Revisió al pla de Feijóo: de la llista més votada al CIS i el Falcon

Els conservadors proposen que l’alcalde sigui el que més vots obté a les urnes. «A França, Itàlia, el Regne Unit, Grècia, Alemanya i Portugal, el candidat més votat es converteix en alcalde. Aquesta proposta és un mitjà per evitar que les alcaldies es negociïn en un despatx i no es pugui mercadejar, per exemple, amb la regidoria d’urbanisme», explica el vicesecretari.

Pons vol insistir que aquest sistema, que obligaria a canviar la llei orgànica del règim electoral general (Loreg), no suposaria «cap menyscapte a les competències del ple municipal». «Hauria d’atraure’s suports i hauria de decidir si li interessa una coalició, delegar regidories... Com ara, però la diferència és que aquesta tasca recauria sí o sí en el més votat», explica.

No han inclòs les autonomies i el Govern central perquè, argumenta Pons, la «naturalesa juridicopolítica és diferent i no es pot imposar a un parlament [autonòmic o nacional] tret que es creï un sistema presidencialista, i no és la idea». «Els ajuntaments són òrgans de gestió administrativa local. A les autonomies només es podria estendre com a costum o com a mecanisme corrector, com passa ja a Astúries, Castella-la Manxa i el País Basc [per facilitar la investidura en la segona votació]», comenta.

Afirma que en les generals ja és un «costum» i recorda que el 1996, quan el PP va guanyar al PSOE per gairebé 300.000 vots, el socialista Felipe González «va tenir la grandesa de saber que al país li convenia un canvi» i va deixar pas a José María Aznar sense intentar cap aliança amb altres grups.

Per Pons, a Espanya hi ha una «sobreabundància de normes» i moltes de redactades «amb poca precisió jurídica». «Tinc la sort d’haver sigut parlamentari molt temps [va ser senador 10 anys; diputat, set, i ara ocupa un escó del Parlament europeu des de fa nou]. He vist com es redactaven als 90 i ara. Llavors hi havia paciència i un extraordinari rigor tècnic. Ara es redacten amb pressa per donar satisfacció a Bildu, ERC i el PNB i s’estan construint ‘Frankensteins’ normatius», relata. Pons explica que a Brussel·les hi ha una oficina així que té dos objectius: que les lleis «durin el màxim possible i que hi hagi les mínimes possibles». El vicesecretari aprofita per posar com a exemple de mala redacció normativa la llei del ‘només sí és sí’, amb la qual delinqüents sexuals estan veient rebaixades les seves condemnes.

Els populars també volen que es reguli el debat sobre l’estat de la nació perquè sigui anual. En els últims 10 anys s’ha perdut aquesta periodicitat amb la qual el va promoure Felipe González el 1983. Mariano Rajoy només en va celebrar tres en els set anys que va estar a la Moncloa. Pedro Sánchez un, el 2022, malgrat que va arribar a la presidència de Govern el juny del 2018.

Durant la conversa, Pons cita diverses vegades González per bé. «Felipe ens influeix», comenta. La comunicació entre l’expresident i Feijóo «és més habitual del que alguns puguin creure», comenten fonts de l’equip del líder del PP. «Probablement parla més amb Feijóo que amb Sánchez», comenten amb maldat.

El pla dedica un apartat a «mesures per a un bon govern», que inclou la creació d’un registre sobre l’ús dels vehicles que tenen a disposició el cap de l’Executiu i els ministres (entre d’altres, l’Airbus A310, el Falcon 900 i l’helicòpter Super Puma). «Cal prohibir que el president pugui utilitzar un Falcon per anar a un concert, a un casament o a un míting. L’ús que fa Sánchez de vehicles de l’Estat es consideraria delicte de finançament il·legal a la resta d’Europa», assegura. Quan se li recorda a Pons que també Rajoy va acudir en alguna ocasió a actes del PP amb el Falcon, respon que «cal deixar de fer-ho».

I quan se li pregunta sobre què li sembla que els diputats i senadors no hagin de donar cap justificació pública als seus desplaçaments (en avió, barco, tren, autobús o cotxe), respon que caldria estudiar-ho. El vicesecretari reclama posar fre «abans» a les activitats del Govern que a les dels diputats i senadors.  

Els conservadors proposen que es regulin els supòsits d’inelegibilitat dels candidats a magistrats del Tribunal Constitucional. No ho podran ser aquells que hagin sigut membres d’algun govern, partit o sindicat en els últims cinc anys. «No pot passar això d’ara. Les abstencions dels nous membres del Constitucional ens faran vergonya. Sánchez ha posat dos cavalls de Troia», afirma amb referència a l’exministre Juan Carlos Campo i l’exassessora de la Moncloa Laura Díez. «Ha de ser el menys polític dels tribunals», assenyala.

Pons assegura que durant l’última negociació amb el Govern per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que finalment no es va culminar, les dues parts van acordar introduir aquestes condicions també per als jutges que facin el camí de tornada. Aquest fre a les portes giratòries també afectaria el fiscal general, segons el PP.

«La situació de RTVE i de l’agència Efe és inacceptable, indecent. A TVE s’han fet habituals les llistes negres, l’expulsió de periodistes, la manipulació de notícies i l’audiència ha caigut per sota del subsol», es queixa Pons. Els populars reclamen la «professionalització i independència» de les persones que es posin al capdavant de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS).

«Quan arribem al Govern estudiarem el que ha passat al CIS i potser el PSOE hagi de pagar els estudis sociològics que ha fet aquests anys, perquè l’han ajudat i [això] pot ser finançament il·legal», avisa.

El «pla de qualitat institucional» s’ha elaborat durant quatre mesos amb Pons de coordinador i, segons explica, hi han col·laborat institucions, diplomàtics i institucions que han demanat discreció.