Enquesta eleccions Barcelona: Trias surt al capdavant però es manté la pugna a quatre

Barcelona té per endavant quatre mesos d’autèntic vertigen electoral. Quatre anys després de l’ajustat veredicte de les urnes i el turbulent desenllaç de les negociacions per la vara de comandament municipal, la pugna que es lliurarà de cara als comicis del 28 de maig sembla molt més disputada encara. L’enquesta preelectoral que el Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) ha elaborat per a EL PERIÓDICO després de la inesperada sortida de l’equip de govern del candidat del PSC, Jaume Collboni, certifica el terratrèmol que ha suposat la irrupció de Xavier Trias en la carrera per l’alcaldia. L’exalcalde i candidat de Junts s’ha col·locat en primera posició, però els quatre principals aspirants són en un mocador i es mouen en una forquilla de tan sols tres regidors.

Junts guanyaria les eleccions per un estret marge sobre el PSC, i tots dos superarien Barcelona en Comú i ERC, que el 2019 van empatar en regidors. De fet, el guanyador dels últims comicis, el republicà Ernest Maragall, seria el gran damnificat per la tornada de Trias i cauria a la quarta plaça en la que serà la primera cita amb les urnes després de la ruptura entre ERC i Junts a la Generalitat. En el cas de l’actual alcaldessa, Ada Colau, acusaria el desgast de vuit anys de gestió i es quedaria amb la medalla de bronze. Seria superada per Collboni, que fins divendres passat era el primer tinent d’alcaldia i que també veu frenada la seva escalada amb l’entrada del candidat de JxCat

Aquests moviments complicarien una mica més la governabilitat, i reduirien les opcions d’aliances estables al tripartit d’esquerres o a un pacte Junts-PSC com el que dirigeix la Diputació de Barcelona. En qualsevol cas, s’ha de recordar que si no s’aconseguís forjar un acord que sumés els 21 regidors que marquen la majoria absoluta, Trias seria alcalde com a candidat de la força més votada.

Segons el sondeig, elaborat a partir de 801 entrevistes del 23 al 25 de gener, just després de la renúncia de Collboni, Trias aconseguiria el 22% dels vots i 11 regidors (avui en té 5). L’avantatge sobre els socialistes és de tot just 1,3 punts i un sol regidor. El PSC obtindria el 20,7% dels sufragis i 10 regidors (ara en té 8). Els dos partits farien un salt molt significatiu al tauler municipal. Amb Elsa Artadi com a alcaldable, els postconvergents van quedar cinquens fa quatre anys i ara pujarien més d’11 punts. Collboni va ser tercer el 2019 i ara creixeria en més de dos punts.

Maragall i Colau, primer i segona fa quatre anys, retrocedirien de manera notable. Després de dos mandats, l’alcaldessa es quedaria amb el 17,8% dels vots i 9 regidors (avui en té 10), cosa que suposa una pèrdua de tres punts i un regidor. I després de facilitar l’aprovació de tots els pressupostos de Colau i Collboni, ERC cauria fins al 15,8% de les paperetes i 8 regidors (avui en té 10), 5,5 punts i dos regidors menys que el 2019. És a dir, a quatre mesos per a les eleccions, Trias li treu 6,2 punts a Maragall i 4,2 punts a Colau, mentre que Collboni té 3 punts d’avantatge sobre Colau i 5 sobre Maragall.

Aquestes diferències són poc determinants perquè un de cada quatre barcelonins (26,2%) afirmen que estan indecisos. Junts i Barcelona en Comú són les formacions amb un electorat més activat en el dia d’avui, però els resultats finals dependran de la capacitat de PSC i ERC per mobilitzar els seus. Amb l’aposta per Trias, JxCat aconsegueix retenir 7 de cada 10 votants del 2019 i, a més, arrabassa a ERC una quarta part dels electors (25%). L’exalcalde, que va guanyar les eleccions el 2011 sota la sigla de CiU, és l’únic candidat que aconsegueix atraure, en una mesura o una altra, votants de tots els partits.

Colau també manté una alta fidelitat del seu electorat (58,8%), tot i que 1 de cada 10 votants escolliria avui la papereta del PSC. El que compensa aquesta fuga és que Barcelona en Comú absorbeix el 12,5% dels votants de la CUP, cosa que impedeix als anticapitalistes fer-se un lloc a l’ajuntament. Quant a Collboni, tot i que la seva fidelitat de vot és molt similar a la de Colau (57,9%), és el candidat amb més percentatge d’indecisos, que s’acosta al 30%. No obstant, el bon moment de la marca socialista el fa atraure votants de totes les forces no independentistes, tant a l’esquerra com a la dreta.

Maragall, en canvi, només aconsegueix retenir el 43,2% dels que el van convertir en guanyador de les últimes eleccions, i a la fuga del 25% dels seus votants en direcció a Junts s’hi afegeix que un percentatge similar d’electors (23,5%) es declaren indecisos. De fet, l’enquesta detecta una desorientació important entre els barcelonins, com demostra el fet que l’ordre dels quatre principals partits varia tant en la intenció directa de vot (el vot sense ‘cuina’) com en la pregunta de qui creuen que guanyarà el 28-M. En vot directe, Barcelona en Comú se situa en primer lloc amb un punt d’avantatge sobre Junts, quatre sobre el PSC i sis sobre Esquerra. Colau lidera la intenció directa de vot en totes les franges d’edat excepte entre els més grans, on dominen Junts i PSC.

Gairebé la meitat dels enquestats no es pronuncien sobre qui creuen que guanyarà les eleccions. Entre els que sí que hi responen, el favorit és Collboni (17,6%), seguit de Colau (14,4%), Maragall (10,9%) i Trias (9,7%). Els votants del PSC són els que més creuen en la victòria del seu partit (38,3%). Entre els electors de JxCat i Barcelona en Comú, la confiança en les opcions dels respectius alcaldables se situa al voltant del 25%. Només el 18% dels votants d’ERC creuen que Maragall repetirà triomf.

L’hemicicle de l’ajuntament es completaria amb els 3 regidors que obtindria el PP en el retorn a l’arena política de Daniel Sirera, que aconseguiria el 7,3% dels vots. Els populars creixerien 2,3 punts i sumarien un regidor respecte al 2019, una collita escassa perquè amb prou feines capitalitzaria la desaparició de Ciutadans, que fa 4 anys va arribar al 13,2% dels vots i 6 regidors dins de la coalició Barcelona pel Canvi que liderava Manuel Valls. Sirera només atrau ara el 14% d’aquest electorat.

Notícies relacionades

Sondeig eleccions Barcelona: un de cada quatre barcelonins prefereixen Trias com a alcalde

Així estan les enquestes de les eleccions municipals a Barcelona 2023

Així, la dreta no independentista perdria en conjunt 11 punts i 5 regidors. Les dues bones notícies per a Sirera són que, primer, aconseguiria barrar-li el pas a Vox al quedar-se amb el 20% dels seus votants, i segon, tant els electors de Cs com els de Vox consignen una indecisió superior al 40%, cosa que ofereix al candidat del PP un gran sac de votants potencials en els quatre mesos que resten per a la cita amb les urnes.

Com sempre, però més encara en vista d’una batalla tan igualada, la participació en les eleccions serà decisiva per inclinar la balança. A quatre mesos vista, tres de cada quatre barcelonins (74,7%) donen ja per fet que aniran a votar el 28 de maig, un percentatge alt però inferior que en l’enquesta preelectoral que el GESOP va elaborar el maig del 2019, quan superava el 85%. A l’hora de la veritat va votar el 66% de l’electorat.