera que només si no hi hagués cap encaix possible dels fets en la nova normativa es podria parlar de despenalització», cosa que no creu que ocorri. Explica que «la sedició com a delicte complex incloïa i absorbia en el seu injust típic tant la força i violència que van ser emprades com els desordres públics i l’incompliment de les resolucions judicials», i que la seva derogació no suposa una despenalització d’aquests fets. En aquest cas, afirma, són fàcilment subsumibles en el nou delicte de desordres públics.

«El relat de fets provats de la sentència recull en diversos passatges fets tumultuaris amb resultat d’alteracions greus de l’ordre públic, dificultats i talls en la circulació, invasió d’instal·lacions i edificis amb greu afectació del funcionament de l’Administració de Justícia i dels serveis essencials d’aquests centres, actes d’intimidació i violència sobre persones i coses, danys que es van produir en nombrosos moments i escenaris, i sobretot greus, i en ocasions violents, enfrontaments de milers de ciutadans mobilitzats per aquest efecte amb les forces i cossos de seguretat», assenyala. I declara que «la desaparició del delicte de sedició no pot ocultar que existeix un delicte de desordres públics absorbit per aquell en concurs de normes, que ara adquireix plena vigència pels seus elements comuns d’actuació col·lectiva, ús de la força i de la violència, i dol tendencial d’alteració de la pau pública». I, com que la suma dels desordres i la desobediència és inferior a la pena prevista per la sedició, la «resposta punitiva és molt més beneficiosa i favorable per als condemnats».

Malversació agreujada

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Aquesta interpretació només afecta els que van ser condemnats únicament per sedició, perquè els que sumen també el delicte de malversació veuen com les seves penes no es veuran modificades en el cas que el Suprem segueixi el criteri del ministeri públic. Els fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno coincideixen amb Llarena que en el que es va desviar per al referèndum il·legal hi va haver «ànim de lucre».

En aquest sentit, l’escrit assenyala que aquesta condició «no només s’integra per l’obtenció d’un benefici econòmic propi per a l’autor o per a un tercer, sinó també per la consecució de qualsevol altre benefici, avantatge o satisfacció com succeeix quan, apropiant-se dels fons públics, aquests són destinats a finalitats delictives», com va ser un referèndum il·legal. Això fa que sigui impossible aplicar-los el delicte recuperat de l’últim Codi Penal franquista, pel qual es persegueix el que destina diners públics a altres finalitats de la mateixa naturalesa.