ERC i el PSC asfalten la «carretera» cap als pressupostos

El gest públic d’Aragonès venia precedit d’un balanç de danys. Els republicans concedien als socialistes una «victòria»: no es tracta de la B-40 per si sola, sinó de retocar la posició política d’un partit i de posar en perill un dels seus consellers. Hi ha discrepàncies internes a Esquerra que la formació intenta disminuir recalcant que es podia prioritzar el pacte global dels comptes i no deixar perdre la borsa de milions total per una obra que depèn i que finança el Govern espanyol. Encara que els seus militants del Vallès puguin oposar-s’hi i malgrat el conseller de Territori, Juli Fernàndez, nomenat fa menys de quatre mesos, després de la marxa de Junts, acostumat a la batalla territorial contra el Quart Cinturó i amb una llarga hemeroteca de declaracions crítiques amb la carretera. Ell pagarà el preu, però és qüestió de prioritats. El cap del Govern podia permetre’s una cessió, fins i tot apaivagar el titular que haurà de vigilar el compliment de l’obra, però no perdre la legislatura. I amb això també va jugar el PSC: per pactar, s’havia de deixar clar que no es buscava «apuntalar» ERC, sinó exhibir la seva minoria. D’allà el tot o res.

El PSC ha basat la negociació en la recerca del reconeixement polític per part d’ERC. La mà estesa d’Illa, ja a l’agost, va comptar amb el rebuig d’Aragonès malgrat la predisposició del llavors conseller de Junts, Jaume Giró. Les declaracions del president d’Esquerra, Oriol Junqueras, acusant-los d’haver aplaudit el seu empresonament amb entusiasme, van enervar el PSC i es van alçar les primeres veus contràries a qualsevol pacte. No va ser fins dimecres passat quan un dirigent republicà va exclamar que elegia (i reconeixia) els socialistes com aliats: Gabriel Rufián. Un gest que Illa va posar en valor. La negociació entre el Govern i el PSC estava enrocada i l’abstenció d’ERC al decret anticrisi del Govern al Congrés per pressionar es va interpretar com una manera d’«obviar» el PSC, de treure poder a Illa davant Sánchez. Una desautorització infructuosa, a ulls del PSC, tenint en compte que els dos dirigents mantenen una relació d’especial confiança forjada durant l’etapa d’Illa com a ministre de Sanitat i que el president havia donat llibertat a Illa. Hi va haver resposta. El partit havia registrat una moció al Parlament que va acabar convertint-se en un ultimàtum a ERC i s’havia aliat amb Junts perquè la pròrroga pressupostària, també sotmesa a votació al ple, es vehiculés a la Cambra com un projecte de llei, fet que els permetia advertir a Aragonès que el seu pla b –governar a cop de decret– quedaria reduït als designis dels altres dos grups. El nerviosisme es va escampar a ERC i es va saldar amb la cessió de la B-40. 

Les negociacions es reprendran dilluns. Pausa per decòrum a causa del congrés d’ERC a Lleida, on la direcció arriba amb la moral caiguda per la concessió però disposada a apaivagar les tensions internes per concentrar els seus en la ‘via Montenegro’ com a següent pas a la taula de diàleg després de la reforma penal, encara pendent de resultats de pes per als seus dirigents, especialment per a Junqueras. Queden «serrells» per firmar els pressupostos i el PSC pressionarà perquè sobre paper quedi reflectit el compromís amb l’«ampliació» de l’aeroport de Barcelona, no una mera «millora de la capacitat» aeroportuària, com vol Esquerra, i per concloure les inversions territorials i les partides per a la llei de la ciència o la llei de barris. Es preveu arribar al pacte la setmana vinent, tot i que podria no ser dilluns i programar un Consell Executiu extraordinari a l’habitual dels dimarts. Abans, imatge inèdita: el primer partit de l’oposició, amb els mateixos diputats que Esquerra i una victòria en vots, donant oxigen al seu rival.