La cessió en la B-40 dilueix la posada de llarg de la ‘via Montenegro’ d’ERC

Però la dura realitat política, en forma de cessió al PSC en la qüestió de la B-40, ha tret brillantor a aquesta posada de llarg. L’enuig d’algunes seccions locals d’ERC, per exemple la del Vallès Occidental, per la renúncia a combatre l’execució de l’autovia orbital en nom d’aconseguir que hi hagi pressupostos és obvi i notori. I caldrà veure si observable durant el congrés.

Els republicans comptaven, fa unes setmanes, amb tenir ja encarrilats, a finals de gener, els Pressupostos de la Generalitat, els que els donarien oxigen, probablement, per acostar-se al final de la legislatura. I amb el «dia a dia» encarrilat era el moment d’impulsar l’allunyament del PSOE i del PSC que els sondejos semblen aconsellar de cara a les pròximes eleccions locals després d’uns intensos mesos de negociació i pacte entre els dos bàndols.

I per allunyar-se mútuament –perquè el PSOE necessita distanciar-se tant d’ERC com els republicans dels socialistes– res millor que el xoc declaratiu sobre la qüestió territorial. I res millor per a això que un instrument, com el referèndum, que posa en qüestió la unitat d’Espanya.

I en paral·lel, en una espècie de 2x1, res millor que posar en la primera línia del debat públic aquest instrument que pot desembocar a la independència de Catalunya per guanyar-se la confiança d’un electorat independentista que tantes fotos d’Aragonès amb Pedro Sánchez ha vist en els últims mesos.

El ‘pack’ era invencible. Un congrés en el qual, alhora, celebrar els fruits de la taula de negociació, en matèria de desjudicialització i presumir d’haver aconseguit àmplies majories polítiques i socials per als pressupostos. La mirada dirigida cap a les municipals.

Notícies relacionades

ERC cedeix davant el PSC i accepta les obres de la B-40 per desencallar els pressupostos

El PSC veu insuficient el gest d’ERC amb la B-40 per pactar ja els pressupostos

La gestió de la ‘via Montegro’, l’Acord de Claredat, estarà comandat pel president. Però, per posar-s’hi i designar, per exemple, l’encarregat d’organitzar el «debat social», segons diu la ponència, calia formalitzar, mitjançant el vot dels militants, la pròpia existència de la proposta. Que no era un mer desideràtum. Ja desacreditat, per cert, pel ple del Parlament, en el qual Junts es va alinear amb el PSC i altres forces per mirar de desautoritzar-la.

Però el pla es va fer miques pel bloqueig del PSC als comptes llevat que ERC renunciés a algun dels seus posicionaments més ideològics, la B-40. El congrés es celebra sense tenir encara resposta definitiva de Salvador Illa al gambit de dama (renúncia ideològica a canvi de pressupostos) ofert pel Govern després de veure que les vagues s’acumulaven, aquesta setmana, davant l’Executiu. I després de comprovar que la porta posterior dissenyada per ERC, una pròrroga pressupostària amb aprovació de les noves partides econòmiques via decret llei, era interceptada pel PSC i per Junts. S’ha d’esperar a la firma de l’acord definitiu aquesta setmana perquè doni oxigen a Aragonès almenys per a aquest 2023.