Els tres escenaris sobre el futur de Carles Puigdemont segons les decisions que prengui la justícia europea

Tota l’estratègia de defensa de Puigdemont comparteix objectiu: tornar a Catalunya al més aviat possible. Aquest serà el seu següent pas si el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) estima les seves demandes contra el Parlament Europeu per no haver-lo defensat prou i haver concedit el suplicatori cursat pel jutge del Suprem Pablo Llarena. Això va suposar l’aixecament de la immunitat que el protegia en la resta de països europeus. Dins d’Espanya, l’instructor del procés no ho va sol·licitar a l’entendre que no era preceptiu per procedir al seu arrest, mesura que s’adoptarà quan posi un peu a aquest costat de la frontera amb independència del que resolgui la justícia europea, segons assenyalen fonts de l’alt tribunal.

Gran part del debat que es va desenvolupar durant les vistes celebrades en el Tribunal General els passats 24 i 25 de novembre entre l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, i el representant del Parlament Europeu i l’Advocacia de l’Estat espanyola va versar sobre la immunitat concreta que Llarena va demanar que fos aixecada; el jutge del Suprem va deixar al marge la relativa a Espanya perquè Puigdemont ja havia sigut processat per sedició quan va ser elegit eurodiputat i l’autorització de la Cambra només és preceptiva anteriorment.

Si el TGUE dona la raó al Parlament Europeu, el representant del qual va al·legar durant la vista del dia 25 passat que segons la seva opinió se li havia concedit la condició de diputat «probablement de manera il·legal», ja que Espanya no li reconeix la credencial, al no haver acatat la Constitució de forma presencial al Congrés, Puigdemont pensa recórrer la sentència davant el tribunal superior: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Un moviment que fonts de la seva defensa no creuen que també faci la Cambra en cas d’una resolució adversa als seus interessos. Per això, Puigdemont té previst tornar a Espanya quan decideixi el TGUE.

L’altre procediment important del qual està pendent Puigdemont per adoptar les seves pròximes decisions és el relatiu a les qüestions prejudicials que va plantejar el jutge Llarena en relació amb les euroordres. El magistrat espanyol va elevar al TJUE una sèrie de preguntes després de la negativa belga a entregar a l’exconseller Lluís Puig al entendre que el Suprem no era el tribunal competent per investigar-lo i jutjar-lo.

El primer assalt d’aquesta batalla judicial va ser guanyada pel Suprem, al declarar l’advocat general de la Unió Europea que un país només pot denegar una entrega davant vulneracions sistèmiques de drets humans, cosa que no passa a Espanya. La sentència definitiva s’espera per a final d’any, tot i que podria retardar-se en l’improbable cas que s’accepti la petició de la defensa de Puigdemont de reobrir la fase oral per l’aparició de nous fets rellevants, amb referència a l’espionatge que diu haver patit a través del software Pegasus.

Si el TJUE dona la raó a Llarena, aquest podrà tornar a instar l’entrega dels fugits, tot i que Bèlgica pugui negar-se de nou a admetre la reclamació espanyola. L’únic que hauria de fer és utilitzar arguments diferents dels descartats per la justícia europea.