La justícia europea resol aquest dimarts el pols de Puigdemont i Llarena per les euroordres

És la sentència que donarà resposta a les preguntes que el mateix Llarena va elevar en relació amb les euroordres, després de la decisió de Bèlgica de denegar l’entrega del conseller de Cultura Lluís Puig, a l’entendre que el Tribunal Suprem espanyol no era el competent per investigar-lo i suposar això una vulneració de drets fonamentals, entre d’altres, al jutge imparcial predeterminat per la llei.

Una de les preguntes de Llarena versava precisament sobre si un Estat pot entrar en quin tribunal és el competent en un altre per realitzar una investigació. Fonts de la defensa de l’expresident català auguren que en cas que el tribunal europeu segueixi el criteri de l’advocat general de la UE Jean Richard de la Tour el mes de juliol passat i declari que Bèlgica no podia rebutjar una entrega, tret d’una violació de drets sistèmica del país que la requereixi, el jutge Llarena cursarà immediatament una nova euroordre contra Puig.

És l’únic dels fugits que no és europarlamentari, per la qual cosa en el seu cas no s’hauria d’esperar el segon ‘round’ europeu: el que resoldrà les demandes de Puigdemont contra el Parlament Europeu perquè considera que no el va defensar prou davant el suplicatori cursat per Llarena per poder ser detingut en diferents països europeus.

Pistes en els seus arguments

No obstant, auguren que la sentència que aquest dimarts doni a conèixer el TJUE serà de les que cal llegir amb deteniment, perquè, amb independència de la sentència concreta, donarà pistes del que es calcula que al març pugui decidir el Tribunal General de la UE en aquest procediment seguit davant Europa, centrat en l’abast de la immunitat dels europarlamentaris.

Al revisar l’acusació contra Puigdemont i de la resta de fugits, després de la reforma legal que ha derogat la sedició i modificat la malversació, Llarena va paralitzar les euroordres cursades en contra seu fins a veure què decideix la justícia europea i fer el següent pas. La defensa de l’expresident té previst al·legar que qualsevol restricció dels drets dels europarlamentaris ha d’incloure un nou suplicatori, ja que el concedit al seu dia només es referia a l’ordre cursada a Bèlgica.

A més, va qüestionar les possibilitats d’èxit d’una quarta euroordre pels mateixos fets, però per diferents delictes, i va comparar la derogació de la sedició amb la sentència del raper Valtònyc, l’entrega del qual va ser rebutjada a l’entendre que Espanya l’acusava de delictes més perjudicials que els vigents quan van succeir els fets.

La manera amb què s’havia emprès la reforma penal, amb gran rapidesa i sense tenir l’oportunitat d’escoltar experts, figura entre els arguments amb què la defensa compta per mirar de mostrar que a Espanya hi ha vulneracions de drets sistèmiques. També s’inclourà que un exministre de Justícia sigui nomenat magistrat del Tribunal Constitucional, com va ocórrer amb Juan Carlos Campo.

Notícies relacionades

Carles Puigdemont afronta el seu possible retorn a Espanya després d’una odissea judicial per Europa

Com més població, més recursos

Fonts de la defensa de l’expresident diuen estar treballant en aquesta recopilació d’elements des de fa mesos per tenir-la llesta davant un nou procediment davant la justícia belga. Consideren que serà la millor manera d’enfrontar-se a una nova euroordre, si el TJUE declara que un Estat només pot negar una entrega per vulneració de drets sistèmica, punt sobre el qual va versar gran part de les preguntes dels magistrats durant la vista del passat 5 d’abril.

En aquest sentit, les mateixes fonts van negar que el fet que Puig ja no sigui representat per Gonzalo Boye, que continua sent l’advocat de Puigdemont i els també eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, no serà un problema per mantenir la «unitat» dels que van fugir de la justícia espanyola, perquè les defenses col·laboraran entre si.