Reunió bilateral
Torna la reforma de la Constitució: 5 anys per canviar la paraula ‘disminuïts’
El PSOE busca un acord amb un PP cautelós davant altres possibles modificacions que reclamin els socis del Govern
Quan es vol, es pot. L’agost del 2011, el PSOE i el PP van acordar reformar per complet l’article 135 de la Constitució. Enmig de la crisi financera, es va modificar la Carta Magna per garantir el principi d’estabilitat pressupostària vinculant totes les Administracions Públiques. Es va trigar 15 dies. Va ser un vist i no vist. Als antípodes d’aquest antecedent hi ha els cinc anys que ja arrossega la intenció de suprimir de la Constitució la paraula ‘disminuïts’, continguda a l’article 49, i substituir-la per «persones amb discapacitat». Aquest dimecres, socialistes i populars tornaran a donar-se una nova oportunitat per intentar arribar a un acord que permeti portar a terme aquesta modificació.
«Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l’atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans», estableix la Constitució espanyola en el seu article 49. Aquesta referència, pròpia del context en què es va redactar, el 1978, resulta discriminatòria. En això hi ha consens en tot l’arc parlamentari, però la voluntat per tancar un pacte no ha sigut tan clara fins ara.
Cada cert temps, la intenció de reformar la Constitució per portar a terme aquesta modificació surt a la palestra. Tant és així que al Congrés dels Diputats ja hi ha registrada una proposició de reforma impulsada pel Govern de coalició. El problema és que està agafant pols en un calaix des del 21 de maig de 2021. Ara l’Executiu vol desencallar aquesta tramitació. El Ministeri de la Presidència, dirigit per Félix Bolaños, es va posar en contacte amb el PP la setmana passada i aquest dimecres s’han emplaçat a mantenir una reunió per tractar l’assumpte.
Reticències
«És imprescindible que abordem aquesta reforma en els pròxims mesos i que ho fem com s’han de fer aquest tipus de modificacions, amb consens i acord», va assegurar Bolaños fa uns dies. Els populars acudiran a la cita amb predisposició a arribar a una entesa. Fonts parlamentàries del PP consideren el retoc de la Carta Magna «justificada, oportuna i procedent», segons informa Pilar Santos.
No obstant, la portaveu parlamentària dels conservadors, Cuca Gamarra, i la vicesecretària de Política Social del partit, Carmen Navarro Lacoba, s’asseuran a la taula amb una línia vermella: «Insistim en la necessitat que existeixin garanties que serà una modificació limitada a l’esmentat terme», expliquen les mateixes fonts abans d’expressar la seva por que alguna força política utilitzi aquesta iniciativa «per intentar una reforma d’altres preceptes constitucionals que ni respongui a l’interès general ni estigui justificada en aquests moments».
El PP ja avisa que hi ha partits que estan buscant aquest camí. El PNB, Junts i Cs han registrat més d’una vintena d’esmenes per modificar articles de la Carta Magna que no tenen res a veure res amb la referència als «disminuïts». El partit ‘jeltzale’ proposa eliminar l’article 155, incloure el dret d’autodeterminació d’Euskadi, suprimir les referències a la «indissoluble nació espanyola» i acotar la inviolabilitat del rei. Junts, per la seva banda, planteja canvis en el Poder Judicial i Cs, recentralitzar les competències en Sanitat i Educació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia