Les claus de la B-40: què ha aprovat el Parlament, en quin punt està el projecte, què volien ERC i el conseller

Les discrepàncies sobre els projectes de grans infraestructures són tan abismals que aquest dijous la validació de la controvertida moció del PSC s’ha hagut de dividir en vuit votacions diferents. No obstant, el primer punt n’era la clau i és el que ha acabat votant ‘sí’ ERC. S’hi insta el Govern a «fer efectiu, dins del primer trimestre del 2023, amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana el conveni d’acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte de la Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, proposada al Pla Específic de Mobilitat del Vallès i avalada pels plens d’aquests ajuntaments i entitats socials i econòmiques de la comarca del Vallès Occidental, i l’execució de les obres per part del Govern de la Generalitat de Catalunya». O sigui, que tirin endavant un conveni que l’anterior Govern, en el qual el vicepresident Jordi Puigneró dirigia la Conselleria de Territori, ja tenia a punt. El seu successor, Juli Fernàndez, insisteix que ha buscat la documentació que acredités aquest acord amb el ministeri, però que ningú sap dir-li «a quin calaix és». Un total de 114 diputats (PSC-Units, ERC, Junts, Vox, Ciutadans, el PPC i un diputat no adscrit) han avalat la proposta, davant els 15 d’En Comú Podem i la CUP.

Des de les files republicanes, a qui li ha tocat deixar anar que es doblegarien als desitjos del PSC sobre la Ronda Vallès ha sigut l’alcalde de Solsona i diputat Ferran Estruch, que, no sense certs titubejos, ha avançat el que poc després ha defensat el president Pere Aragonès: que els pressupostos bé valen una carretera, tot i que sigui un projecte que ERC detesta. Des del Govern defensen que es tracta d’un projecte antiquat, poc conforme amb les urgències de la crisi climàtica i que hauria de ser la mobilitat sostenible, i més concretament el transport ferroviari, el que resolgués els problemes de connexió entre les ciutats del Vallès. «L’Estat podria haver-ho fet ja des de fa temps i ara pretén que l’executi la Generalitat», s’ha queixat el president Aragonès. Unes hores abans de la votació de la moció, el conseller de Territori, Juli Fernàndez, havia hagut d’escoltar novament les reclamacions d’un grup parlamentari, en aquest cas favorable perquè era Ciutadans, perquè acceptés tirar endavant la B-40. No obstant, sabedor que el projecte ja no és a les seves mans, ha optat per esquivar-lo i ni tan sols esmentar el nom de l’autovia. Exalcalde de Sabadell, Fernàndez ha defensat des que va arribar a la conselleria que la prolongació de la infraestructura no genera el consens necessari a les comarques per on passa i que altres mesures «quirúrgiques» a les carreteres ja existents serien suficients.

Ara mateix, segons el Ministeri de Transports, no hi ha novetat en les converses amb la Generalitat, més enllà de la insistència de firmar el conveni que hauria de facilitar l’execució del nou traçat. El quart cinturó va començar a dissenyar-se als 60 amb l’objectiu de connectar Vilafranca del Penedès i Mataró a través de la segona corona metropolitana, amb Abrera, Terrassa, Sabadell, Granollers... En tot aquest temps només s’han completat petits trams, i recorreguts com la C-60. Es va aconseguir consensuar, no sense penes i treballs, l’Abrera-Terrassa però, una vegada allà, arribar a Sabadell ha sigut impossible. Per no parlar de la resta, fins a Granollers. El moviment ciutadà, encapçalat des de fa lustres per la Campanya contra el Quart Cinturó, ha capitanejat l’oposició i ha perseguit la caducitat dels terminis incomplerts pels ministeris competents. Aquest dijous s’ha aprovat una moció al Parlament que suposadament desencalla la negociació, però el calendari es preveu llarg.