Ningú sap d’on va sortir Yassine Kanjaa: creix el temor en una ciutat trencada

El material informàtic confiscat en el registre de la casa ocupada on vivia Yassine Kanjaa, detingut per l’assassinat d’un sagristà i l’agressió a un rector a Algesires, serà determinant, segons va confirmar el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per revelar la naturalesa i l’abast de la tragèdia que ha tenyit de dol Algesires (Cadis, 122.000 habitants). «Totes les hipòtesis segueixen obertes», va assenyalar Interior. Podria ser un fet de naturalesa terrorista o l’acte d’un jove amb trastorns psiquiàtrics. O totes dues coses. Va actuar sol i no estava en cap radar dels serveis nacionals per radicalització ni a les bases d’altres països aliats d’Espanya.

Fins a cinc dispositius USB, localitzats per la Policia Nacional a la vivenda compartida amb quatre persones més de manera il·legal, revelaran si el jove de 25 anys, que tenia una ordre d’expulsió des del juny i estava al país de manera irregular, actuava en solitari o sota la capa d’algun tipus d’organització criminal. L’Audiència Nacional investiga si l’ocorregut està relacionat amb el «salafisme gihadista». El detingut no passarà a disposició judicial encara i es podria mantenir sota custòdia cinc dies, va dir el ministre.

Kanjaa s’havia convertit, diuen els seus companys del pis pastera, en un home esquerp. En els últims mesos s’havia radicalitzat i només parlava de religió, segons un altre noi marroquí que havia conviscut amb ell. Sempre anava sol, diuen els veïns, en patinet. De vegades murmurava en solitari.

L’infrahabitatge en el qual s’havia mantingut els últims mesos estava a uns 250 metres de l’església on va assassinar amb un matxet de grans dimensions el sagristà. El registre va trobar també, confirmen fonts policials, propaganda religiosa. «Era una persona que no hi era tot», repeteix Omar Khemlani, imam en una de les mesquites més grans de les sis que hi ha a Algesires. Ell assegura que no era una persona coneguda per la comunitat islàmica i el descriu com algú amb trastorns mentals. De fet, va ser expulsat de la mesquita del Port d’Algesires per les seves maneres violentes «deu fer uns deu dies», confirma Khemlani a aquest diari.

Interior va confirmar que no tenia antecedents per terrorisme ni estava sent seguit per la Policia. El Govern de Gibraltar va informar que havia arribat al Penyal amb moto aquàtica el 2 d’agost de 2019 i va ser deportat de nou al Marroc sis dies després, el 8 d’agost. Interior no va tenir constància de la seva presència a Espanya fins al juny. És la gran queixa traslladaven els veïns que van acudir a mostrar els seus respectes a Diego Valencia, el sagristà assassinat.

La convivència a Algesires presumien que era modèlica, però es detecta preocupació per un nombre sense determinar d’immigrants que es mantenen a la ciutat en situació irregular. «¿Què hi feia aquí si tenia una ordre d’expulsió? Ens estan menjant, ens estan menjant», es queixava la Carmen a una altra veïna en veu alta perquè en quedés constància.

El ministre d’Interior va defensar que tots els expedients d’expulsió tenen seguiment i que hi ha un alt índex de retorn a Espanya, malgrat que els tràmits administratius són molt llargs.

Algesires no esperava ser protagonista d’un succés investigat com a terrorisme gihadista. «Sempre saps que estem al rovell de l’ou, però mai et creus que passarà res», va admetre Antonio, un veí que s’ha emportat tota la jornada pendent de les càmeres de televisió que van convertir la plaça Alta d’Algesires en un plató. L’assassinat de Diego Valencia ha constatat a la ciutat del Camp de Gibraltar que l’amenaça gihadista és una realitat que hi conviu, als seus propis carrers.

El dolor pel crim, el sagristà era un «home bo de veritat», molt estimat per molts habitants d’Algesires, es va barrejar l’endemà amb la commoció per la vulnerabilitat que senten els veïns. A les 21.40 el seu fèretre arribava a l’església on passava ell bona part del seu dia a dia. De nou, molts veïns esperaven per mostrar-li el seu respecte. «Pobre, mira que era bo», deia una dona entre llàgrimes abans de donar el condol a la família del mort, casat i amb dues filles, que durant anys havia regentat una floristeria i que era molt conegut en molts cercles per la seva vinculació amb la Setmana Santa i el carnaval. «Bon pare, bon avi, bona persona. Era bo», deia un altre pròxim.

L’altre rector apunyalat pel detingut, Antonio Rodríguez Lucena, que va ser agredit a l’església de Sant Isidre, ha sigut donat d’alta de l’hospital després d’una intervenció quirúrgica per una violenta agressió i als seus 74 anys demana que el deixin descansar. Ha sigut un cop, però els veïns comenten arremolinats en grupets en l’escena de l’assassinat que «la tragèdia hauria pogut ser molt pitjor».

Va ser una jornada de dol llarga i intensa a la ciutat, de 122.000 habitants i una comunitat islàmica que suma unes 15.000 o 20.000 persones. A Algesires, va presumir el seu alcalde, José Ignacio Landaluce, hi conviuen 129 nacionalitats. El cens oficial recull 10.325 estrangers, la majoria del Marroc. Sense papers o que hi resideixen de manera irregular n’hi ha molts més, admeten els responsables de les comunitats religioses musulmanes.

La tensió es va notar durant la multitudinària concentració a les dotze del migdia per mostrar el dolor per la tragèdia. Prèviament, el portaveu de Vox al Parlament andalús, Manuel Gavira, havia acudit a la plaça amb un discurs que alertava contra la «immigració il·legal descontrolada» i advertia que la cultura musulmana «és incompatible amb la nostra».

Notícies relacionades

Missatges en xarxes i propaganda extremista: la radicalització de l’atacant d’Algesires, al focus de la investigació

Com més població, més recursos

Va ser llavors quan van començar a arribar representants de la comunitat islàmica d’Algesires, a deixar clar que la seva religió «no és violenta» i mostrar «la seva vergonya i el seu dolor» pel que havia pasat, hi va haver veïns que van recriminar la seva presència. Les crides a la calma i la moderació de la majoria d’assistents van acabar apagant els diversos conats d’enfrontaments que es van viure a la plaça.

«És un peix podrit i punt», va dir Bouchra el Kaizini, a Algesires des del 2006, casada amb un espanyol i mare d’una nena espanyola. «El dolor és doble per a nosaltres pel mal que ens fa», va afegir mentre un senyor amb abric i corbata els acusava de l’assassinat. «I els infidels som els cristians, diuen, els cristians», es va queixar una feligresa de l’església de La Palma mentre un murmuri general li va demanar silenci.