La justícia europea restringeix les opcions de Bèlgica de rebutjar l’entrega de Puigdemont

Carles Puigdemont ha perdut el primer ‘round’ del seu combat europeu amb la justícia espanyola. El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha donat la raó al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i prepara el camí per a una nova euroordre de detenció contra l’expresident de la Generalitat i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Els magistrats consideren que Bèlgica no podia denegar una euroordre de detenció basant-se en els arguments dels líders del procés, però hi introdueixen una excepció. La decisió sí avala rebutjar una euroordre quan hagin «raons fundades» de vulneració de drets de l’individu, «deficiències» al sistema judicial o en el tracte d’un «grup» determinat.

La negativa del Tribunal d’Apel·lació de Bèlgica a entregar l’exconseller Lluís Puig el gener del 2021, a l’entendre que el Tribunal Suprem no era competent per investigar-lo i que la seva entrega podia suposar una vulneració dels seus drets fonamentals, va ser la raó per la qual Llarena va decidir remetre una bateria de preguntes prejudicials al TJUE amb l’objectiu d’aclarir si la justícia d’un altre estat pot decidir quin tribunal és competent per dur a terme una investigació i si es pot emetre una nova euroordre contra la mateixa persona. 

A la sentència dictada aquest dimarts per la Gran Sala del TJUE, la cort dictamina que Llarena pot emetre diverses euroordres successives contra una persona buscada, sempre que l’execució no doni lloc a una vulneració de drets fonamentals i l’emissió tingui «caràcter proporcionat», i que Bèlgica no pot rebutjar l’entrega a Espanya de les persones contra les quals s’emet una euroordre al·legant que el Suprem no és l’òrgan jurisdiccional competent per enjudiciar-les. Segons recorden els jutges, els principis de confiança i reconeixement mutu entre estats membre constitueixen la pedra angular del sistema de cooperació judicial i «una decisió denegatòria, adoptada després d’un examen adequat, ha de tenir caràcter excepcional».

Com a norma, continua la sentència, «una autoritat judicial d’execució no disposa de la facultat de negar-se a executar una ODE basant-se en un motiu de no execució que es derivi exclusivament del dret de l’estat membre d’execució», perquè, si així fos, «la Decisió Marc –que va crear l’euroordre el 2002– no s’aplicaria uniformement i els estats membre podrien determinar lliurement l’abast de l’obligació d’executar les ODE».

L’únic cas en què la justícia belga es podria negar a executar l’ordre, assenyalen els jutges, és si comprova que a Espanya hi ha «deficiències sistèmiques o generalitzades que afecten el seu sistema judicial» i que «l’òrgan jurisdiccional que haurà d’enjudiciar la persona buscada en aquest Estat membre és manifestament incompetent per fer-ho». Concretament, quan la persona buscada al·legui que la seva entrega a l’Estat membre emissor (en aquest cas, Espanya) l’exposaria a una vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu, l’autoritat judicial d’execució (en aquest cas, els tribunals belgues) ha d’apreciar el fonament d’aquesta al·legació mitjançant l’examen en dues fases.

En primer lloc, hauria d’examinar si hi ha cap risc real de vulneració d’aquest dret fonamental a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial d’Espanya o per deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones al qual pertanyi l’interessat. I, en segon lloc, i de manera concreta i precisa, si tenint en compte la situació individual d’aquesta persona, la naturalesa de la infracció i el context fàctic, hi ha raons serioses i fundades per creure que aquesta persona correrà tal risc en cas de ser entregada a l’Estat membre en qüestió. 

La cort segueix així el criteri de l’advocat general Richard de la Tour, que a les seves conclusions emeses a mitjans de juliol passat va concloure que una autoritat judicial no pot denegar l’execució d’una ordre de detenció europea basant-se en el risc de vulneració del dret a un procés equitatiu de la persona reclamada si no es demostra l’existència de deficiències sistèmiques o generalitzades que afectin el sistema judicial de l’Estat membre emissor. El dictamen també va assenyalar que el Tribunal d’Apel·lacions de Bèlgica no pot controlar si el Suprem espanyol és competent de dictar l’euroordre, perquè aniria contra el principi d’autonomia processal i el principi de reconeixement mutu.

¿Noves euroordres?

La sentència, de caràcter vinculant, obre la porta a la reactivació de les euroordenes. En primer lloc, contra l’exconseller Lluís Puig, acusat de malversació, que, com que no és eurodiputat, com Puigdemont o Comín, manca d’immunitat parlamentària, de manera que l’efecte podria ser immediat. En el cas de Puigdemont i Comín, Llarena hauria d’esperar primer la decisió del Tribunal General de la UE, que ha de respondre –previsiblement al març– al recurs de l’expresident, Comín i Clara Ponsatí contra el Parlament Europeu per la decisió de la institució d’acceptar el suplicatori del Suprem i retirar-los la immunitat parlamentària.

Al revisar l’acusació contra Puigdemont i de la resta de fugits, després de la reforma legal que ha derogat la sedició i modificat la malversació, Llarena va paralitzar les euroordres cursades en contra seu fins a veure què decideix la justícia europea i fer el següent pas. La defensa de l’expresident té previst al·legar que qualsevol restricció dels drets dels europarlamentaris ha d’incloure un nou suplicatori, ja que el concedit al seu dia només es referia a l’ordre cursada a Bèlgica.

Notícies relacionades

Els tres escenaris sobre el futur de Carles Puigdemont segons les decisions que prengui la justícia europea

Els escenaris que s’obren per a Puigdemont després de la decisió de Llarena

A més, va qüestionar les possibilitats d’èxit d’una quarta euroordre pels mateixos fets, però per diferents delictes, i va comparar la derogació de la sedició amb la sentència del raper Valtònyc, l’entrega del qual va ser rebutjada a l’entendre que Espanya l’acusava de delictes més perjudicials que els vigents quan van succeir els fets.

La manera amb què s’havia emprès la reforma penal, amb gran rapidesa i sense tenir l’oportunitat d’escoltar experts, figura entre els arguments amb què la defensa compta per mirar de mostrar que a Espanya hi ha vulneracions de drets sistèmiques. També s’inclourà que un exministre de Justícia sigui nomenat magistrat del Tribunal Constitucional, com va ocórrer amb Juan Carlos Campo.