El Suprem esperarà el desenllaç de la sedició per reactivar l’euroordre contra Lluís Puig

A la seva interlocutòria del 12 de gener, Llarena va reduir l’actuació que abans es castigava amb sedició a una mera desobediència, però tant la fiscalia com l’Advocacia de l’Estat han recorregut la seva decisió al considerar que restringeix la seva capacitat per acusar, ja que també seria enquadrable en el nou delicte de desordres agreujats. El magistrat no sol·licitarà de nou l’entrega de Puig fins que el Suprem fixi el criteri definitiu d’actuació per determinar el delicte pel qual se’l reclama.

Dels fugits, Puig és l’únic que no és europarlamentari, de manera que el jutge Llarena pot tornar a cursar una euroordre en contra seu quan la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) coneguda aquest dimarts sigui notificada oficialment al tribunal espanyol i se li doni una lectura assossegada i detinguda, perquè la futura petició s’haurà d’ajustar a tots els aspectes tècnics que inclogui la resolució.

Tant l’expresident català Carles Puigdemont com Clara Ponsatí i Toni Comín són europarlamentaris i no es pot emetre una nova euroordre mentre es mantingui cautelarment la immunitat que els va retirar la Cambra, en virtut del suplicatori cursat pel mateix Llarena. En el seu cas cal esperar, almenys, que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) es pronunciï sobre les demandes que el mateix Puigdemont va presentar contra el Parlament Europeu en relació amb la seva immunitat, sentència que s’espera per al mes de març vinent.

Bèlgica, amb arguments diferents

Les fonts de l’alt tribunal consultades per aquest diari són positives respecte a la resolució coneguda aquest dimarts, perquè consideren que ha donat la raó a Llarena en totes les qüestions que va elevar, al declarar que un país no pot rebutjar l’entrega d’un reclamat al·legant que el tribunal que el reclama no és el competent per jutjar-lo, excepte en cas de vulneració sistèmica dels drets fonamentals al país que sol·licita l’entrega, cosa que no passa a Espanya.

Ni tan sols consideren que la referència a «un grup objectivament identificable», al qual s’han agafat les defenses per assegurar que la sentència els és favorable, tingui transcendència a l’hora de denegar de nou una entrega a Espanya. Afirmen que, tot i que es pugui emmarcar en aquest grup l’independentisme català, això no significa que Bèlgica el pugui utilitzar per rebutjar la petició espanyola.

Notícies relacionades

La fiscal de Madrid defensa la seva actuació amb els correus del nòvio d’Ayuso

El tret per la culata del PP

En aquest sentit expliquen que la sentència declara que «només es pot denegar» una entrega «si hi ha un dèficit generalitzat de tot el sistema judicial, o davant de tots els ciutadans o davant un grup, com l’independentisme català o el que sigui», però en qualsevol cas identificant les deficiències sistèmiques que s’han produït davant seu, cosa que és difícil de mantenir al procés.

Afegeixen que la sentència del TJUE no diu que a Espanya hi ha vulneracions sistèmiques i ho podria haver fet. La raó és que això només ho sostenen els independentistes. No obstant, es mostren cautes respecte a l’èxit d’una nova euroordre i no descarten que Bèlgica torni a denegar-la, malgrat que la sentència del TJUE «ha posat davant el mirall» les autoritats judicials d’aquell país. Tot i que queda molt temps, de ser així, el magistrat no descarta plantejar una nova qüestió prejudicial a la justícia europea.