Infraestructura estratègica

Aeroport de Barcelona-el Prat: el debat semàntic sobre ampliar o modernitzar

Es bategi com es bategi, només hi ha dues opcions per fer créixer les instal·lacions aeroportuàries al delta del Llobregat

Aeroport de Barcelona-el Prat: el debat semàntic sobre ampliar o modernitzar

Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

El 2019 es van superar els 52 milions de passatgers. La pandèmiava frenar aquesta progressió, però els experts alerten que, entre aquest any i el que ve, podrien produir-se novament aquests moments de saturació, que generen retards, molèsties als usuaris i aerolíniesinsatisfetes. L’aeroport del Pratdues pistes paral·leles, que són les que s’utilitzen habitualment, una llarga al costat muntanya (07L/07L/25R) i una altra de més curta al costat mar (07R/25 L). N’hi ha una tercera, la pista transversal (02/20), operativa en els vols nocturns. Amb aquesta configuració, amb aquesta capacitat operativa, no es pot augmentar el nombre de vols intercontinentals.

En les últimes setmanes, suposadament en la recta final de la negociació dels pressupostos de la Generalitat, la discussió entre ERC i el PSC ha tingut a debat tres projectes d’infraestructures de molt diferent calat. La continuació de la B-40 o quart cinturó, la instal·lació del Hard Rockal Camp de Tarragona i, aclarits els dos primers, de forma més insistent, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. No obstant, obviant la realitat del que es pot o no es pot fer en aquest espai, els polítics republicans i socialistes discuteixen ara el terme, la paraula, el concepte, amb el qual batejar el que tots dos acceptarien per escrit en un eventual pacte.

Soroll sobre els veïns o allargar

El 1999, el pla director de la infraestructura aeroportuària establia que es treballaria amb pistes independents, és a dir, amb enlairaments i aterratges per una pista o una altra. Així, hi ‘cabien’ fins a 90 operacions per hora. El conflicte va aparèixer quan, a l’utilitzar la pista llarga perquè les aeronaus s’enlairessin, els veïns de Castelldefels i Gavà Mar es van mobilitzar per protestar pel soroll, cosa que va provocar que es reconfigurés el sistema i que, a tot estirar, actualment s’hi puguin fer 78 operacions per hora.

L’espai natural on es troba l’aeroport, en ple delta del Llobregat i amb nombroses figures de protecció ambiental que el preserven, condiciona qualsevol projecte d’ampliació, modernització, renovació o el concepte amb què decideixin batejar la cosa. No obstant, només hi ha dues alternatives: o es canvia la configuració actual de les pistes (amb la contaminació acústica que comporta) o bé s’allarga la pista més curta en 300 o 500 metres perquè puguin utilitzar-la els avions de gran capacitat i s’arribin a les 90 operacions per hora desitjades (i en aquest cas s’afectin els aiguamolls annexos).

Tal com recull l’estudi de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) publicat l’any passat sobre el debat de l’aeroport, després d’analitzar com està dissenyat, quina és la necessitat de protecció de l’entorn i, sense oblidar la preocupació pel creixement sostenible en plena crisi climàtica, només hi ha aquestes opcions. Tocaria parlar amb els ajuntaments, ja que s’afectaria unes 15.000 persones de 8.000 vivendes de la zona, i insonoritzar els edificis que se situen a 2.500 metres de la pista llarga. O bé allargar la curta, proposta al seu dia d’Aena que va generar mobilitzacions i el rebuig d’ERC.

Foment del Treball, a la seva

Notícies relacionades

Mentrestant, a Foment del Treball, els dilluns de cada 15 dies es continua reunint la comissió per debatre la fórmula que ha de permetre el creixement de l’aeroport del Prat. A quatre mesos escassos de les eleccions municipals, és més que previsible que s’agreugi el debat a Barcelona sobre la conveniència d’ampliar la infraestructura. Malgrat que tant el gestor aeroportuari com la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, han insistit moltes vegades que les inversions en la infraestructura hauran d’esperar al pròxim Document de Regulació Aeroportuària (DAURA), més enllà del 2026.

La comissió, que funciona des de setembre sense informar públicament dels avanços, continua escoltant els compareixents. Estan avaluant l’oferta d’Aena que els va explicar en el seu moment la directora de Planificació de l’empresa, Elena Mayoral, i també han escoltat representants de Fira de Barcelona, regidors de l’àrea metropolitana, tècnics aeroportuaris.