ERC tanca la ferida de la B-40 i activa el ‘mode referèndum’

Si hi havia dubtes sobre si la rendició d’ERC al PSC, per la B-40, dijous li passaria factura a Pere Aragonès, en el congrés del partit d’aquest dissabte, aquests es van esvair als 15 minuts de començar el conclave. La pujada a l’escenari del president va ser rebuda per una llarga salva d’aplaudiments i aclamacions pels més de 1.400 delegats presents a la Fira de Lleida. Es complien així les previsions de la direcció que apostaven pel fet que la militància entendria que s’havia cedit en l’autovia per mirar d’aconseguir un «bé superior»: els pressupostos.

Ha sigut, doncs, un congrés balsàmic que ha servit per estroncar ferides i tancar el cercle iniciat amb l’acceptació de la moció socialista sobre l’autovia orbital. Resolt aquest front i a l’espera que es formalitzi el pacte de pressupostos (l’elixir que donarà un any de tranquil·litat a Aragonès al capdavant de la Generalitat), ERC va continuar amb el seu pla establert per a aquest conclave, activar el ‘mode referèndum’.

Aragonès va agrair als congregats la «comprensió i empatia» per la decisió presa i va assenyalar que el partit republicà no és «dels que es rendeixen ni es deserten de les seves obligacions. No deixem que dels problemes s’encarreguin d’altres», va asseverar abans de recordar que «en aquests moments difícils en què la inflació es menja els sous encara molt baixos és quan cal exercir el lideratge», va apuntar. «Governar no és fàcil», va sentenciar.

A Aragonès el va precedir la secretària general adjunta, Marta Vilalta, que va asseverar, en la mateixa línia que el president que les «decisions complexes són per als valents», amb referència a l’aval d’Esquerra a la via ràpida pel Vallès per salvar les negociacions pels pressupostos amb el PSC: «Les decisions estan reservades pels qui arrisquem, és una nova lliçó de responsabilitat, generositat i sentit de país», ha reivindicat.

On més còmode es va sentir Aragonès va ser en el desglossament del motiu i abast d’aquest congrés, la posada de llarg de la proposta d’ERC per arribar a un acord de claredat que permeti la celebració d’un referèndum d’autodeterminació en què totes les parts acceptin el resultat. «Farem que es voti. Perquè la negació del dret a decidir és el que fa que el conflicte continuï. És hora de confiar en la ciutadania i que l’Estat deixi de tractar-nos com a menors d’edat», va sentenciar.

No hi va haver sorpreses en la votació de la ponència que proposa l’anomenada ‘via Montenegro’, és a dir, posar de llistó, en un referèndum d’autodeterminació pactat, un 50% de participació i un 55% de suport. I serà amb el rang de proposta oficial del partit amb què Aragonès (amb un 96,8% de vot favorable) començarà a moure fitxa pròximament, una vegada es tanqui el culebró pressupostari.

Missatges a Junts

La número 2 del partit, Marta Rovira, va compartir amb Aragonès la mirada més «estratègica» i va defensar l’eina referendística perquè és la més «inclusiva» i perquè «només els «demofòbics», els que tenen por de la democràcia, «s’hi desvinculen». I, posats a fer en aquella fase, va cridar a «recuperar» la majoria de l’1-O i la del 3-O, per a la qual cosa «es necessita unitat».

«Quan més ha avançat el moviment independentista ha sigut quan ha agafat l’urna com a icona. I si volem guanyar hem de reivindicar espais de debat honestos», va dir la número 2 d’ERC des de Ginebra, on viu, amb referència a l’estat major o «sanedrí» en el qual siguin presents totes les forces i entitats. Uns espais creats «des de la llibertat de cada un, llibertat de pensament i sense tuteles ni apriorismes», va sentenciar. No va esmentar ningú, però se la va entendre del tot.

La creació d’un estat major va ser una de les tres grans condicions que va posar Junts per no sortir del Govern. Però ERC sempre, ja des de la negociació per al pacte d’investidura, s’ha oposat que aquest «sanedrí» s’edifiqui al voltant de Puigdemont. De fet, Pere Aragonès va assenyalar en el seu primer debat d’investidura (el fallit) que el president no pot rendir homenatge a ningú.

Rovira va fer una altra crítica a Junts quan va presumir dels resultats del diàleg amb el Govern. «Aquesta ha sigut la primera vegada que ERC ha pogut influir la legislatura espanyola. I hem aconseguit que l’Executiu reconegui que hi ha un conflicte polític. D’altres, amb molts més anys de possible influència, mai els van fer seure en una taula de diàleg», va asseverar. I aquests «altres», a més, critiquen el Govern català per les seves negociacions a Madrid valent-se fins i tot de «mentides».

Notícies relacionades

Salvador Illa (PSC): «Aragonès està bloquejant un acord per als Pressupostos»

El PSC veu insuficient el gest d’ERC amb la B-40 per pactar ja els pressupostos

Per finalitzar, un missatge a mig camí del rearmament moral de la militància i de l’avís a l’adversari postconvergent. «Som el partit gran que defensa Catalunya a tot arreu. Des de la presidència de la Generalitat, a les Corts espanyoles, a Brussel·les, a Estrasburg, a l’ONU, però també als micropobles i a les grans ciutats», va afirmar

Oriol Junqueras, per la seva banda, va advocar pels «grans fronts democràtics» en què va convidar, sense citar, Junts a sumar-se a treballar per l’objectiu de la independència, en aquest cas, a adherir-se al debat sobre l’acord de claredat. «El nostre camí [el referèndum] és el que genera més consens. No veiem cap alternativa i no veiem que ningú ens expliqui altres opcions. I no és una crítica», va dir. Davant això, va demanar «reconstruir majories democràtiques, que contra més fortes siguin, més temps retallaran. I per tant, els que ara no s’afegeixin a l’única proposta que hi ha només fan que retardar terminis».