Junts fitxa l’alcalde postconvergent de Martorell per a les municipals

L’acord és important perquè Martorell és un oasi postconvergent al Baix Llobregat, feu socialista on ni Junts ni el PDECat obtenen cap alcaldia i amb prou feines tenen representació als ajuntaments. No en va, en les últimes eleccions municipals, el PDECat, sota el nom de Junts per Catalunya –quan encara competien junt amb l’expresident Carles Puigdemont– va quedar per darrere de Vox en nombre de vots en més d’un municipi important. El mateix passa a l’entorn de Barcelona, tret del regidor de Badalona i dirigent de Junts, David Torrents.

Fonollosa governa amb majoria absoluta i amb un estil molt personalista basat en la gestió municipal i allunyat de fogonades sobiranistes o polèmiques identitàries. Amb aquest estil i identificant-se com una persona de perfil convergent al marge de les actuals sigles de PDECat, Junts o d’altres, Fonollosa disposa de majoria absoluta sobrada: 12 dels 21 regidors són del seu grup. El segon partit és el PSC, amb quatre regidors.

El pacte es traduirà, un cop sigui ratificat, en una coalició electoral. D’aquesta manera, el partit de Turull podrà comptabilitzar els regidors de Fonollosa com a propis a efectes de portar a terme el recompte de diputats provincials i, a canvi, durà a terme l’enviament censal dels fullets de la candidatura a Martorell, la candidatura del qual es dirà Junts per Martorell Compromís Municipal. A part d’aquesta actuació, el partit de l’expresident no participarà en l’elaboració de la llista, ni en els continguts programàtics, ni desembarcarà a la campanya del candidat a la reelecció, que es mantindrà fidel a la seva vocació personalista i allunyada de les sigles tradicionals per basar-se en la seva gestió municipal. No en va, a la papereta de la seva llista no hi haurà cap logotip, sinó la fotografia de Fonollosa.

«Hi ha partit»

Amb aquest fitxatge, impera l’optimisme a Junts de cara a les municipals. O, en qualsevol cas, la percepció per part dels de Turull que «hi ha partit» davant les altres grans forces en lliça com el PSC i ERC. Una cosa que fa pocs mesos, quan Junts encadenava polèmiques internes i tancava el seu congrés estival amb una tensió indissimulada entre sectors, no era gens clara.

Notícies relacionades

Així va ser el sopar de Jordi Turull i els consellers de Junts que podia haver canviat el destí del Govern

Jordi Sànchez confirma que Carles Puigdemont no volia entrar en el Govern amb ERC

El nou clima es basa sobretot en el retorn de Xavier Trias com a candidat per Barcelona, fitxatges com els de Fonollosa a Martorell i aliances al Penedès o a Lleida, així com la candidatura de Gemma Geis per Girona i la possibilitat de teixir microaliances, com a Sant Adrià de Besòs amb el grup MES (Moviment d’Esquerres). L’objectiu és constituir 800 llistes, optar a l’alcaldia de la capital catalana, intentar superar el desgast de Girona, mantenir allà l’alcaldia i competir en totes les capitals de comarca. Quant a l’àrea metropolitana, es confia en l’‘efecte Trias’ per evitar que el resultat sigui tan catastròfic com fa quatre anys.

La pacificació interna que ha imposat el nou secretari general contribueix a centrar la formació en aquesta competició municipal. En aquest sentit, les reunions de l’executiva i els consells nacionals se celebren en un clima de més cohesió. La decisió de prioritzar pactes amb altres forces independentistes però sense vetar l’opció d’aliances amb altres partits també ha incrementat les possibilitats que Junts obtingui una millor posició després de les eleccions en les negociacions per formar governs municipals.